Poc a poc i bona lletra

Animada pels comentaris deixats aquests darrers dies, agafo el Cultura de l’Avui del passat 13 de març per veure si m’engresco a llegir –i comentar aquí- alguna cosa.

I començo a fer la llista de possibles candidats a fer-me sortir d’aquest estat d’ensopiment lector i blogaire:

Primer: tot i que no correré a comprar-lo (i fins i tot potser esperi que alguna ànima caritativa me’l regali), he de reconèixer que L’últim patriarca de Najat El Hachmi em crida l’atenció. Em tiren enrera, però, dues coses: les 332 pàgines del llibre i la darrera frase de la crítica de Xavier Pla: “Ara que ja té el destí marcat, caldrà veure com avança en el camí”, frase que no vol dir altra cosa (i que per cert, es repeteix sovint a les crítiques a autors novells o llibres primerencs) que: “Ens ha agradat però vigila per la propera; si la cagues t’estarem esperant”.

Segon: la crítica de Trena de cendra de Carme Guasch està acompanyada per una foto entranyable de l’autora, ja desapareguda, i d’un dels seus fills. No he llegit cap llibre de Carme Guasch, encara, però em fa il·lusió recordar que vaig sentir parlar d’ella per primer cop –i d’això en fa pràcticament quatre dies- parlant amb una altra de les seves filles, la Sílvia Soler, durant un de les emissions del nostre inclassificable programa de ràdio Llegeixes o què?! Potser només per això ja el llegiria, però un fragment de la crítica de David Castillo m’acaba de decidir: “Trena de cendra, una obra mestra, testimonial, dolorosa, desesperadament poètica sobre la mort del seu company, plena de referències autobiogràfiques, d’una força que recorda relats semblants de Peter Handke i de Paul Auster, o, per la temàtica elegíaca, els poemes de Fina Vidal a Dues veles blanques, o de Joan Margarit a Joana.”

Sento que em deixondeixo... Ara només cal estalviar 40 euros i passar per davant d’alguna llibreria.

Llegeixes o què?!, un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure, somriure...

La imatge que il·lustra el post és de S. Clément

Comentaris

  1. Servidora ha llegit la Hachmi i us la recomana vivament, més per la primera part que per la segona, però realment val la pena, penso. Les 332 pàgines passen bé, no us ennuegareu, us ho asseguro. Records!

    ResponElimina
  2. Ei, Tina!
    Gràcies per la recomanació i per passar-te per aquí!
    Petonàs!
    Su, meitat

    ResponElimina
  3. Amb tot el respecte del món, però el tal Xavier Pla aquest em sembla una mena de llenyataire enrabiat. Algunes de les seves crítiques - sobre llibres que he llegit- m'han semblat del tot "destraleres".
    Jo no dic que un crític hagi de dir que un llibre és bo si no li ha agradat, però les crítiques negatives perquè sí, o almenys NO ARGUMENTADES... que voleu que us digui.

    ResponElimina
  4. Su,

    Ja has llegit el que penso del llibre de la Najat. No et facin por les pàgines perquè passen molt bé. Endavant!

    ResponElimina
  5. Noies, els vostres comentaris sempre són benvinguts i... collonuts!

    No deixem de llegir, eh!

    SU

    ResponElimina
  6. ( bé, avui sóc jo l'altre). Al final me'l fareu llegir entre uns i altres ( com que no tinc prou feina endarrerida!)

    ResponElimina
  7. Tranki, Mireia (l'altra),

    Que això de la lectura ja sabem com va... Si tens feina endarrerida posa't al dia -o no- i després ja veurem...
    Sobretot "poc a poc i bona lletra"...

    Bones lectures!

    SU

    ResponElimina
  8. (L'altra) Avui al suplement CULTURA de l'Avui el sr PLA ens deixa una altra crítica a sang i fetge. Si en quedem pocs (que llegim) i ens donen aquests ànims, sí que anem bé!! Sort que tenim "bona fusta" d'escriptors, ara mateix llegeixo en calders i com gaudeixooooo!

    ResponElimina
  9. I jo em pregunto, Mireia, qui critica els crítics??? Per això poden fer i DESFER tant com vulguin

    ResponElimina
  10. Noies!

    M'agrada molt que hàgiu aprofitat per parlar una mica de la feina dels crítics!

    En seguirem parlant, ok?

    Gràcies per deixar els vostres comentaris (un cop més!)

    SU, una meitat

    ResponElimina
  11. Gràcies per posar un enllaç al nostre blog. 'Trena de cendra' m'ha semblat un llibre magnífic. Més que un llibre sobre el dol es tracta d'una història d'amor com n'hi ha poques i escrita d'una manera superba.

    Carles

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Club de lectura: m'agrada

Revista Rosita

Club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent»