Història de dues meitats

Les de Llegeixes o què?! llegim poc i malament.

Una meitat diu: Aquesta és una dada, que no per repetitiva deixa de ser certa. I no és que no ens agradi, no, perquè hem de reconèixer que alguna vegada ens ha passat que hem trobat aquell llibre que hem “devorat” amb fruïció i que hem recomanat a totes les nostres amigues i veïnes...
L’altra meitat diu: Però no serà pas “El amor en los tiempos del cólera”. A la cua dels deures des que vam començar el programa, finalment la mitja taronja o què ha acomplert la missió que no va poder finalitzar en temps d’un país íntim. Bé, el llibre no compleix les expectatives... Deixem-ho en què ens hem fet grans..?

Les de Llegeixes o què?! llegim poc i malament.

Una meitat diu: Sí, sí, ho sabem... Ho sabíem fins i tot abans que en Jaume Subirana pengés aquest dijous passat la llista dels vint-i-dos llibres de 2006 destacats per la Llibreria 22. Aquesta llista ens ho ha deixat molt clar, ja que no n’hem llegit cap!!! (per alguna cosa deu ser que vam batejar el 2006 com l’Any del NO-Llibre i la NO-Lectura, no?)
L’altra meitat diu: Ei, jo me n’he llegit un!!! sóc culta!

(conversa al marge)
- Per cert, ens ha enllaçat, el subirana, figurem al seu blog. creus que hem de tornar l’enllaçada?
- Ja ho vaig veure que ens havia enllaçat (de fet suposo que ho va fer perquè El Llibreter ens va citar -i això és el que em va fer més il·lusió-).

Les de Llegeixes o què?! llegim poc i malament.

Hi ha una meitat que no hi ha manera que ens digui quin llibre està llegint... L’altra meitat està llegint "Les amants" de la Jelinek (brutal) i "El vano ayer" d'Isaac Rosa (també!).

Ai, quin pal d’història, la de les dues meitats de Llegeixes o què?!, no? Però no totes les històries enganxen. Això, les de Llegeixes o què?! ho sabem perfectament...

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Club de lectura: m'agrada

Imatge
--> M'agrada preparar la sessió de presentació dels clubs de lectura. És el primer contacte amb les lectores i els lectors, persones que s'han apuntat al club, que no conec ni em coneixen... sense més expectatives que compartir, un cop al mes, les lectures que proposo. M'agrada sentir els nervis d'aquest primer dia, una sensació que es repeteix a cada sessió de tots els meus clubs de lectura (encara no ho he aconseguit evitar!).  M'agrada , en aquesta primera sessió, interpel·lar les lectores i els lectors amb preguntes com aquesta: «Per què llegeixo?» i trobar-me respostes com aquestes: «Em diverteix, em distreu, em fa pensar i veure les coses d'una altra manera i m'agrada aprendre», «Llegeixo per conèixer millor la natura humana, també per adquirir coneixement i gaudir de la bellesa de les paraules», «Porque lo necesito como el aire que respiro»... M'agrada (continuarà...).
Més informació

Revista Rosita

Imatge
Julius Heinemann, Simultan (2011) Des d'aquest mes de gener he començat a col·laborar a la Revista Rosita  preparant una secció de poesia. La idea era aprofitar el «fons d'armari» de llibres de poesia que tinc a casa, que he anat comprant -o que m'han regalat- en els darrers deu o quinze anys. La secció, que he «batejat» amb el títol de «Rosita es una rosita es una rosita es una rosita», vol ser una invitació a llegir poesia, que penso que ens fa falta i que tampoc ens hauria de costar tant. Els quatre poetes que, de moment, he llegit i he proposat són aquests: Wisława Szymborska , Marin Sorescu ,  Pepe Sales i  Alejandra Pizarnik . Sense que sigui una tria sistemàtica, sí que tinc la intenció d'anar alternant poetes vius i morts (aquí de moment estic fallant); dones i homes; catalans i de fora. El mètode és simple: seguint aquest plantejament, trio el llibre del/de la poeta que tinc a casa (els llibres de poesia i de teatre estan força ben endreçats!) i el llegei
Més informació

Club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent»

Imatge
En unes hores comença el club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent» que, organitzat pel Consorci de Biblioteques de Barcelona ,  em tindrà una mica entretinguda durant les properes tres setmanes. La relectura d’aquest llibre per a preparar aquest club ha estat un veritable plaer, una mena de redescoberta «del personatge». Friso per comentar amb altres lectores i lectors les entrades d’aquest dietari que Joan Triadú va escriure durant 3 anys de la seva adolescència, del 1938 al 1940, és a dir, dels 16 als 19 anys. Impacient, espero que les persones que s’hi hagin apuntat tinguin ganes de submergir-se en la lectura d’aquestes pàgines que ens mostraran la construcció de Joan Triadú com a persona, no només com a mestre sinó també com a escriptor, com a crític literari, com a lector... Un jove d’origen molt humil que arriba a la universitat, amb dificultats econòmiques i de salut, que es converteix en creient i que, com qualsevol jove de la seva eda
Més informació