Final d’una etapa

La notícia ha commogut a mig món, l’altre mig ja respira més tranquil: la meitat més televisiva de Llegeixes o què?! ja no continuarà amb els seus vuit minuts de recomanacions lectores a Sortida Nord.

Ohhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhh!

S’enceta ara un nou període de reflexió per a la meitat més mediàtica de Llegeixes o què?!, període on, amb tota seguretat, algun dels mitjans de comunicació més importants del país li farà una oferta que no podrà rebutjar perquè faci arribar les seves recomanacions lectores a tot el món mundial.

Uhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhh!

Mentre espera aquesta oferta, perfectament asseguda davant del seu portàtil nou de trinca, la meitat menys viatjada de Llegeixes o què?! ha aprofitat per fer un repàs de tots els llibres que ha hagut de comentar en aquestes dues temporades i mitja i, a continuació, ens ofereix la llista exclusiva dels més recomanables, amb tot l’entusiasme:

Verde agua, Maria Madieri, Minúscula [traducció de Valeria Bergalli]

Els vençuts, Xavier Benguerel, Edicions de 1984

D’un lloc a l’altre, Ramon Farrés, Ed. Galerada

El bar sota la mar, Stefano Benni, Editorial Moll [traducció d'Anna Torcal i Salvador Company]

Converses (1 i 2), Antoni Clapés i Carles Hac Mor, Cafè Central, Emboscall i H. ACC

Pedra de tartera, Maria Barbal, La Magrana

La oscuridad que nos separa, Renate Dorrestein, Ed. Anagrama [traducció de Catalina Ginard]

La matèria de l’esperit, Jaume Cabré, Proa

L’aeroplà del Raval, Tina Vallès, LabreuEdicions

Els corrents invisibles/Las corrientes invisibles (Antología bilingüe 1988-2003), Manuel García Grau, ElLago Ediciones Poesía

Contra el silenci, Ramon Folch i Camarasa, Edicions l’Albí

Els llibres, Manuel António Pina, Jardins de Samarcanda [traducció de Gabriel de la ST Sampol]

Centre de brevetat, Feliu Formosa, Editorial Meteora, S.L.

La última noche, James Salter, Salamandra [traducció de Luis Murillo Fort]

Uffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffff!

Fonts del tot contrastades –o no tant- ens confirmen que la lectura d’aquests llibres pot produir unes sensacions ben estranyes: plaer indescriptible, diversió intel·ligent, reflexió apassionada...

Dalt del post, una meitat de Llegeixes o què?! i el presentador de Sortida Nord, Miquel López

Llegeixes o què?!, un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure, somriure...

Comentaris

  1. miquel12:09 a. m.

    Ai, ai, que només n'he llegit tres, d'aquests llibres; m'hauré de posar al dia. Veig que no us heu atrevit a col·locar-los per ordre creixent o minvant de plaer indescriptible, diversió intel·ligent, reflexió apassionada... ;-) Per quin començo?

    ResponElimina
  2. Anònim4:00 p. m.

    ei txati ets la part més mediatizada, no mediàtica!
    que lo sepas!
    l'altra meitat

    ResponElimina
  3. SU7:53 p. m.

    Ei, Pere, no és que no ens atrevim, és que ens hi hauríem de posar, i som mandroses de mena!!! Si ens dius quins són els tres que ja has llegit, potser t'acabem donant algun consell. O no.

    Ens llegim!

    El tàndem, mandrós, de Llegeixes o què?!

    ResponElimina
  4. SU12:55 p. m.

    Estimada altra meitat,

    Creus que estic mediatitzada? Per algú en particular o només per tu?

    Espero amb avidesa la teva resposta. O no.

    una de les meitats

    ResponElimina
  5. miquel1:00 a. m.

    res, res, a pencar

    ResponElimina
  6. Anònim12:56 p. m.

    Com a lectora fidel ja bastant veterana del vostre blog, i col·laboradora habitual, em permeto la gosadia de fer una recomanació. "Les urpes del llop" (Bromera), novel·la ambientada en la posguerra. Magnífica

    ResponElimina
  7. SU6:39 p. m.

    Estimada Mireia,

    Recomana'ns lectures sempre que vulguis!

    Ens encanta que participis i col·laboris amb nosaltres!

    Gràcies!

    Fins la propera!

    Les de Llegeixes -poc- o què?!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Club de lectura: m'agrada

Imatge
--> M'agrada preparar la sessió de presentació dels clubs de lectura. És el primer contacte amb les lectores i els lectors, persones que s'han apuntat al club, que no conec ni em coneixen... sense més expectatives que compartir, un cop al mes, les lectures que proposo. M'agrada sentir els nervis d'aquest primer dia, una sensació que es repeteix a cada sessió de tots els meus clubs de lectura (encara no ho he aconseguit evitar!).  M'agrada , en aquesta primera sessió, interpel·lar les lectores i els lectors amb preguntes com aquesta: «Per què llegeixo?» i trobar-me respostes com aquestes: «Em diverteix, em distreu, em fa pensar i veure les coses d'una altra manera i m'agrada aprendre», «Llegeixo per conèixer millor la natura humana, també per adquirir coneixement i gaudir de la bellesa de les paraules», «Porque lo necesito como el aire que respiro»... M'agrada (continuarà...).
Més informació

Revista Rosita

Imatge
Julius Heinemann, Simultan (2011) Des d'aquest mes de gener he començat a col·laborar a la Revista Rosita  preparant una secció de poesia. La idea era aprofitar el «fons d'armari» de llibres de poesia que tinc a casa, que he anat comprant -o que m'han regalat- en els darrers deu o quinze anys. La secció, que he «batejat» amb el títol de «Rosita es una rosita es una rosita es una rosita», vol ser una invitació a llegir poesia, que penso que ens fa falta i que tampoc ens hauria de costar tant. Els quatre poetes que, de moment, he llegit i he proposat són aquests: Wisława Szymborska , Marin Sorescu ,  Pepe Sales i  Alejandra Pizarnik . Sense que sigui una tria sistemàtica, sí que tinc la intenció d'anar alternant poetes vius i morts (aquí de moment estic fallant); dones i homes; catalans i de fora. El mètode és simple: seguint aquest plantejament, trio el llibre del/de la poeta que tinc a casa (els llibres de poesia i de teatre estan força ben endreçats!) i el llegei
Més informació

Club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent»

Imatge
En unes hores comença el club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent» que, organitzat pel Consorci de Biblioteques de Barcelona ,  em tindrà una mica entretinguda durant les properes tres setmanes. La relectura d’aquest llibre per a preparar aquest club ha estat un veritable plaer, una mena de redescoberta «del personatge». Friso per comentar amb altres lectores i lectors les entrades d’aquest dietari que Joan Triadú va escriure durant 3 anys de la seva adolescència, del 1938 al 1940, és a dir, dels 16 als 19 anys. Impacient, espero que les persones que s’hi hagin apuntat tinguin ganes de submergir-se en la lectura d’aquestes pàgines que ens mostraran la construcció de Joan Triadú com a persona, no només com a mestre sinó també com a escriptor, com a crític literari, com a lector... Un jove d’origen molt humil que arriba a la universitat, amb dificultats econòmiques i de salut, que es converteix en creient i que, com qualsevol jove de la seva eda
Més informació