Blogs com el nostre. O no.
Ja he acabat de llegir L’home manuscrit.
Mentre acabo de rumiar que he de deixar escrit en aquest magnífic i incomparable blog sobre que m’ha semblat aquesta lectura, he pensat que estaria bé incorporar uns quants enllaços nous, per això d’anar eixamplant horitzons amb les dèries, les visions, les opinions, les fòbies, les obsessions... de persones que llegeixen i que, a més, diuen la seva en magnífics i incomparables blogs, com el nostre. O no.
Aquí els teniu, benvingudes i benvinguts!!!
Ariadna al laberint grotesc, El racó de les impressions i la memòria, Versos per a l'amant, Una illa plena de llibres, Antaviana, Cuchitril Literario.
Llegeixes o què?!, un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure... i no us oblideu de somriure.
Ah, i si sou a Barcelona el dijous 15 de maig, a 2/4 de 8 del vespre, podreu sentir en Manuel Baixauli (i en Joan Margarit!), en viu i en directe, a l’acte de presentació dels Premis de la Crítica Catalana 2007 que, amb tot mereixement, han estat concedits a aquests dos creadors.
Mentre acabo de rumiar que he de deixar escrit en aquest magnífic i incomparable blog sobre que m’ha semblat aquesta lectura, he pensat que estaria bé incorporar uns quants enllaços nous, per això d’anar eixamplant horitzons amb les dèries, les visions, les opinions, les fòbies, les obsessions... de persones que llegeixen i que, a més, diuen la seva en magnífics i incomparables blogs, com el nostre. O no.
Aquí els teniu, benvingudes i benvinguts!!!
Ariadna al laberint grotesc, El racó de les impressions i la memòria, Versos per a l'amant, Una illa plena de llibres, Antaviana, Cuchitril Literario.
Llegeixes o què?!, un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure... i no us oblideu de somriure.
Ah, i si sou a Barcelona el dijous 15 de maig, a 2/4 de 8 del vespre, podreu sentir en Manuel Baixauli (i en Joan Margarit!), en viu i en directe, a l’acte de presentació dels Premis de la Crítica Catalana 2007 que, amb tot mereixement, han estat concedits a aquests dos creadors.
Il·lustra el post d'avui, Red Light Straight Edge (2005),
vídeoinstal·lació d'Iñaki Garmendia
Gracias por la mención y las sugerencias. Un abrazo.
ResponEliminaGràcies a tu Palimp!
ResponEliminaFa molt de temps que et llegim i era just incorporar-te al blog!
Vinga, salut i llibres!
SU, meitat
Gràcies per la recomanació!
ResponEliminaSalut i llibres
Xenofílic,
ResponEliminagràcies a tu, també, per la feina!
SU, meitat
espero amb deler els comentaris de l'obra d'en Baixauli, que ha creat un debat interessant en altres blogs.
ResponEliminaFins aviat
Glups! Ja veig que m'hi hauré de posar "seriosament".
ResponEliminaOk, Mireia! No puc garantir quan, però en parlaré... "perquè tenim boca".
SU, meitat en tensió
... Moltes gràcies per la menció...
ResponElimina=:)
De res!
ResponEliminaEl plaer és nostre de donar-te la benvinguda "oficial" al nostre blog!
Et llegim...
SU, meitat
Gràcies per l'enllaç. Jo també t'he posat en el meu.
ResponEliminaCarles
Gràcies, Carles!
ResponEliminaUn plaer estar "connectats".
Ens llegim!
SU, meitat