dijous, 26 de març de 2015

La lectura i la vida

Ahir vaig fer la sessió mensual del club de lectura a la Biblioteca de Tordera. És un club que vaig començar amb molta il·lusió el curs passat i que enguany està costant molt que desperti interès entre els vilatans i vilatanes d'aquesta població. Hi estem treballant.

Malgrat això, puc dir que precisament en aquest club he viscut alguns dels millors moments de la meva feina com a conductora literària. Precisament ahir, quan acabàvem la sessió, en Miquel, un dels lectors, em va dir: «M'agrada venir a les sessions del club de lectura perquè me n'adono que estic aprenent a llegir

Va ser molt emocionant sentir aquestes paraules, perquè aquest és un dels objectius dels clubs de lectura de Llegeixes o què!?, inspirats –entre d'altres– en les reflexions que Emili Teixidor va desenvolupar al llarg de molts anys de docència i que va aplegar en un llibre magnífic, que us recomano: La lectura i la vida*.

I aquí us deixo un dels seus textos que inspira la meva manera d'entendre els clubs de lectura:

Tot i que cada lector és un món a part i tothom s'ha enganxat a la lectura amb les obres que ha triat o que l'han seduït, potser sí que podem reflexionar uns minuts sobre uns punts considerats essencials per formar un bon lector. Perquè a vegades oblidem que de la mateixa manera que es pot ensenyar i es pot aprendre a escriure bé, també es pot ensenyar i es pot aprendre a llegir bé. És a dir, arribar a ser un bon lector és una carrera com una altra que requereix uns mestres, unes pràctiques, una voluntat i uns esforços determinats. Això si no volem quedar-nos en l'estadi de lector més primari, el que llegeix obres que no li suposin esforç, només per distreure's i buscar informació.

No tots els lectors són iguals, ni tenen el mateix nivell de lectura. Quan algú ens demana que li recomanem un llibre, demanem-li quins llibres ha llegit darrerament i quins li han agradat i per què.

Fem-li veure que el més segur és que continuï amb l'autor o la col·lecció o el tema que li ha agradat, però que si fa un petit esforç pot arribar a gaudir de lectures més sàvies o més complexes, que el lector també s'educa amb l'esforç i que hi ha diferents nivells de lectura.

Fem-li veure que si amb les matemàtiques, per exemple, només arriba a resoldre les quatre regles, no entendrà res dels logaritmes neperians o de les equacions diferencials si no fa una mica d'esforç per arribar-hi; que no s'acontenti a quedar-se en la lectura amb les quatre regles, o les quatre lletres. Ser lector és una mica com una carrera.


*Barcelona: Columna, p. 127-128.

6 comentaris:

  1. Llavors diria que jo sóc autodidacta, m'he forçat a llegir coses més complicades i sobretot més variades, perquè no em podia quedar amb els tres o quatre autors que llegia quan era jovenet. He ampliat a gairebé tots els gèneres el ventall, però no tot m'agrada, i de vegades penso que no perquè sigui considerat per la crítica o la majoria com bona literatura a mi m'ha d'agradar. Sóc una mica cabut en això, no m'agrada que em diguin què m'ha d'agradar o no. I no sé si ho hem comentat, però així com m'agrada molt treballar en equip, sóc de llegir sol. Tot i així, molt assenyades les paraules de Teixidor, bons consells per aquells qui recomanem llibres. Encara que el llibre seria millor si es digués 'La lectura o la vida!'.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xexu, ets autodidacta i un gran lector!!!
      T'explico una mica més: quan proposo un llibre per llegir al club de lectura no busco que agradi. Aquesta mai no és la finalitat. Llegim llibres diferents, de gèneres diferents... Poso a l'abast de les lectores i els lectors llibres que no llegirien mai, que segurament no triarien si poguessin fer-ho.
      Els llegim –individualment, ésclar– però després ens trobem i compartim (fins aquí com al blog), però escoltem com ha arribat la lectura als altres membres del club. Hi ha diàleg. Incidim en aspectes que potser han passat desapercebuts (pensa que jo he llegit el llibre, a vegades, fins a 3 vegades abans de la sessió). Miro d'enfocar el treball de cada llibre de manera singular.
      Quan acabem, potser el llibre segueix sense agradar, però les lectores i els lectors han passat una estona parlant-ne i, a vegades, han descobert un «món insospitat» darrere de les pàgines del llibre.
      A vegades, es produeix la màgia...
      Salut i gràcies per ser aquí!
      SU

      Elimina
    2. El que em queda molt clar és que et prens molt seriosament la teva tasca. Això de gran lector és un dir, perquè molts cops trobo que llegeixo un llibre i no m'agrada perquè hi ha coses que se m'escapen. Quan després llegeixo alguna altra ressenya que en destaca les virtuts, penso que té raó, que allò que diu estava en el llibre i que no ho vaig saber veure. Em va passar, per exemple, amb '14' de Echenoz. A mi no em va entrar de cap manera, i probablement el vaig llegir amb desinterès. Me l'havien recomanat, i després en vaig llegir unes ressenyes fantàstiques, i jo seguia pensant que era avorrit i que no deia res, el vaig puntuar fatal. Bé, una cosa és que no agradi, que és una altra història, però no saber captar ni una mica el que l'autor et vol fer veure és més greu. De vegades me'n surto, de vegades no, cosa, un cop més, que és independent de si m'ha agradat o no. Un altra cas és la meva darrera lectura, 'El bigoti' de Carrère. El plantejament i tema m'atreia molt, però no he tolerat bé l'execució, i sé que està ben escrit, però aquesta manera no m'entra. Per això penso que potser sóc de lectures més simples, tot i que llegeixo de tot, però el fet que sovint em carregui aquelles obres que universalment són aclamades ja dóna pistes. Veus, m'estic confessant aquí, ser un lector àvid potser no és sempre ser un bon lector.

      Elimina
    3. Xexu, m'encanten aquestes «confessions»! Però fer-ho per aquesta via dels comentaris s'ha de reconèixer que és una mica difícil.
      Dius que «no saber captar ni una mica el que l'autor et vol fer veure és més greu». Però el que et vol fer veure l'autor només ho sap ell!!! No cal encaparrar-s'hi, «només» deixar-se portar per la lectura, per allò que t'hagi arribat i t'hagi dit alguna cosa.
      També dius que potser ets de lectures més simples. No hi ha cap mal, però tu fas l'esforç de llegir altres llibres i això és el que valoro de tu i em fa dir-te que ets un bon lector!
      Salut i bons llibres, sempre!
      SU

      Elimina
  2. Felicitats, Su, per la feina que estàs fent amb aquests lectors/es. El comentari que expliques del Miquel, ha de ser molt gratificant. Enhorabona.
    El llibre del Teixidor és una de les meves "bíblies" pel que fa a la lectura. Ara fa temps que no el rellegeixo, però guardo un munt de notes de quan ho vaig fer. Va ser per a un programa de ràdio de Vilafranca on vam poder parlar amb ell per telèfon. Va ser una experiència molt interessant i enriquidora. I entranyable.
    Entenc el que diu el Xexu quan parla d'entendre el que ens vol dir l'autor. És cert que, en el fons, només ho sap ell -l'autor- però també és veritat que una bona lectura hauria de saber distingir alguna d'aquestes línies d'interpretació. De totes maneres jo això ho deixo per als especialistes -els crítics-, el meu terreny és el del lector format (bé formalment o de manera autodidacta) que gaudeix d'allò que llegeix perquè li aporta un plaer intel·lectual, sensorial, lingüístic, literari o personal… Des d'aquest punt de vista les lectures poden ser moltes, si estan ben argumentades. I per això és tan important compartir-les, perquè ens enriquim mútuament. Això és el que penso.
    Enhorabona pel blog! Bona Feina!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies August! Pel teu comentari i per les teves paraules de felicitació per la tasca que intento fer en tots els meus clubs de lectura.
      Les lectures que proposo busquen un gaudi que es pugui compartir, que aporti a les lectores i els lectors alguna cosa, ja sigui intel·lectualment o purament sensorial. Tot plegat, en compartir-lo, és enriquidor, encara que no sempre és fàcil, per l'actitud de les persones (no totes són com el Miquel!) i, també, per allò que ens vol dir l'autor... (tant el què com el com).
      I bé, tant el teu comentari com els del Xexu han estat fantàstics i «han fet créixer» l'apunt. Us ho agraeixo molt.
      Abraçada lectora!
      SU

      Elimina