Llegim “Com un record d’infantesa”

Ben Vautier (1985)

Avui teniu un apunt en versió “gairebé telegràfica”!

Dilluns vinent, a partir de les 19 h, a la Llibreria Documenta, nova sessió del cicle Trobem-nos amb... de l’Associació d’Amics de la Bressola.

Aquesta vegada comptarem amb la presència del cantautor valencià Feliu Ventura, amb qui compartirem la lectura de la seva primera novel·la, Com un record d’infantesa.

Com és habitual a Llegeixes o què!?, aquí us deixo alguns fragments d’aquest llibre entranyable, que albira una sessió enriquidora:

...vaig temperar els nervis per tot l’inconegut que m’esperava. Aquella falta de certitud en el pas següent que sempre sentim quan caminem. Una fiblada a la boca de l’estómac. La sensació vertiginosa que si gires l’esguard cap enrere és com quan obres els ulls ran d’un precipici. Amb els punys tancats a la recerca de les meues entortolligades arrels. Jo que sempre m’havia sentit més fusta que branca, podat amargament. (p. 40)

Aleshores, per la finestreta, vaig poder veure per primera vegada el país del meu avi: allò no era un paisatge, era un espectacle conreat, l’anvers d’una mà oferint una benvinguda cultivada amb els solcs del destí tatuats de tarongers florits. Segles d’agronomia contra dècades d’asfalt. (p. 41-42)

Em va venir a la ment l’avi parlant-me d’aquell paisatge de llimeres i tarongers que es barrejava amb ametlers, garroferes i xicotets horts. Aquella terra vermella i fèrtil que daurava les olors de la seua infantesa. El romaní i el fonoll, els pardalets picant la fruita a les figueres d’ombra perfumada. (p. 66)

Vaig sentir de nou aquella olor d’espígol, mel i gingebre amb aquella presència de dona amatent mentre el cel s’aclaria a poc a poc. (p. 101)