Custòdia compartida

Consultades les millors especialistes del món mundial en diferents anomalies apàtiques, el tractament proposat és el següent:

- allunyament, separació momentània i evidentment amistosa, de les dues meitats de Llegeixes o què?!, per tal que superin la seva respectiva apatia.

- que cadascuna de les meitats de Llegeixes o què?! s’ocupi “de les seves coses” i que llegeixi i pengi el que li plagui en aquest magnífic –ara apàtic– i incomparable blog.

En resum: custòdia compartida.


Es recomana que, sense forçar la màquina, les dues meitats enfoquin la seva tasca bloguera amb feines que suposin una dedicació que sigui, per damunt de tot, plaent.

I que recuperin el plaer de parlar de llibres i, sobretot de lectures.

Com va dir aquella: “Que tingueu sort!”.

Llegeixes o què?!, un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure, somriure...



Il·lustra el post "Proxemia", de Mariela Yeregui

Comentaris

  1. Us esperem amb custòdia compartida o per separat, però torneu!

    ResponElimina
  2. ei que us trobem a faltar, meitats!

    ResponElimina
  3. sí que us trobem a faltar, sí!

    ResponElimina
  4. Que tingueu sort!
    Dit això, a veure si aquesta abúlia, indolència, incúria desafecció, o com es digui, us deixa definitivament i us poseu a la feina, que hi ha molta cosa a dir (espero).
    Sobretot, ni se us acudeixi anar a un psicòleg de la S.S.

    ResponElimina
  5. L'espolsada, mireia, mireia (l'altra) i xurri,

    De seguida tornem!!!

    Gràcies pel vostre suport!

    SU, una meitat

    ResponElimina
  6. Estic segur que la meva coeditora, la xurri, també us agrairà que torneu ;-), su (i l'altra meitat)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Club de lectura: m'agrada

Revista Rosita

Club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent»