dimecres, 27 d’agost de 2008

Primeres i segones lectures

Zugzwang aplega quaranta-tres contes.
En una primera lectura, una de les coses que més crida l’atenció és el “bonic” nom dels seus protagonistes (Febrònia Mutxamel, Ursí Nalec, Alberci Riner, Bercari Sampsor, Grette Bürnsten, Eumeli Sans, Trifó Llubí, Seràpia Das, Cleta Buger, Armeli Sineu, Narseu Gàver, Ursí Nàlec, Pelàgia Isòvil, Ot Age, Idaci Marganell...). Alguns personatges són protagonistes de diferents contes, com la Grette, que va traient el caparró per algun d’ells: “Mistificació” (p. 23), “Palingenèsia” (p. 49) i “Reencarnació” (p. 81).
També, en una primera lectura, veus que hi ha un quadre que, d’una manera o altra, apareix en alguns contes: “El tatuatge” (p. 27), “Restauració” (p. 55), “Natura òrefena (p. 89) i “Hermenèutica” (p. 97). Es tracta de Dues dones al camp, de Willem de Kooning (que precisament il·lustra el post d’avui).

Dit això (que no és gaire, però em sembla que demostra, com a mínim, que he llegit el llibre amb un llapis i un paper al costat), Zugzwang m’ha fet pensar, en alguna ocasió, en l’univers de Pere Calders, com en els contes “Enveja” (p. 59) i “Tedi creatiu” (p. 103). Pel llenguatge, per la concreció i l’adjectivació precisa, en general, he intuït la influència (quin contista català no la deu tenir, a hores d’ara?) de Quim Monzó. I posats a trobar-hi referents, m’ha semblat que el món austerià també feia acte de presència, a textos com “Pandèmia I. Avorriment”, que encapçala el recull, “Babel” (p. 19) i “La prepotència del destí” (p. 41), per dir-ne alguns.
Tots els contes ens expliquen un món un pèl estrany –com els noms dels seus protagonistes– però ben definit, que provoca interès i –com heu pogut comprovar– admet una segona lectura.

Per fer-vos una idea, aquí us deixo l’últim dels contes:
“Coda”
Estan tancant el cercle. Sé que no m’han perdonat que hagi exclòs les seves històries del llibre. Perquè és molt probable que no tornin a tenir cap altra oportunitat. L’home cefalàlgic, el paparazzi humiliat, el windsurfista desaparegut, el banyista cartronós, el gàngster decrèpit, l’home sense ombra, la cambrera peluda, l’amant omfalític, els oficinistes cleptòmans, el visionari telepàtic. A hores d’ara, però, el que no puc saber és quin d’ells es venjarà primer.


El que sí sabem és que Zugwang va ser el primer llibre de contes publicats d’Eduard Márquez i que després en van venir més! Si aneu seguint aquestes pantalles els anireu trobant comentats. O no.

Llegeixes o què?!, un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure, i no us oblideu de somriure...

11 comentaris:

  1. Aquest és l'autor del que parlaveu l'altre dia: m'agrada el títol. Potser m'animo, que sempre acabo llegint el mateix

    ResponElimina
  2. Mireia,

    Si t'animes, espero que en comentis la lectura al vostre blog!

    Ens llegim!

    SU

    ResponElimina
  3. Mireia (l'altra)10:24 a. m.

    Jo aquest no l'he llegit, però EL SILENCI DELS ARBRES i LA DECISIÓ DE BRANDES són molt i molt bons. Mireia, si t'hi poses amb l'Eduard Márquez repetiràs!!!

    ResponElimina
  4. No he llegit res d'aquest autor però sí que espero amb ganes la ressenya del llibre de Jon McGregor, escriptor que m'han recomanat moltíssim :)
    Salutacions!

    ResponElimina
  5. hola, subscric el que s'ha dit de l'Eduard Marquez: en tres paraules, UN ESCRIPTOR IMMENS

    ResponElimina
  6. EL SILENCI DELS ARBRES i LA DECISIÓ DE BRANDES m´han agradat molt. Una prosa poètica meravellosa i la temàtica boníssima. La relació amb l´art està molt ben tractada. Sincerament és per donar les gràcies a l´Eduard Márquez.
    Imma C.

    ResponElimina
  7. Esmeralda8:41 p. m.

    Hola, la veritat és que és una llàstima que la literatura, com gairebé tot avui, depengui tant de les plataformes de llançament mediàtic etc, etc.Ho dic perquè, francament, E Màrquez és un escriptor com una muntanya de gran, però les seves obres (precisament la del post és l'única que no he llegit)passen prou desapercebudes. és per això que m'agraden tant i tant aquests blogs, perquè funciona el boca-orella (bé, el boca-pantalla d'ordinador) sense filtres, sense interessos editorials i sense res.
    Us recomano el blog MÉS LLIBRES, MÉS LLIURES.
    Fins aviat.

    ResponElimina
  8. Acabo de descobrir aquest blog. Molt interessant!

    Moltes gràcies ;)

    Seguiré passant.

    Salut!

    ResponElimina
  9. A tothom,

    Disculpeu el retard a contestar-vos! Gràcies a tothom per passar per aquí. L’Eduard Márquez és bo –això em sembla que no cal discutir-ho- i els vostres comentaris demostren que sou bones lectores i bons lectors!

    Mireia (l’altra): gràcies un cop més per deixar el teu comentari, precís i útil.
    Caterina: el llibre d’en McGregor l’ha llegit l’altra meitat (més mandrosa encara que jo!). Sé que li va agradar molt, però no et puc dir gaire més...
    Abel i Imma C.: benvinguts! Confio que jo també m’acabaré convertint en una fan de l’EM!
    Esmeralda: has reblat el clau amb això del blogs! Actualment, confio més en els posts d’alguns bloguers que en cap suplement i/o revista literària. El que tu ens recomanes fa molt de temps que el tenim “entre nosaltres”.
    Olga: gràcies a tu! Sempre seràs benvinguda!

    SU, encara viva, després d’un trasllat de pis

    ResponElimina
  10. Per cert, algu sap què vol dir "Zugzwang"?

    ResponElimina
  11. Maxaue,

    Prometo que, si em trobo en Márquez a l'ascensor, li ho pregunto...

    Gràcies per passar per aquí!

    SU

    ResponElimina