Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: maig, 2007

GRANS col·laboradors

Imatge
Les de Llegeixes o què?! sabem perfectament que no tenim NIVELL, però això mai no ens ha preocupat en excés. Inconsciència? Podríem dir que sí, però el que realment ens salva és que, a vegades, comptem amb la col·laboració de persones que, no només ens llegeixen sinó que fins i tot escriuen per al nostre bloc ( i en més d’una ocasió , visca!). Arribat aquest punt, les de Llegeixes o què?! us convidem a llegir la crònica del nostre col·laborador –especial i DE NIVELL– de Chair de ma chair , del Theather Meschugge, un espectacle de titelles per a adults que es va poder veure al Teatro Juan Bravo de Segovia, dins del Titirimundi 2007 , els dies 14 i 15 de maig. Salut i bona lectura! TITIRIMUNDI, UN SOPLO DE AIRE FRESCO Ya llevamos unas cuantas ediciones, hasta 21, del festival. Pero siempre nos sorprende. Este año, por ejemplo, con el espectáculo Chair de ma chair , del Theather Meschugge. Se trata de una compañía alemana, dirigida por Ilka Schönmbein, y compuesta por otras seis persona

Amb el llapis a la mà

Imatge
A vegades hi ha llibres que et demanen ser lle gits amb e l llapis a la mà. Aquesta a firmació que, sense cap mena de dubte, no seri a compartida per les due s meitats de Llegeixes o què?! , podria servir per classificar –si calgués- els tres llibres dels qua ls la meitat més medià tica de Llegeixes o qu è?! ha parlat a la tele d e Badalona aquesta setmana. Ja queden pocs programes... Paciència! Ara, us re comanem la nova interpretació que d’aquests llibres n’ha fet el nostre col·laborador imprescindible. Una súplica para Eros , Siri Hustvedt, Circe, [trad ucció al castellà d’Aurora Echevarría] Ni l’autora ni l’editorial són noves en aquesta plaça... Una súplica para Eros és un brillant recull de textos de Siri Hustvedt, una autora que treballa i escriu a consciència i que és transparent. Hi trobareu assajos sobre la memòria, la literatura, els misteris del desig, la influència de Nova York en la seva personalitat i la seva obra, els seus estudis sobre Dickens, Henry James,

Tot esperant...

Imatge
Hi ha una de les meitats de Llegeixes o què?! que fa temps que espera dues coses molt puntuals de l’altra meitat d’aquest meravellós i entranyable tàndem, que són: La primera: “que faci l’enllaç, des del seu bloc (o blog o weblog) , a la nova adreça que tenim des del gener de 2007!” La segona: “que escrigui el post sobre la concessió del darrer premi de poesia de Sant Cugat en memòria de Gabriel Ferrater...” Tot esperant aquests dos gestos per part de la meitat més jove i, per tant, més eixelebrada de Llegeixes o què?! , l’altra meitat es dedica a activitats tan estranyes i plaents com anar a escoltar un traductor, Joan Sellent, que dins del programa de “Vine a fer un cafè amb...” , ens va parlar de “traduir teatre”. Recentment, aquest traductor i professor de la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la UAB ha rebut el Premi Ciutat de Barcelona de Traducció 2006 per la seva traducció de l’obra d’Arthur Miller, Panorama des del pont (Proa). El diàleg àgil i directe que vam poder

Coses que pensava que mai no faria... (o mai no diguis mai)

Imatge
La meitat més veterana, bruixa, rància, madura, antiga... ço és, la meitat més vella de Llegeixes o què?! ja n’ha vist i n’ha fet de m o l t s colors . A les beceroles de les seves vellúries, però, aquesta mateixa meitat del meravellós tàndem de Llegeixes o què?! se sorprèn cada dia de coses que passen al món, al petit món del seu voltant que, com us podeu imaginar, té tant i tant a veure amb els llibres i, sobretot, amb la lectura. Però el que li fa basarda, sincerament, són les coses que pensava que mai no faria i que ha fet o que farà en breu... En un atac de sinceritat absoluta –per què no dir-ho?–, us les detallem, amb les seves mateixes paraules, a continuació: “M’he comprat la revista Quimera del mes d’abril. Me l’he comprat i us la recomano, sobretot la lectura d’un extracte de la conversa entre Juan Villoro i Enrique Vila-Matas (la confirmació de la meva absoluta admiració per Vila-Matas) i l’entrevista de Gabriel Insausti a Manuel Borràs, editor de Pre-textos ”. “Després