En dono fe

He començat a llegir L’home manuscrit. No només ho demostra el fet que he escanejat la portada i l’he “pujada” al blog, sinó que he començat a prendre nota del detalls del llibre que m’estan cridant l’atenció.

Començo per aquest paràgraf, de la pàgina 46:
“Volia triomfar. De fet, vivia cada situació quotidiana convençut que acabaria sent descrita en un llibre o rodada en un film. No en tenia dubtes. Com Picasso, que anotava l’any, mes, dia (de vegades l’hora) en cada un dels seus dibuixos, per insignificant que fóra, a fi de facilitar la feina als estudiosos i de conferir, a cada un dels seus actes, un valor històric, també jo datava i arxivava acuradament cada un dels meus papers. Tot el que feia ho considerava important. Malgrat haver despatxat Déu, no em sentia sol, sabia que per darrere s’acostaven, des de lluny, a poc a poc, els futurs erudits, els biògrafs, els especialistes, i el públic, és clar, el gran públic que reconeixeria –bastant més tard, no ens enganyem, no sé si estant jo viu o devorat per cucs- l’excel·lència de la meua obra. Els qui m’envoltaven no n’eren conscients, de tot això...”.

És un text, em sembla, bastant il·lustratiu de l’interès que aquest llibre ha despertat entre “els malalts de llegiguera” (parafrasejant l’admirat Biel Mesquida) o, encara diria més, entre els “tocats per l’escriptura”.
Vaja, com ens “va retratar” Virginia Woolf quan parlava d’Orlando:

"...Orlando era un hidalgo que padecía del amor de la literatura..."/"...Pero algo peor venía. Pues una vez que el mal de leer se apodera del organismo, lo debilita y lo convierte en una fácil presa de ese otro azote que hace su habitación en el tintero y que supura en la pluma. El miserable se dedica a escribir..." (ho sento, el vaig llegir en castellà).

Malgrat els esforços que han fet i faran moltes persones enteses del món del llibre i la literatura, és precisament aquest punt de reflexió-bucle entre vida i literatura el que no enxampa el gran públic, perquè aquest no té pretensions lletraferides, “només” vol llegir i deixar-se atrapar per una història.

Crec que no m’equivoco gaire si dic que L’home manuscrit no serà cap èxit de vendes per aquest proper Sant Jordi, però ja l’estic llegint... en dono fe.

[Vaig començar a pensar i escriure aquest post el dimarts; fins avui dissabte, ha sortit una crítica del llibre al Quadern, he descobert que ja tenia “notes” sobre aquest llibre del mes de juliol de l’any passat, i la Mireia ha deixat la seva opinió al blog. Com diria aquella: “Pura vida, pura literatura...”].

Llegeixes o què?!, un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure, somriure...



Il·lustra el post una fotografia de Doug Scott

Comentaris

  1. Hola, que quedi clar que amb el meu comentari no pretenia menysprear ningú!! Simplement volia que quedés clar que el llibre no m'h agradat. Conec a molta gent que sí... DIVERSITAT HUMANA!

    ResponElimina
  2. Mireia, tranquil·la... El llibre no t'ha agradat i ja està... Cap problema...

    Vinga, fins aviat!

    SU

    ResponElimina
  3. L'èxit d'un llibre per sant Jordi sovint està renyit amb la qualitat literària. Per això els llibreters hem de fer piles de llibres amb els que hi confiem al costat dels que es venen sols, amb una mica de sort seran comprats, i el més important, seran llegits!

    ResponElimina
  4. Grans estrategues, les llibreteres i els llibreters!

    Ànims a totes i tots!

    SU

    ResponElimina
  5. Farem un auto de fe, doncs!

    ResponElimina
  6. Afortunadament vivim de tots els llibres que es compren i no dels que sols es llegeixen.

    ResponElimina
  7. Ei, veí!

    Encantada de la teva visita!

    Llegidor pecador,

    la teva veritat és "de nivell"!

    Fins la propera!

    Salut i llibres!

    SU

    ResponElimina
  8. Fa dies-setmanes que em ronda aquest llibre... potser sí que valdrà la pena de llegir-lo si es tracta de metaliteratura. Es tracta d'això, també?

    ResponElimina
  9. Biel,

    sí que metaliterateja... però es llegeix fluid.

    A veure què et sembla!

    Ens llegim!

    SU

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Club de lectura: m'agrada

Revista Rosita

Club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent»