Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: novembre, 2015

1/12/15: impossible sobreviure a tanta bona literatura!

Imatge
Com ja vaig anunciar/amenaçar en una carta ben simpàtica , els propers apunts recolliran algunes de les propostes literàries que des de Llegeixes o què!? considerem imperdibles. Com veureu, demà és un dia d'aquells en què el do de la ubiqüitat seria del tot necessari . A les 7 de la tarda: A la Biblioteca Sant Gervasi - Joan Maragall , Lluís Maria Todó, autor i traductor, i Maria Bohigas, editora i traductora, presentaran L'últim mono/El último mono . A 2/4 de 8 del vespre: A la seu d' Editorial Comanegra , presentació del llibre Manual de autoayuda para suicidas , de Carlos Cubeiro i Óscar L. Zaid. A Laie, lectura i presentació de les darreres novetats de JARDINS DE SAMARCANDA: Poema a la durada , de Peter Handke (traducció de Marta Pera), Pàtria meva A4 , d'Ana Blandiana (traducció de Corina Oproae - guanyadora de l'onzè Premi Jordi Domènech de Traducció de Poesia que convoca Cafè Central.) A més de les traductores, llegirà poemes Odile Arqué. A La Calders, amb

Carta oberta als bons editors

Imatge
"Només" una mostra del meu patiment... Estimades, Estimats, Sóc una dona feliçment aparellada i mare -gairebé a les vellúries- d'un parell de dimoniets de set anys. Com acostumo a dir als clubs de lectura de Llegeixes o què?! , sóc filòloga de formació -ço que vol dir, actualment, «reinventa't, reina!»- i lectora per vocació. M'adreço a vosaltres amb la nul·la esperança que feu cas d'aquesta humil petició, que entenc que us sorprendrà, que potser us escandalitzarà, però que busca, en definitiva, la vostra comprensió (i treure-us un somriure!). DEIXEU D'EDITAR TANTS BONS LLIBRES, carai! És que no dono a l'abast, sincerament... Sé que ho feu amb tota la bona intenció i que no voleu enganyar-nos quan ens dieu que «aquest llibre és magnífic», que «aquesta autora és imprescindible», que «no podeu perdre-us el debut/el retorn/la consagració/l'ultimíssim de fulanita de tal i de menganito de qual ». Sóc lectora, sí! I m'apassiona llegir! Però rebo

Llegim «De sobte truquen a la porta»

Imatge
Ahir vam encetar una nova setmana on s'hi van acumulant bones lectures i els millors moments per a compartir-les: els clubs de lectura de Llegeixes o què!? Avui és el torn d'Etgar Keret i el seu recull de contes De sobte truquen a la porta (en català, traduït per Albert Torrescasana) i De repente llaman a la puerta  (en traducció al castellà d'Ana María Bejarano). Així que, d'aquí una estona, ens trobarem a la Llibreria A peu, de pàgina  per compartir fragments com aquests que trobareu aquí sota: Per què ploro, doncs? Perquè les coses són com són. Quan et prenen alguna cosa, encara que sigui una merda, et dol. Quan t'extirpen un tumor, et queda la cicatriu. I sembla que el millor moment per gratar-te-la sigui la nit. («Agafa el cucut per la cua», p. 101-102) Un nord-americà i una israeliana es coneixen per pura casualitat. Una vetllada agradable. [...] I dues persones que, en dues bandes diferents de l'oceà, no se saben sostreure a tots aquests detalls

Llegim «El loco de las rosas»

Imatge
Coberta de Nermine Hammam Ja us vaig avançar que aquesta setmana tindria llegiguera de la bona  i us deixava un tastet de lectura  de La nostra vida vertical de Yannick Garcia. La sessió de demà dimecres també va de contes, ja que el club de lectura de la Llibreria Atzavara té un nom que no enganya: 'Posa un conte a la teva vida!' I així, ens trobarem per compartir la lectura d' El loco de las rosas de Mohamed Chukri, en traducció al castellà de Rajae Boumediane El Metni i editat per Cabaret Voltaire aquest mateix any. Us deixo alguns fragments d'aquest llibre, tota una descoberta: ...En nuestros tiempos había aún más paro, pero nadie perdía la cabeza. Es la insatisfacción la que destroza los nervios a la gente. El conformismo es cordura. («Violencia en la playa», p. 40) Sólo los locos y los vagabundos pasean sin rumbo, indiferentes. De vez en cuando, se escuchan las carcajadas de los locos, que gritan y se ríen señalando con el dedo a la gente o al vacío. («Los q

Llegim «La nostra vida vertical»

Imatge
La setmana vinent m'esperen –segur!– molt bones estones amb les lectores i els lectors dels clubs de lectura de Llegeixes o què!? La primera de les cites lectores serà als Lluïsos de Gràcia , dilluns vinent, quan treballarem els deu contes que s'apleguen a La nostra vida vertical de Yannick Garcia, llibre editat per l'altra editorial el març de 2014, després d'haver obtingut el Premi Documenta  2013. Avui «toca» deixar-vos alguns fragments d'aquest llibre, del qual me'n declaro fan absoluta: ...les paraules (...) són l'engany més gran de tots. Les paraules ens atrapen quan són dites. No hi ha marxa enrere: ens diuen i deixem de ser. Només som humans de debò, només som esperit, quan callem. («Megainescrutables», p. 14) Els llavis els tenia prims, amb la boca tancada diria que els hi havien dibuixat amb rímel. Una línia recta i disposada a callar-ho tot. («Megainescrutables», p. 27) La gent respecta els qui no neguen el que són, els qui llueixen les seue

Quan llegir és compartir

Imatge
Imatge manllevada de L'Espolsada No em cansaré de repetir que les llibreries i les biblioteques són espais màgics, llocs on he pogut fer realitat el meu somni: compartir amb altres persones el plaer per la lectura . Les llibreries on faig els clubs de lectura són llocs especials per a mi, no només perquè puc desenvolupar la meva feina de «conductora literària» amb total llibertat, sinó perquè les persones que em confien aquesta tasca també són especials i treballen cada dia per oferir-nos aquell llibre que necessitem, que ens ajuda, que ens acompanya, que ens transforma, que ens fa viure altres vides... potser fins i tot sense saber-ho. Gràcies Albert i Berta , Gemma  i Josep i Eric ! Dit això, però, escric aquest apunt per recomanar-vos una activitat que, malauradament, em perdré. Es tracta del Pòquer de dones que es perpetrarà aquest divendres a L'Espolsada. Us deixo aquí alguns fragments de Li i altres relats de Nikos Kavadias –traduïts del grec per Jaume Almirall i am