Anem de bòlit!

No sabem si és a causa d’aquesta calor més que primaveral o que necessitem unes vacances com el pa que no podem menjar perquè estem a dieta, però el cert és que les de Llegeixes o què?! anem de bòlit!!!
Així que avui tocaria escriure un post amb informació dels darrers llibres recomanats per la meitat més televisiva de Llegeixes o què?! però, com no només va parlar de llibres sinó que també ho va fer d’audiollibres, ens haurem d’esperar...

Mentre espereu aquest post, què us sembla participar en alguna de les activitats que us presentem seguidament? Why not?

labreu edicions ens convida al darrer recital del curs al Bar el Sortidor del Poble Sec, que tindrà lloc el divendres 15 de juny a dos quarts de nou del vespre.

El dimecres 20 de juny, el professor i traductor Vicent Alonso ens parlarà sobre Montaigne. Això serà a les 7 del vespre a la Biblioteca Francesca Bonnemaison.

El dijous 21 de juny –i ja immerses a la voràgine de Frankfurt 2007– podem anar a escoltar en Jordi Puntí i en Michael Ebmeyer al Goethe Institut de Barcelona. La xerrada s’inclou a les jornades “GeoGraphia: Paisatges literaris – Un viatge per les literatures alemanya i catalana actuals”.

I per avui res més, amigues i amics de Llegeixes o què?! Abans d’acomiadar-nos, però, dir-vos que ens ha fet “mogollón” d’il·lusió que, des de la LIBROSFERA, es parlés de nosaltres! Gràcies de nou, Sfer!

Llegeixes o què?!, un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure i somriure...

El post d'avui il·lustrat per Fernando Vicente

Comentaris

  1. sfer5:09 p. m.

    Doncs sí que és fàcil il·lusionar-vos :-)

    ResponElimina
  2. SU7:12 p. m.

    Sfer,

    Ui, som un tàndem molt "inl·lusionístic"!!!

    Però és que el teu blog és DE NIVELL. Vaja, que si encara féssim el programa de ràdio series una de les nostres convidades!

    Ciau,

    SU, una meitat

    ResponElimina
  3. Francesc Puigcarbó8:20 p. m.

    si estàs a dieta i no et deixen menjar pa, camvia de dietista,el que tens no en te ni idea. EL pa son hidrats de carboni, no engreixa.

    ResponElimina
  4. Anònim4:12 p. m.

    segur que a sant cugat també hi ha coses, com una lectura de poesies de Feliu Formosa al jardí de la biblioteca (21 de juny-20:30 h). però, tot i que està a una escopinada de barcelona, cal anar-hi?

    ResponElimina
  5. SU6:37 p. m.

    Si es tracta d'en Formosa jo hi aniria... Ara, millor ser de Sant Cugat i així no et desplaces amb l'escopinada, no?

    SU, una meitat

    ResponElimina
  6. JFG7:46 p. m.

    Com bé diu en Francesc es el pa un dels aliments que ens fa sentir tips després de menjar, pq porta hidrats de carbó d'absorció lenta.
    el Jovensell

    ResponElimina
  7. Jobove - Reus11:42 p. m.

    al pas que anem el lleigir s'acaba
    peró va ser bonic mentres va durar

    salutacions

    ResponElimina
  8. SU4:13 p. m.

    Francesc i Jovensell,

    Com amb d'altres coses de la vida, del pa, val més no abusar-ne... I d'això d'estar tip, uhmmmmm, té les seves coses... Per exemple, les de Llegeixes o què?! som força insaciables!

    Té la mà Maria,

    No sabem si llegir s’acaba o no, nosaltres no patim gaire... Però mentre no s’acabi Prince, no?

    SU (més literària) i Anna (més musical)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Club de lectura: m'agrada

Imatge
--> M'agrada preparar la sessió de presentació dels clubs de lectura. És el primer contacte amb les lectores i els lectors, persones que s'han apuntat al club, que no conec ni em coneixen... sense més expectatives que compartir, un cop al mes, les lectures que proposo. M'agrada sentir els nervis d'aquest primer dia, una sensació que es repeteix a cada sessió de tots els meus clubs de lectura (encara no ho he aconseguit evitar!).  M'agrada , en aquesta primera sessió, interpel·lar les lectores i els lectors amb preguntes com aquesta: «Per què llegeixo?» i trobar-me respostes com aquestes: «Em diverteix, em distreu, em fa pensar i veure les coses d'una altra manera i m'agrada aprendre», «Llegeixo per conèixer millor la natura humana, també per adquirir coneixement i gaudir de la bellesa de les paraules», «Porque lo necesito como el aire que respiro»... M'agrada (continuarà...).
Més informació

Revista Rosita

Imatge
Julius Heinemann, Simultan (2011) Des d'aquest mes de gener he començat a col·laborar a la Revista Rosita  preparant una secció de poesia. La idea era aprofitar el «fons d'armari» de llibres de poesia que tinc a casa, que he anat comprant -o que m'han regalat- en els darrers deu o quinze anys. La secció, que he «batejat» amb el títol de «Rosita es una rosita es una rosita es una rosita», vol ser una invitació a llegir poesia, que penso que ens fa falta i que tampoc ens hauria de costar tant. Els quatre poetes que, de moment, he llegit i he proposat són aquests: Wisława Szymborska , Marin Sorescu ,  Pepe Sales i  Alejandra Pizarnik . Sense que sigui una tria sistemàtica, sí que tinc la intenció d'anar alternant poetes vius i morts (aquí de moment estic fallant); dones i homes; catalans i de fora. El mètode és simple: seguint aquest plantejament, trio el llibre del/de la poeta que tinc a casa (els llibres de poesia i de teatre estan força ben endreçats!) i el llegei
Més informació

Club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent»

Imatge
En unes hores comença el club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent» que, organitzat pel Consorci de Biblioteques de Barcelona ,  em tindrà una mica entretinguda durant les properes tres setmanes. La relectura d’aquest llibre per a preparar aquest club ha estat un veritable plaer, una mena de redescoberta «del personatge». Friso per comentar amb altres lectores i lectors les entrades d’aquest dietari que Joan Triadú va escriure durant 3 anys de la seva adolescència, del 1938 al 1940, és a dir, dels 16 als 19 anys. Impacient, espero que les persones que s’hi hagin apuntat tinguin ganes de submergir-se en la lectura d’aquestes pàgines que ens mostraran la construcció de Joan Triadú com a persona, no només com a mestre sinó també com a escriptor, com a crític literari, com a lector... Un jove d’origen molt humil que arriba a la universitat, amb dificultats econòmiques i de salut, que es converteix en creient i que, com qualsevol jove de la seva eda
Més informació