L E N T AAAA

La meitat de Llegeixes o què?! que no és a Shangai (ni a Hong Kong!!!) acaba de descobrir una particularitat més de la seva incorregible personalitat: no només és mandrosa, no només és dispersa... a més a més, quan llegeix, és lenta.

Ja fa un parell de setmanes que va començar a llegir "Middlesex", de Jeffrey Eugenides, amb traducció admirable d’Albert Torrescasana Flotats (Empúries, 2003). El llibre l’entusiasma, però encara no us en pot dir res...

És lenta, molt lenta, tan lenta... I per si això no fos prou, aquests dies s’entreté amb els altres blocs de Llegeixes o què?!, és a dir, que a sobre es dedica a llegir allò que han escrit altres sobre els llibres que ells i elles sí que han llegit...

Si heu pogut sortir d’aquest bucle, aprofiteu per saber alguna cosa més dels llibres següents:

"El noi del pijama de ratlles", de John Boyne, explicat i reflexionat pel veí de dalt en un nou exercici impecable de redacció senzilla, exacta i, alhora, engrescadora.

“El llibre dels contes perduts”, de J.R.R. Tolkien, comentat amb l’entusiasme que caracteritza l’Anna, una lectora productiva d’allò més!!!

“La força de la gravetat”, de Francesc Serés, històries desglossades pel polifacètic Jesús M. Tibau.

“Les interpretacions”, de Lluís Calvo, interpretades magistralment pel nostre Llibreter de capçalera, en una segona lectura.


Ai, les de Llegeixes o què?!, siguin meitat o unitat... quin desastre de lectores!!!

Al post d'avui, un detall de la fotografia de Damian Chapman

Llegeixes o què?!, un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure i somriure...

Comentaris

  1. Anònim12:12 p. m.

    Has llegit alguna cosa de Vicent Usó? va ser finlista del St Jordi, i ha guanyat l'Andròmina ialtres premis importants al p Valencià, i me n'han parlat molt bé

    ResponElimina
  2. El veí de dalt7:57 a. m.

    Meitat lenta, gràcie epl vostre enllaç. Sou un encant!

    ResponElimina
  3. SU4:31 p. m.

    Mireia,

    Sobre el Vicent Usó... Vaig visitar el seu web i l’únic que he llegit d’ell és un article sobre la publicació d’Els corrents invisibles/Las corrientes invisibles (Antologia bilingüe 1988-2003) del poeta Manel Garcia Grau.

    Llegim poc i malament... les de Llegeixes o què?!

    Veí,

    No cal que em donis les gràcies, tu les tens totes!!!

    SU, la meitat que segueix al peu del canó –o no!-.

    ResponElimina
  4. Anònim6:37 p. m.

    Gràcies per contestar-me. M'he fet amb un exemplar de "les ales enceses" mb què va ser finalista del St Jordi.
    Jo sóc de les q penso q l'excusa del temps no és vàlida i faig tot els possibles per llegir tant com puc.
    Ja us diré q em sembla aquest escriptor. Petons

    ResponElimina
  5. SU4:18 p. m.

    Estimada Mireia,

    Gràcies a tu per llegir-nos i compartir amb nosaltres la teva experiència lectora. Esperarem encantades els teus comentaris quan hagis llegit el llibre d’en Vicent Usó.

    Salut i bona lectura!

    Les de Llegeixes o què?!, les mandroses...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Club de lectura: m'agrada

Imatge
--> M'agrada preparar la sessió de presentació dels clubs de lectura. És el primer contacte amb les lectores i els lectors, persones que s'han apuntat al club, que no conec ni em coneixen... sense més expectatives que compartir, un cop al mes, les lectures que proposo. M'agrada sentir els nervis d'aquest primer dia, una sensació que es repeteix a cada sessió de tots els meus clubs de lectura (encara no ho he aconseguit evitar!).  M'agrada , en aquesta primera sessió, interpel·lar les lectores i els lectors amb preguntes com aquesta: «Per què llegeixo?» i trobar-me respostes com aquestes: «Em diverteix, em distreu, em fa pensar i veure les coses d'una altra manera i m'agrada aprendre», «Llegeixo per conèixer millor la natura humana, també per adquirir coneixement i gaudir de la bellesa de les paraules», «Porque lo necesito como el aire que respiro»... M'agrada (continuarà...).
Més informació

Revista Rosita

Imatge
Julius Heinemann, Simultan (2011) Des d'aquest mes de gener he començat a col·laborar a la Revista Rosita  preparant una secció de poesia. La idea era aprofitar el «fons d'armari» de llibres de poesia que tinc a casa, que he anat comprant -o que m'han regalat- en els darrers deu o quinze anys. La secció, que he «batejat» amb el títol de «Rosita es una rosita es una rosita es una rosita», vol ser una invitació a llegir poesia, que penso que ens fa falta i que tampoc ens hauria de costar tant. Els quatre poetes que, de moment, he llegit i he proposat són aquests: Wisława Szymborska , Marin Sorescu ,  Pepe Sales i  Alejandra Pizarnik . Sense que sigui una tria sistemàtica, sí que tinc la intenció d'anar alternant poetes vius i morts (aquí de moment estic fallant); dones i homes; catalans i de fora. El mètode és simple: seguint aquest plantejament, trio el llibre del/de la poeta que tinc a casa (els llibres de poesia i de teatre estan força ben endreçats!) i el llegei
Més informació

Club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent»

Imatge
En unes hores comença el club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent» que, organitzat pel Consorci de Biblioteques de Barcelona ,  em tindrà una mica entretinguda durant les properes tres setmanes. La relectura d’aquest llibre per a preparar aquest club ha estat un veritable plaer, una mena de redescoberta «del personatge». Friso per comentar amb altres lectores i lectors les entrades d’aquest dietari que Joan Triadú va escriure durant 3 anys de la seva adolescència, del 1938 al 1940, és a dir, dels 16 als 19 anys. Impacient, espero que les persones que s’hi hagin apuntat tinguin ganes de submergir-se en la lectura d’aquestes pàgines que ens mostraran la construcció de Joan Triadú com a persona, no només com a mestre sinó també com a escriptor, com a crític literari, com a lector... Un jove d’origen molt humil que arriba a la universitat, amb dificultats econòmiques i de salut, que es converteix en creient i que, com qualsevol jove de la seva eda
Més informació