Coses que pensava que mai no faria... (o mai no diguis mai)

La meitat més veterana, bruixa, rància, madura, antiga... ço és, la meitat més vella de Llegeixes o què?! ja n’ha vist i n’ha fet de molts colors.

A les beceroles de les seves vellúries, però, aquesta mateixa meitat del meravellós tàndem de Llegeixes o què?! se sorprèn cada dia de coses que passen al món, al petit món del seu voltant que, com us podeu imaginar, té tant i tant a veure amb els llibres i, sobretot, amb la lectura.

Però el que li fa basarda, sincerament, són les coses que pensava que mai no faria i que ha fet o que farà en breu... En un atac de sinceritat absoluta –per què no dir-ho?–, us les detallem, amb les seves mateixes paraules, a continuació:

“M’he comprat la revista Quimera del mes d’abril. Me l’he comprat i us la recomano, sobretot la lectura d’un extracte de la conversa entre Juan Villoro i Enrique Vila-Matas (la confirmació de la meva absoluta admiració per Vila-Matas) i l’entrevista de Gabriel Insausti a Manuel Borràs, editor de Pre-textos”.

“Després de xalar amb les 640 pàgines de L’art de viure, de Goliarda Sapienza (La Campana) i acabar amb un dolor intens a la mà dreta de llegir aquest llibre al metro –el meu lloc de lectura més habitual–, m’he plantejat la possibilitat de llegir el llibre de James Boswell, Vida de Samuel Johnson, doctor en leyes, editat per Acantilado i editat i traduït per Miquel Martínez-Lage. Total, només té 1.990 pàgines!!!”.

“M’he estirat els cabells per no haver llegit encara Defensa pròpia, de Borja Bagunyà (Proa). I no només pel fet de llegir un llibre premiat, d’un autor molt jove... sinó perquè no he pogut participar en l’encès diàleg entre El Llibreter i els seus lectors i les seves lectores i dir-hi la meva, és clar!”.

I per avui res més! Com va dir aquella: “Qui dia passa, any empeny...”

Llegeixes o què?!, un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure i somriure...


El post d'avui, "Biblioteca amb cactus", il·lustració de Kyoung Tackhong

Comentaris

  1. Jesús M. Tibau5:21 p. m.

    Us convido a visitar i a crear un enllaç al meu bloc Tens un racó dalt del món. Bàsicament és de temàtica literària, però a més de comentaris també proposo els meus Jocs literaris per fomentar la participació, amb premis inclosos, no materials de moment. L'adreça és http://jmtibau.blogspot.com

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Club de lectura: m'agrada

Imatge
--> M'agrada preparar la sessió de presentació dels clubs de lectura. És el primer contacte amb les lectores i els lectors, persones que s'han apuntat al club, que no conec ni em coneixen... sense més expectatives que compartir, un cop al mes, les lectures que proposo. M'agrada sentir els nervis d'aquest primer dia, una sensació que es repeteix a cada sessió de tots els meus clubs de lectura (encara no ho he aconseguit evitar!).  M'agrada , en aquesta primera sessió, interpel·lar les lectores i els lectors amb preguntes com aquesta: «Per què llegeixo?» i trobar-me respostes com aquestes: «Em diverteix, em distreu, em fa pensar i veure les coses d'una altra manera i m'agrada aprendre», «Llegeixo per conèixer millor la natura humana, també per adquirir coneixement i gaudir de la bellesa de les paraules», «Porque lo necesito como el aire que respiro»... M'agrada (continuarà...).
Més informació

Revista Rosita

Imatge
Julius Heinemann, Simultan (2011) Des d'aquest mes de gener he començat a col·laborar a la Revista Rosita  preparant una secció de poesia. La idea era aprofitar el «fons d'armari» de llibres de poesia que tinc a casa, que he anat comprant -o que m'han regalat- en els darrers deu o quinze anys. La secció, que he «batejat» amb el títol de «Rosita es una rosita es una rosita es una rosita», vol ser una invitació a llegir poesia, que penso que ens fa falta i que tampoc ens hauria de costar tant. Els quatre poetes que, de moment, he llegit i he proposat són aquests: Wisława Szymborska , Marin Sorescu ,  Pepe Sales i  Alejandra Pizarnik . Sense que sigui una tria sistemàtica, sí que tinc la intenció d'anar alternant poetes vius i morts (aquí de moment estic fallant); dones i homes; catalans i de fora. El mètode és simple: seguint aquest plantejament, trio el llibre del/de la poeta que tinc a casa (els llibres de poesia i de teatre estan força ben endreçats!) i el llegei
Més informació

Club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent»

Imatge
En unes hores comença el club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent» que, organitzat pel Consorci de Biblioteques de Barcelona ,  em tindrà una mica entretinguda durant les properes tres setmanes. La relectura d’aquest llibre per a preparar aquest club ha estat un veritable plaer, una mena de redescoberta «del personatge». Friso per comentar amb altres lectores i lectors les entrades d’aquest dietari que Joan Triadú va escriure durant 3 anys de la seva adolescència, del 1938 al 1940, és a dir, dels 16 als 19 anys. Impacient, espero que les persones que s’hi hagin apuntat tinguin ganes de submergir-se en la lectura d’aquestes pàgines que ens mostraran la construcció de Joan Triadú com a persona, no només com a mestre sinó també com a escriptor, com a crític literari, com a lector... Un jove d’origen molt humil que arriba a la universitat, amb dificultats econòmiques i de salut, que es converteix en creient i que, com qualsevol jove de la seva eda
Més informació