Últimes frases


Un dia les de Llegeixes o què?! vam organitzar un concurs “non sense” que, com no podia ser d’altra manera, estava condemnat al fracàs.

Lluny de caure en cap tipus de desmoralització, una de les seves meitats reprèn la idea, però aquesta vegada el concurs versarà sobre les últimes frases de diferents llibres, que seguidament trobareu. Si us abelleix i voleu endevinar de quin es tracta, endavant!

Bona lectura! (encara que sigui breu!):

Per Déu... Això no es fa!

Un pare que ja no tornaria a ser patriarca, no pas amb mi, que el que havia vist no ho podia explicar, que una traïció tan fonda no l'hauria imaginada ni ell i encara menys venint d'una filla tan estimada.

Tothom es va retirar a les cabanes en silenci i els mossos van apagar els llums de les taules. Encara era de nit, però ja s’acostava el moment més esplèndid de l’Àfrica: l’alba.

"Sap", em diu, "a mi tant se me'n fum i llavors és el lloc adequat." 13-17 de juny de 1998

Llegeixes o què?!, un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure, somriure... i participar!


Encapçala el post d'avui, un detall de Sordos, mudos, ciegos (2003)
d'Alicia Martín

Comentaris

  1. El veí de dalt7:23 p. m.

    Jo crec que sí que vaig participar en aquell primer concurs. Si no, ho faig ara.

    La segona frase és de "L'últim Patriarca". La tercera de "Èben", de R. Kapuscinsky. Ho sé perquè els tinc i m'hi han fet pensar i ho he comprovat. Les altres dues..., no hi caic. Si doneu pistes, m'hi poso.

    ResponElimina
  2. SU10:08 p. m.

    Ets un crack, veí!

    De fet, et recordaré que ja l'altre concurs estava "fet per a tu"!!!

    D'aquí uns dies et dono alguna pista, ok?

    Petonàs i gràcies per participar!

    SU, meitat "non sense"

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Club de lectura: m'agrada

Imatge
--> M'agrada preparar la sessió de presentació dels clubs de lectura. És el primer contacte amb les lectores i els lectors, persones que s'han apuntat al club, que no conec ni em coneixen... sense més expectatives que compartir, un cop al mes, les lectures que proposo. M'agrada sentir els nervis d'aquest primer dia, una sensació que es repeteix a cada sessió de tots els meus clubs de lectura (encara no ho he aconseguit evitar!).  M'agrada , en aquesta primera sessió, interpel·lar les lectores i els lectors amb preguntes com aquesta: «Per què llegeixo?» i trobar-me respostes com aquestes: «Em diverteix, em distreu, em fa pensar i veure les coses d'una altra manera i m'agrada aprendre», «Llegeixo per conèixer millor la natura humana, també per adquirir coneixement i gaudir de la bellesa de les paraules», «Porque lo necesito como el aire que respiro»... M'agrada (continuarà...).
Més informació

Revista Rosita

Imatge
Julius Heinemann, Simultan (2011) Des d'aquest mes de gener he començat a col·laborar a la Revista Rosita  preparant una secció de poesia. La idea era aprofitar el «fons d'armari» de llibres de poesia que tinc a casa, que he anat comprant -o que m'han regalat- en els darrers deu o quinze anys. La secció, que he «batejat» amb el títol de «Rosita es una rosita es una rosita es una rosita», vol ser una invitació a llegir poesia, que penso que ens fa falta i que tampoc ens hauria de costar tant. Els quatre poetes que, de moment, he llegit i he proposat són aquests: Wisława Szymborska , Marin Sorescu ,  Pepe Sales i  Alejandra Pizarnik . Sense que sigui una tria sistemàtica, sí que tinc la intenció d'anar alternant poetes vius i morts (aquí de moment estic fallant); dones i homes; catalans i de fora. El mètode és simple: seguint aquest plantejament, trio el llibre del/de la poeta que tinc a casa (els llibres de poesia i de teatre estan força ben endreçats!) i el llegei
Més informació

Club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent»

Imatge
En unes hores comença el club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent» que, organitzat pel Consorci de Biblioteques de Barcelona ,  em tindrà una mica entretinguda durant les properes tres setmanes. La relectura d’aquest llibre per a preparar aquest club ha estat un veritable plaer, una mena de redescoberta «del personatge». Friso per comentar amb altres lectores i lectors les entrades d’aquest dietari que Joan Triadú va escriure durant 3 anys de la seva adolescència, del 1938 al 1940, és a dir, dels 16 als 19 anys. Impacient, espero que les persones que s’hi hagin apuntat tinguin ganes de submergir-se en la lectura d’aquestes pàgines que ens mostraran la construcció de Joan Triadú com a persona, no només com a mestre sinó també com a escriptor, com a crític literari, com a lector... Un jove d’origen molt humil que arriba a la universitat, amb dificultats econòmiques i de salut, que es converteix en creient i que, com qualsevol jove de la seva eda
Més informació