dissabte, 10 de març de 2007

Aquesta setmana tocaria tele...

I diem tocaria perquè no en parlarem... I no perquè no n’haguem parlat, de llibres, a “Sortida Nord”... És que, senzillament, els nostres cossos ens demanen altres coses... Com què?, us podeu preguntar ben lícitament, com sempre... Ara ho sabreu, és que les de Llegeixes o què?! som així, no hi ha res més a dir... O sí?

El cas és que aquesta setmana, una de les meitats de Llegeixes o què?! va fer una d’aquelles coses que MAI NO FARIA l’altra meitat d’aquest meravellós i gairebé indescriptible tàndem... Va anar a escoltar, en el marc del cicle “Què escriuen ara?”, els projectes que Maria Barbal té damunt la taula. Va ser una sessió on lectores i lectors habituals –O NO d’aquesta escriptora vam poder escoltar fragments dels dos projectes (una novel·la i un recull de contes) que Maria Barbal escriu i, sobretot sobretot, re-escriu en aquests moments.

Com cap de les dues meitats de Llegeixes o què?! no és periodista ni n’exerceix, ni tampoc no va estudiar ciències de la comunicació, no podeu llegir ara mateix cap tipus de crònica de l’acte. Confiem que us conformareu (quin remei!) amb la reproducció d’alguna de les notes que va prendre la meitat de Llegeixes o què?! que sempre surt de casa amb una llibreta a la bossa...

Maria Barbal es mostra molt contenta amb aquesta iniciativa (“Què escriuen ara?”), perquè el fet de preparar-la li ha significat un procés, encara més exhaustiu, de revisió dels seus projectes. [Aquestes sessions, organitzades per la Institució de les Lletres Catalanes, tenen lloc a l’Aula d’escriptors (cinquè pis de l’Ateneu Barcelonès), els dimecres del mes de març a partir de les 19:30 h. Els propers convidats són Jaume Pont, Rodolf Sirera i Pau Joan Hernàndez].

“Quan escrivim un conte hem d’evitar repetir-nos però no hem d’estalviar els matisos...”. [Comentari de l’escriptora després de llegir-nos un dels contes que té entre mans, interpel·lada per Alfred Sargatal].

“Mentre escric, el personatge es va delimitant més i pot arribar a fer que canviï les característiques que havia previst a l’inici”. [Comentari de Maria Barbal després de la pregunta d’una senyora de primera fila sobre com construeix els seus personatges].

“Quan saps que un llibre ja està acabat?”. Aquesta és la pregunta que la meitat de Llegeixes o què?! té al cap mentre escolta l’escriptora, que deixa clar en tota la seva intervenció de la importància d’escriure i revisar i re-escriure i revisar que ella practica, de manera constant. I com ja la té al cap, la meitat de Llegeixes o què?! que sempre surt de casa amb una llibreta a la bossa, no pot evitar fer-li la pregunta en qüestió! Maria Barbal, amb un somriure un pèl maliciós, respon: “Quan el llibre ja no et vol...”. I després, amplia: “El deixes per esgotament...”. I remata: “Quan creus que l’has acabat, l’hauries de deixar ben bé un any al calaix, fins que en tornar-lo a llegir no el reconeguis com a teu”.

La reduïda però selecta audiència s’ho està passant d’allò més bé, s’inicia un diàleg fluït entre l’escriptora i les lectores i els lectors. Abans d’acabar la sessió, Maria Barbal encara ens ofereix un parell de frases: “Primer que escriptors som lectors!” i “Les mares ens marquen un món... i el món són paraules”.

I això és tot! Amigues i amics de Llegeixes o què?! La setmana vinent, més!!!

La il·lustració, "Avalancha de daturas", de l'admiradíssim Nazario

2 comentaris:

  1. Gràcies per la particular ressenya. Cap periodista de tres al quarto ho hagués fet millor. Té raó la Barbal: un llibre s'ha de deixar reposar un any per veure'l amb nous ulls, després d'un temps. Que serà teu, és evident que ho notaràs; però sabràs veure-li si té fusta o no. Si tots els escriptors fessin el ameix, en estalviaríem "bodrios" a les lleixes de les llibreries. Però el mercat imposa. I ara ve Sant Jordi.

    ResponElimina
  2. Anònim4:35 p. m.

    Ostres, quin valor, anar a senti la barbal. Felicitats! Bé, potser és divertit, mentre no l'hagis de llegir... Jo crec que tres anys de relectures i deixades al calaix ja són suficients, no, tu, meitat?

    ResponElimina