Les de Llegeixes o què?!, aquell desastre de tàndem...
Tenen pendent una crònica de la transformació dels papervidrers.
Ressaca...
Tenen pendent un post sobre revistes culturals.
Ressaca...
I encara pitjor! Aviat tindran pendent una crònica de la Catosfera.
Paciència!!!
Les de Llegeixes o què?! , per rescabalar-se d’aquest desastre que són, ens envien un text, molt breu, fragment d’un llibre entretingut que llegeix una de les meitats de l’incorregible tàndem:
“Que [Què, millor?] inconvenient però que [què, millor?] gloriós havia de ser escriure amb una ploma (preferiblement, per a un escriptor dretà, la segona o la tercera corbada de l’ala esquerra de l’animal). Un escriptori complet del segle divuit –amb subjectador dels canons, ganivet per a les plomes, tinter, capsa de pólvores, per posar-hi la pols assecant i capsa de lacre, per posar-hi els segells de lacre [alerta amb les comes!]– era un monument a l’acte físic de l’escriptura. Però si no hi havia un tinter a l’abast, hom es podia servir d’elements d’ocasió. Un dia, mentre Sir Walter Scott era de cacera [caçera al llibre!], li va venir al cap una frase que havia intentat compondre tot el matí. Abans que se li escapés, va disparar a un corb, va arrencar-li una ploma, en va llimar la punta, la va sucar a la sang de l’ocell i va caçar la frase.”
Com veureu, entre claudàtors, una de les meitats s’interroga i es lamenta sobre alguna incorrecció del text. Curiosament, les Totxanes d’avui parlen d’aquest bonic món (en perill d’extinció?) dels correctors editorials.
Si sou tan amables, no deixeu de passar per aquí...
Ressaca...
Tenen pendent un post sobre revistes culturals.
Ressaca...
I encara pitjor! Aviat tindran pendent una crònica de la Catosfera.
Paciència!!!
Les de Llegeixes o què?! , per rescabalar-se d’aquest desastre que són, ens envien un text, molt breu, fragment d’un llibre entretingut que llegeix una de les meitats de l’incorregible tàndem:
“Que [Què, millor?] inconvenient però que [què, millor?] gloriós havia de ser escriure amb una ploma (preferiblement, per a un escriptor dretà, la segona o la tercera corbada de l’ala esquerra de l’animal). Un escriptori complet del segle divuit –amb subjectador dels canons, ganivet per a les plomes, tinter, capsa de pólvores, per posar-hi la pols assecant i capsa de lacre, per posar-hi els segells de lacre [alerta amb les comes!]– era un monument a l’acte físic de l’escriptura. Però si no hi havia un tinter a l’abast, hom es podia servir d’elements d’ocasió. Un dia, mentre Sir Walter Scott era de cacera [caçera al llibre!], li va venir al cap una frase que havia intentat compondre tot el matí. Abans que se li escapés, va disparar a un corb, va arrencar-li una ploma, en va llimar la punta, la va sucar a la sang de l’ocell i va caçar la frase.”
Com veureu, entre claudàtors, una de les meitats s’interroga i es lamenta sobre alguna incorrecció del text. Curiosament, les Totxanes d’avui parlen d’aquest bonic món (en perill d’extinció?) dels correctors editorials.
Si sou tan amables, no deixeu de passar per aquí...
Il·lustra el post, la imatge que ha inspirat el text del tàndem
(estem en un bucle?)
Doncs mireu, segons el DIEC sembla que amb els "ques" l'encerta:
ResponEliminaque2
1 adv. [LC] Mot quantitatiu ponderatiu. Que bonic! Que corren! Que lluny es veuen! Que de pressa han anat! Que valents que són!
És el "camacu" que tant gastem els barcelonins, tot i que no estava segura de si el recollia la normativa.
Uff!
ResponEliminaGràcies pel comentari, Anna!
Ara sí que podrem dormir tranquil·les!
El tàndem
tàndem, espero amb candeletes el vostre resum catosfèric!
ResponElimina(l'altra anna :P)
Aixxx, potser abans farem crònica de transformació de "Paper de vidre"!
ResponEliminaBé, ja veurem, que amb la nostra mandra permanent mai no se sap!!!
Alguna cosa farem, això sí!
Gràcies per l'interès!
"Disaster" tàndem
Jo com que no hi vaig poder ser, espero les vostres cròniques amb impaciència!
ResponElimina