Aquesta setmana tocaria tele...

I diem tocaria perquè no en parlarem... I no perquè no n’haguem parlat, de llibres, a “Sortida Nord”... És que, senzillament, els nostres cossos ens demanen altres coses... Com què?, us podeu preguntar ben lícitament, com sempre... Ara ho sabreu, és que les de Llegeixes o què?! som així, no hi ha res més a dir... O sí?

El cas és que aquesta setmana, una de les meitats de Llegeixes o què?! va fer una d’aquelles coses que MAI NO FARIA l’altra meitat d’aquest meravellós i gairebé indescriptible tàndem... Va anar a escoltar, en el marc del cicle “Què escriuen ara?”, els projectes que Maria Barbal té damunt la taula. Va ser una sessió on lectores i lectors habituals –O NO– d’aquesta escriptora vam poder escoltar fragments dels dos projectes (una novel·la i un recull de contes) que Maria Barbal escriu i, sobretot sobretot, re-escriu en aquests moments.

Com cap de les dues meitats de Llegeixes o què?! no és periodista ni n’exerceix, ni tampoc no va estudiar ciències de la comunicació, no podeu llegir ara mateix cap tipus de crònica de l’acte. Confiem que us conformareu (quin remei!) amb la reproducció d’alguna de les notes que va prendre la meitat de Llegeixes o què?! que sempre surt de casa amb una llibreta a la bossa...

Maria Barbal es mostra molt contenta amb aquesta iniciativa (“Què escriuen ara?”), perquè el fet de preparar-la li ha significat un procés, encara més exhaustiu, de revisió dels seus projectes. [Aquestes sessions, organitzades per la Institució de les Lletres Catalanes, tenen lloc a l’Aula d’escriptors (cinquè pis de l’Ateneu Barcelonès), els dimecres del mes de març a partir de les 19:30 h. Els propers convidats són Jaume Pont, Rodolf Sirera i Pau Joan Hernàndez].

“Quan escrivim un conte hem d’evitar repetir-nos però no hem d’estalviar els matisos...”. [Comentari de l’escriptora després de llegir-nos un dels contes que té entre mans, interpel·lada per Alfred Sargatal].

“Mentre escric, el personatge es va delimitant més i pot arribar a fer que canviï les característiques que havia previst a l’inici”. [Comentari de Maria Barbal després de la pregunta d’una senyora de primera fila sobre com construeix els seus personatges].

“Quan saps que un llibre ja està acabat?”. Aquesta és la pregunta que la meitat de Llegeixes o què?! té al cap mentre escolta l’escriptora, que deixa clar en tota la seva intervenció de la importància d’escriure i revisar i re-escriure i revisar que ella practica, de manera constant. I com ja la té al cap, la meitat de Llegeixes o què?! que sempre surt de casa amb una llibreta a la bossa, no pot evitar fer-li la pregunta en qüestió! Maria Barbal, amb un somriure un pèl maliciós, respon: “Quan el llibre ja no et vol...”. I després, amplia: “El deixes per esgotament...”. I remata: “Quan creus que l’has acabat, l’hauries de deixar ben bé un any al calaix, fins que en tornar-lo a llegir no el reconeguis com a teu”.

La reduïda però selecta audiència s’ho està passant d’allò més bé, s’inicia un diàleg fluït entre l’escriptora i les lectores i els lectors. Abans d’acabar la sessió, Maria Barbal encara ens ofereix un parell de frases: “Primer que escriptors som lectors!” i “Les mares ens marquen un món... i el món són paraules”.

I això és tot! Amigues i amics de Llegeixes o què?! La setmana vinent, més!!!

La il·lustració, "Avalancha de daturas", de l'admiradíssim Nazario

Comentaris

  1. El veí de dalt11:27 a. m.

    Gràcies per la particular ressenya. Cap periodista de tres al quarto ho hagués fet millor. Té raó la Barbal: un llibre s'ha de deixar reposar un any per veure'l amb nous ulls, després d'un temps. Que serà teu, és evident que ho notaràs; però sabràs veure-li si té fusta o no. Si tots els escriptors fessin el ameix, en estalviaríem "bodrios" a les lleixes de les llibreries. Però el mercat imposa. I ara ve Sant Jordi.

    ResponElimina
  2. Anònim4:35 p. m.

    Ostres, quin valor, anar a senti la barbal. Felicitats! Bé, potser és divertit, mentre no l'hagis de llegir... Jo crec que tres anys de relectures i deixades al calaix ja són suficients, no, tu, meitat?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Club de lectura: m'agrada

Imatge
--> M'agrada preparar la sessió de presentació dels clubs de lectura. És el primer contacte amb les lectores i els lectors, persones que s'han apuntat al club, que no conec ni em coneixen... sense més expectatives que compartir, un cop al mes, les lectures que proposo. M'agrada sentir els nervis d'aquest primer dia, una sensació que es repeteix a cada sessió de tots els meus clubs de lectura (encara no ho he aconseguit evitar!).  M'agrada , en aquesta primera sessió, interpel·lar les lectores i els lectors amb preguntes com aquesta: «Per què llegeixo?» i trobar-me respostes com aquestes: «Em diverteix, em distreu, em fa pensar i veure les coses d'una altra manera i m'agrada aprendre», «Llegeixo per conèixer millor la natura humana, també per adquirir coneixement i gaudir de la bellesa de les paraules», «Porque lo necesito como el aire que respiro»... M'agrada (continuarà...).
Més informació

Revista Rosita

Imatge
Julius Heinemann, Simultan (2011) Des d'aquest mes de gener he començat a col·laborar a la Revista Rosita  preparant una secció de poesia. La idea era aprofitar el «fons d'armari» de llibres de poesia que tinc a casa, que he anat comprant -o que m'han regalat- en els darrers deu o quinze anys. La secció, que he «batejat» amb el títol de «Rosita es una rosita es una rosita es una rosita», vol ser una invitació a llegir poesia, que penso que ens fa falta i que tampoc ens hauria de costar tant. Els quatre poetes que, de moment, he llegit i he proposat són aquests: Wisława Szymborska , Marin Sorescu ,  Pepe Sales i  Alejandra Pizarnik . Sense que sigui una tria sistemàtica, sí que tinc la intenció d'anar alternant poetes vius i morts (aquí de moment estic fallant); dones i homes; catalans i de fora. El mètode és simple: seguint aquest plantejament, trio el llibre del/de la poeta que tinc a casa (els llibres de poesia i de teatre estan força ben endreçats!) i el llegei
Més informació

Club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent»

Imatge
En unes hores comença el club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent» que, organitzat pel Consorci de Biblioteques de Barcelona ,  em tindrà una mica entretinguda durant les properes tres setmanes. La relectura d’aquest llibre per a preparar aquest club ha estat un veritable plaer, una mena de redescoberta «del personatge». Friso per comentar amb altres lectores i lectors les entrades d’aquest dietari que Joan Triadú va escriure durant 3 anys de la seva adolescència, del 1938 al 1940, és a dir, dels 16 als 19 anys. Impacient, espero que les persones que s’hi hagin apuntat tinguin ganes de submergir-se en la lectura d’aquestes pàgines que ens mostraran la construcció de Joan Triadú com a persona, no només com a mestre sinó també com a escriptor, com a crític literari, com a lector... Un jove d’origen molt humil que arriba a la universitat, amb dificultats econòmiques i de salut, que es converteix en creient i que, com qualsevol jove de la seva eda
Més informació