Lectores anònimes, segon lliurament

Una de les aptituds més destacades de les de Llegeixes o què?! –alguna n’havien de tenir, no?– és que tenen bon ull per a triar col·laboradores i col·laboradors. Ho van demostrar quan feien el programa de ràdio i ho mantenen actualment amb els enllaços tan interessants que us ofereixen des del bloc de Llegeixes o què?!

Ara és el moment d’incorporar el comentari d’un nou llibre per part d’aquest improvisat però eficient equip de lectores anònimes fitxades per les de Llegeixes o què?!

Esperem que us interessi.

Fragmentació

He llegit Violada. Una història d’amor, de Joyce Carol Oates, editat per Edicions 62 i traduït al català per Anna Mauri i Batlle. No havia llegit abans cap altre llibre d’aquesta autora. El títol et deixa una mica parada, una història d’amor? Però quan llegeixes la primera línia del text ja no tens cap dubte: “Després que un grup d’individus la violés, l’apallissés, li clavés puntades de peu i l’abandonés a la seva sort en l’immund hangar de barques de Rocky Point...”

Com s’ho fa l’autora per mantenir la tensió lectora fins a la darrera pàgina? Cap problema, escriu fragmentàriament tota la història, en múltiples i diferents capítols, perfectament presentats, amb títols clars que avancen el que desenvoluparà seguidament: “S’ho estava buscant”, “El policia principiant: 1994”, “Els testos s’assemblen a les olles”, “La vista: setembre de 1996”, “La bogeria dels mitjans de comunicació”, “Aquesta dona ha destrossat la vida del meu fill”...

Els protagonistes-narradors canvien i s’alternen a cada capítol –un altre fet destacat i que agilitza la lectura del text– a mida que va avançant la narració de la història, amb els seus corresponents flashbacks. Els que he trobat més inquietants són els que la protagonista és la filla de la dona violada, on la narradora utilitza la segona persona del singular per interpel·lar-la, i coneixem allò que fa o allò que sent més directament...

En resum, una lectura cinematogràfica i perfectament recomanable per a treballar els potents recursos de la fragmentació.

Lectora anònima II


Amigues i amics de Llegeixes o què?!, més lectures d’agost en pròxims capítols!

Il·lustra el post d'avui una dona que podria ser la Teena Maguire

Comentaris

  1. Prenc nota de la recomanació.
    "Les ales enceses" de V Usó, llibre que us vaig comentar que havia començat m'ha agradat força. I, a més a més, ha estat una alegria descobrir un escriptor valencià iguem-ne poc mediàtic.
    Petons

    ResponElimina
  2. Ok, Mireia!

    En prenem nota!

    Gràcies pel comentari!

    Bones lectures!

    El tàndem

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Club de lectura: m'agrada

Revista Rosita

Club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent»