Amb el llapis a la mà

A vegades hi ha llibres que et demanen ser llegits amb el llapis a la mà. Aquesta afirmació que, sense cap mena de dubte, no seria compartida per les dues meitats de Llegeixes o què?!, podria servir per classificar –si calgués- els tres llibres dels quals la meitat més mediàtica de Llegeixes o què?! ha parlat a la tele de Badalona aquesta setmana. Ja queden pocs programes... Paciència! Ara, us recomanem la nova interpretació que d’aquests llibres n’ha fet el nostre col·laborador imprescindible.

Una súplica para Eros, Siri Hustvedt, Circe, [traducció al castellà d’Aurora Echevarría]

Ni l’autora ni l’editorial són noves en aquesta plaça... Una súplica para Eros és un brillant recull de textos de Siri Hustvedt, una autora que treballa i escriu a consciència i que és transparent. Hi trobareu assajos sobre la memòria, la literatura, els misteris del desig, la influència de Nova York en la seva personalitat i la seva obra, els seus estudis sobre Dickens, Henry James, la novel·la El Gran Gatsby, Nova York després dels atemptats de l’11 S... Siri Hustvedt combina amb molta saviesa les seves vicissituds personals amb reflexions d’interès sobre tots aquests temes. El text més antic data de l’any 1995 i, els més recents estan datats el 2004. No estan ordenats cronològicament ni tampoc de manera temàtica. Les reflexions que ens ofereix Siri Hustvedt en aquest recull d’articles són de les què t’entretenen i alhora et fan pensar. Pas mal, no?

Dolors Monserdà. La voluntat d’escriure, M. Carme Mas. Arola Editors. Col·lecció Atenea

La lectura d’aquest estudi de M. Carme Mas ens permetrà acostar-nos a la figura de Dolors Monserdà, una autora prolífica i polifacètica a qui li hem de reconèixer la seva tasca com a pionera de la novel·la catalana de dones, com a articulista, com a assagista i com a feminista i impulsora d’empreses socials. Una de les coses que aquest llibre ens demostra és que Monserdà no va escriure per ella mateixa, pel mer procés creatiu i artístic, sinó que va escriure especialment per a les dones, d’un temps i d’un espai concrets, la Catalunya del darrer quart del segle XIX i del primer del XX, un moment en què la presència de la dona en el camp de la literatura era més aviat tímida i testimonial. Segons l’estudi de M. Carme Mas, molt ben documentat i clarament exposat, la voluntat d’escriure va marcar la vida de Dolors Monserdà. El seu treball ens mostra que Monserdà volia escriure obertament, amb el reconeixement de tots, sense amagar el seu nom ni la seva condició de dona. És per això que, en aquell moment, les seves produccions havien de contenir un missatge de valors ètics, morals i socials. I, segons Mas, aquest fou un tribut que potser va pagar massa car, fent que a la seva obra hi predominés l’ètica per sobre de l’estètica. Dolors Monserdà és una autora poc coneguda, però possiblement amb aquest llibre s’inicia un camí que permetrà uns estudis posteriors que podran analitzar en profunditat la contribució literària d’aquesta autora i, per tant, la podrem rescatar de l’oblit i del desconeixement.

Temps indòcils, Agustí Pons, Angle Editorial

Temps indòcils és dels llibres que enganxa. Són 343 pàgines que contenen un cocktail fresc i lleuger d’empassar, que a més et deixa un bon regust. Deu ser cosa dels ingredients: memòries dels primers vint anys de vida professional de l’autor –però uns anys molt significatius, de 1963 a 1983-, la crònica social, cultural i política d’aquest període i el retrat de personatges que Agustí Pons va conèixer i tractar. Qualsevol d’aquests tres ingredients, repartits en setze capítols, estan barrejats sense seguir un ordre cronològic, però això no afecta per res la comprensió i el seguiment del llibre, que està escrit en un llenguatge entenedor i assequible per a tots els públics.

La imatge, com us hem dit, creació del crack Ivan Saez