Poc a poc i bona lletra

Animada pels comentaris deixats aquests darrers dies, agafo el Cultura de l’Avui del passat 13 de març per veure si m’engresco a llegir –i comentar aquí- alguna cosa.

I començo a fer la llista de possibles candidats a fer-me sortir d’aquest estat d’ensopiment lector i blogaire:

Primer: tot i que no correré a comprar-lo (i fins i tot potser esperi que alguna ànima caritativa me’l regali), he de reconèixer que L’últim patriarca de Najat El Hachmi em crida l’atenció. Em tiren enrera, però, dues coses: les 332 pàgines del llibre i la darrera frase de la crítica de Xavier Pla: “Ara que ja té el destí marcat, caldrà veure com avança en el camí”, frase que no vol dir altra cosa (i que per cert, es repeteix sovint a les crítiques a autors novells o llibres primerencs) que: “Ens ha agradat però vigila per la propera; si la cagues t’estarem esperant”.

Segon: la crítica de Trena de cendra de Carme Guasch està acompanyada per una foto entranyable de l’autora, ja desapareguda, i d’un dels seus fills. No he llegit cap llibre de Carme Guasch, encara, però em fa il·lusió recordar que vaig sentir parlar d’ella per primer cop –i d’això en fa pràcticament quatre dies- parlant amb una altra de les seves filles, la Sílvia Soler, durant un de les emissions del nostre inclassificable programa de ràdio Llegeixes o què?! Potser només per això ja el llegiria, però un fragment de la crítica de David Castillo m’acaba de decidir: “Trena de cendra, una obra mestra, testimonial, dolorosa, desesperadament poètica sobre la mort del seu company, plena de referències autobiogràfiques, d’una força que recorda relats semblants de Peter Handke i de Paul Auster, o, per la temàtica elegíaca, els poemes de Fina Vidal a Dues veles blanques, o de Joan Margarit a Joana.”

Sento que em deixondeixo... Ara només cal estalviar 40 euros i passar per davant d’alguna llibreria.

Llegeixes o què?!, un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure, somriure...

La imatge que il·lustra el post és de S. Clément

Comentaris

  1. Anònim4:41 p. m.

    Servidora ha llegit la Hachmi i us la recomana vivament, més per la primera part que per la segona, però realment val la pena, penso. Les 332 pàgines passen bé, no us ennuegareu, us ho asseguro. Records!

    ResponElimina
  2. SU7:11 p. m.

    Ei, Tina!
    Gràcies per la recomanació i per passar-te per aquí!
    Petonàs!
    Su, meitat

    ResponElimina
  3. Anònim8:39 p. m.

    Amb tot el respecte del món, però el tal Xavier Pla aquest em sembla una mena de llenyataire enrabiat. Algunes de les seves crítiques - sobre llibres que he llegit- m'han semblat del tot "destraleres".
    Jo no dic que un crític hagi de dir que un llibre és bo si no li ha agradat, però les crítiques negatives perquè sí, o almenys NO ARGUMENTADES... que voleu que us digui.

    ResponElimina
  4. L'Espolsada llibres10:14 p. m.

    Su,

    Ja has llegit el que penso del llibre de la Najat. No et facin por les pàgines perquè passen molt bé. Endavant!

    ResponElimina
  5. SU3:01 p. m.

    Noies, els vostres comentaris sempre són benvinguts i... collonuts!

    No deixem de llegir, eh!

    SU

    ResponElimina
  6. Mireia8:19 a. m.

    ( bé, avui sóc jo l'altre). Al final me'l fareu llegir entre uns i altres ( com que no tinc prou feina endarrerida!)

    ResponElimina
  7. SU4:12 p. m.

    Tranki, Mireia (l'altra),

    Que això de la lectura ja sabem com va... Si tens feina endarrerida posa't al dia -o no- i després ja veurem...
    Sobretot "poc a poc i bona lletra"...

    Bones lectures!

    SU

    ResponElimina
  8. Anònim12:28 p. m.

    (L'altra) Avui al suplement CULTURA de l'Avui el sr PLA ens deixa una altra crítica a sang i fetge. Si en quedem pocs (que llegim) i ens donen aquests ànims, sí que anem bé!! Sort que tenim "bona fusta" d'escriptors, ara mateix llegeixo en calders i com gaudeixooooo!

    ResponElimina
  9. Anònim11:56 a. m.

    I jo em pregunto, Mireia, qui critica els crítics??? Per això poden fer i DESFER tant com vulguin

    ResponElimina
  10. SU7:13 p. m.

    Noies!

    M'agrada molt que hàgiu aprofitat per parlar una mica de la feina dels crítics!

    En seguirem parlant, ok?

    Gràcies per deixar els vostres comentaris (un cop més!)

    SU, una meitat

    ResponElimina
  11. Llibreria L'Illa11:53 p. m.

    Gràcies per posar un enllaç al nostre blog. 'Trena de cendra' m'ha semblat un llibre magnífic. Més que un llibre sobre el dol es tracta d'una història d'amor com n'hi ha poques i escrita d'una manera superba.

    Carles

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent»

Imatge
En unes hores comença el club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent» que, organitzat pel Consorci de Biblioteques de Barcelona ,  em tindrà una mica entretinguda durant les properes tres setmanes. La relectura d’aquest llibre per a preparar aquest club ha estat un veritable plaer, una mena de redescoberta «del personatge». Friso per comentar amb altres lectores i lectors les entrades d’aquest dietari que Joan Triadú va escriure durant 3 anys de la seva adolescència, del 1938 al 1940, és a dir, dels 16 als 19 anys. Impacient, espero que les persones que s’hi hagin apuntat tinguin ganes de submergir-se en la lectura d’aquestes pàgines que ens mostraran la construcció de Joan Triadú com a persona, no només com a mestre sinó també com a escriptor, com a crític literari, com a lector... Un jove d’origen molt humil que arriba a la universitat, amb dificultats econòmiques i de salut, que es converteix en creient i que, com qualsevol jove de la seva...
Més informació

Llegir poesia: una pàgina que «ja estava marcada»

Imatge
Zoraida Burgos Les meves lectures de poesia estan vinculades, molt estretament, amb les meves visites a la Biblioteca Mercè Rodoreda  (és la més propera a casa i el seu fons especial està dedicat a la poesia ). Per aquest motiu –suposo– que quan aquest matí he agafat Convivència d’aigües , el llibre de Zoraida Burgos que aplega tota la poesia publicada –i alguns poemes inèdits– publicat per LaBreu Edicions, m'he trobat una pàgina que «ja estava marcada» , i que m'ha portat al poema següent: COMIAT Recordaré el teu cos, el pes del teu cos que he estimat tan tard però amb follia, i moriré a poc a poc enterbolint-se el meu cap pels mots que em negues. Passaré en malson esfereïdor les inútils mans buides pels llençols freds i moriré a poc a poc a la meva tan volguda abans soledat que m'aplana. Recordaré el teu sexe dolç, la tebiesa de les teves mans a cada tros de la meva pell i moriré a poc a poc de fam, de solitud, de la manca de tu, que em deixes. [p. 55] Afegeixo seguid...
Més informació

Revista Rosita

Imatge
Julius Heinemann, Simultan (2011) Des d'aquest mes de gener he començat a col·laborar a la Revista Rosita  preparant una secció de poesia. La idea era aprofitar el «fons d'armari» de llibres de poesia que tinc a casa, que he anat comprant -o que m'han regalat- en els darrers deu o quinze anys. La secció, que he «batejat» amb el títol de «Rosita es una rosita es una rosita es una rosita», vol ser una invitació a llegir poesia, que penso que ens fa falta i que tampoc ens hauria de costar tant. Els quatre poetes que, de moment, he llegit i he proposat són aquests: Wisława Szymborska , Marin Sorescu ,  Pepe Sales i  Alejandra Pizarnik . Sense que sigui una tria sistemàtica, sí que tinc la intenció d'anar alternant poetes vius i morts (aquí de moment estic fallant); dones i homes; catalans i de fora. El mètode és simple: seguint aquest plantejament, trio el llibre del/de la poeta que tinc a casa (els llibres de poesia i de teatre estan força ben endreçats!) i el llegei...
Més informació