El dia després...
Impossible fer-vos una crònica de la Diada de Sant Jordi, bàsicament perquè és l’únic dia de l’any que el nostre metge habitual ens prohibeix comprar llibres. Ara, el mateix professional no ens havia dit res sobre el fet de rebre, aquest mateix bonic dia, totes les roses del món mundial que fes falta... Com així va ser!!!
Com a alternativa, us podem fer la crònica viscuda el dia després... per una de les meitats de Llegeixes o què?! I per què?, us podeu preguntar ben lícitament, com sempre... La resposta no pot ser una altra: les de Llegeixes o què?! som així!
El cas és que el dia després..., la meitat de Llegeixes o què?! que disposa de 8 minuts televisius per parlar de llibres, va perpetrar una nova intervenció a “Sortida Nord”. El programa tenia la seva gràcia, ja que era especial, precisament pel fet de ser el dia després...
I què s’ha de fer a la tele, el dia després...? Malgrat el que ens recomanava el nostre metge habitual citat anteriorment, vam haver de parlar dels llibres més venuts el Dia de Sant Jordi, bufffffffffffffffff!
En un llarg matí de revisió, de debat, de contrast... i amb la col·laboració de la Sílvia i en Gerard de Saltamartí Llibres, vam acabar confegint la llista següent: Si menges una llimona sense fer ganyotes, de Sergi Pàmies (Quaderns Crema), Relacions particulars, de Josep M. Espinàs (La Campana), El llibre mediàtic de Polònia (Columna), El conte número tretze, de Diane Setterfield, amb traducció de Rosa Borràs (Empúries) i La clau Gaudí, d’Andreu Carranza i Esteban Martín (La Rosa dels Vents).
Ara, la meitat més mediàtica de Llegeixes o què?! també va aprofitar els seus 8 minuts d’estrellat televisiu per fer les seves propostes:
L’art de viure, de Goliarda Sapienza, traducció al català d’Anna Casassas (La Campana): 640 pàgines de vida!!! I quina vida! L’autora, una actriu italiana de culte, va trigar nou anys per escriure aquesta immensa novel·la, que no va arribar a veure publicada en la seva totalitat. De L’art de viure en rebreu un devessall de sensacions, com a novel·la històrica, sentimental, psicològica, eròtica i social que és.
39+1+1, de Sílvia Soler (Columna): Si us va agradar 39+1, ara més! Els capítols segueixen sent curts i es llegeixen bé i es gaudeixen millor. Aquest cop, cada capítol porta una introducció musical molt ben trobada on llegirem tonades de Las Grecas, Karina, Camilo Sesto i altres hits... Sílvia Soler aconsegueix oferir-nos de nou un llibre entretingut, tremendament divertit, capaç d’arrancar-nos un somriure a cada plana. I si això és el que busqueu quan llegiu un llibre ja el teniu...
Món Llach, de Juan Miguel Morales i Omar Jurado (Mina): Ara que s’ha retirat dels escenaris, val la pena revisar aquest llibre, editat amb molta cura, i així conèixer els paisatges i les persones més importants de la vida de Lluís Llach. Món Llach recull les excel·lents imatges del fotògraf Juan Miguel Morales i les confidències de Llach recollides per Omar Jurado que ens apropen al seu món... Recomanat fervorosament a seguidores i seguidors del noi de Verges.
Cafè Central (no ens referim a cap llibre, sinó a l’editorial): Podeu llegir-los TOTS! Els recomanem aprofitant que el Foment de les Arts i del Disseny ha decidit d’atorgar-los (junt amb d’altres iniciatives editorials) una Medalla FAD: “en representació de les editorials petites, independents, lectores de textos nous, editores d’escriptors públics, és a dir, amb opinió, compromeses, arriscades, sovint en mans d’una o dues persones que soles tenen cura tant de la qualitat literària del catàleg com del disseny de l’objecte”.
Eben, de Ryszard Kapuscinski, amb la traducció al català d’Anna Rubió i Jerzy Slawomirski (Empúries): Poseu un llibre de Kapuscinski a la vostra vida. No us decebrà!
I això és tot! Amigues i amics de Llegeixes o què?! El dia després... de l’any vinent, més!!!
Com a alternativa, us podem fer la crònica viscuda el dia després... per una de les meitats de Llegeixes o què?! I per què?, us podeu preguntar ben lícitament, com sempre... La resposta no pot ser una altra: les de Llegeixes o què?! som així!
El cas és que el dia després..., la meitat de Llegeixes o què?! que disposa de 8 minuts televisius per parlar de llibres, va perpetrar una nova intervenció a “Sortida Nord”. El programa tenia la seva gràcia, ja que era especial, precisament pel fet de ser el dia després...
I què s’ha de fer a la tele, el dia després...? Malgrat el que ens recomanava el nostre metge habitual citat anteriorment, vam haver de parlar dels llibres més venuts el Dia de Sant Jordi, bufffffffffffffffff!
En un llarg matí de revisió, de debat, de contrast... i amb la col·laboració de la Sílvia i en Gerard de Saltamartí Llibres, vam acabar confegint la llista següent: Si menges una llimona sense fer ganyotes, de Sergi Pàmies (Quaderns Crema), Relacions particulars, de Josep M. Espinàs (La Campana), El llibre mediàtic de Polònia (Columna), El conte número tretze, de Diane Setterfield, amb traducció de Rosa Borràs (Empúries) i La clau Gaudí, d’Andreu Carranza i Esteban Martín (La Rosa dels Vents).
Ara, la meitat més mediàtica de Llegeixes o què?! també va aprofitar els seus 8 minuts d’estrellat televisiu per fer les seves propostes:
L’art de viure, de Goliarda Sapienza, traducció al català d’Anna Casassas (La Campana): 640 pàgines de vida!!! I quina vida! L’autora, una actriu italiana de culte, va trigar nou anys per escriure aquesta immensa novel·la, que no va arribar a veure publicada en la seva totalitat. De L’art de viure en rebreu un devessall de sensacions, com a novel·la històrica, sentimental, psicològica, eròtica i social que és.
39+1+1, de Sílvia Soler (Columna): Si us va agradar 39+1, ara més! Els capítols segueixen sent curts i es llegeixen bé i es gaudeixen millor. Aquest cop, cada capítol porta una introducció musical molt ben trobada on llegirem tonades de Las Grecas, Karina, Camilo Sesto i altres hits... Sílvia Soler aconsegueix oferir-nos de nou un llibre entretingut, tremendament divertit, capaç d’arrancar-nos un somriure a cada plana. I si això és el que busqueu quan llegiu un llibre ja el teniu...
Món Llach, de Juan Miguel Morales i Omar Jurado (Mina): Ara que s’ha retirat dels escenaris, val la pena revisar aquest llibre, editat amb molta cura, i així conèixer els paisatges i les persones més importants de la vida de Lluís Llach. Món Llach recull les excel·lents imatges del fotògraf Juan Miguel Morales i les confidències de Llach recollides per Omar Jurado que ens apropen al seu món... Recomanat fervorosament a seguidores i seguidors del noi de Verges.
Cafè Central (no ens referim a cap llibre, sinó a l’editorial): Podeu llegir-los TOTS! Els recomanem aprofitant que el Foment de les Arts i del Disseny ha decidit d’atorgar-los (junt amb d’altres iniciatives editorials) una Medalla FAD: “en representació de les editorials petites, independents, lectores de textos nous, editores d’escriptors públics, és a dir, amb opinió, compromeses, arriscades, sovint en mans d’una o dues persones que soles tenen cura tant de la qualitat literària del catàleg com del disseny de l’objecte”.
Eben, de Ryszard Kapuscinski, amb la traducció al català d’Anna Rubió i Jerzy Slawomirski (Empúries): Poseu un llibre de Kapuscinski a la vostra vida. No us decebrà!
I això és tot! Amigues i amics de Llegeixes o què?! El dia després... de l’any vinent, més!!!
Les portades, nova creació de l'incomparable Ivan Saez
Crec que et faré cas i em llegiré el llibre de "L’art de viure" té molt bona pinta i el fet que sigui publicat a la Campana es tot una garantia. Un cop l'hagi llegit us el comentaré al meu blog.
ResponElimina"salut i peles"
Joan
Ui, això de fer-nos cas té el seu perill, però gràcies!
ResponEliminaEt llegirem!
estimada, no sé què fot el llibre del lach a la teva llista, t'estàs estovant!
ResponEliminael postit ferrater va venint...
Su, gràcies pel comentari que m'has enviat; efectivament ja havia llegit Incerta glòria fa molt de temps i la recordo com una novel·la excel·lent. Avui a la llibreria Robafaves de Mataró busco un llibre de Màrius Torres i pel que sembla tots estan exhaurits o descatalogats. M'he quedat amb les ganes! Per cert m'he comprat una cosa que es diu Los girasoles ciegos que figura que és boníssim. Una companya que sap de les meves lectures em diu: "I a tu què se t'hi ha perdut a la guerra civil?"
ResponElimina