Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2013

Activitats simultànies

Imatge
És cert, tot i tot i tot i tot està molt malament... Però deixeu-me dir que, malgrat el desànim general, comença un abril esplendorós d'activitats relacionades amb el llibre i amb la lectura.   Dimecres 3 d'abril Mentre estarem comentant un llibre d' Enrique Vila-Matas al club de lectura de la Biblioteca J. Barbero de Trinitat Vella , la Llibreria Anglada organitzarà la presentació de La casa del silenci de Blanca Busquets, que tindrà lloc al Temple Romà de Vic. Dijous 4 d'abril Mentre com a co-comissària (o xèrifa!) estarem coordinant i intervenint a la Jornada Joan Triadú, l'Imprevist (carrer Ferlandina, 34, de Barcelona) acollirà la presentació del llibre editat per LaBreu   Paper de Vidre. Una nova polida , amb Guillem Miralles, Tina Vallès  i Ester Andorrà, i dos presentadors de luxe: l'editora Maria Bohigas  i el poeta Martí Sales. Sembla ser que Roger Puig rematarà la festa amb la seva música. Però és que a les 7 del vespre d'aquest matei

Apunt llarg, dia llarg

Imatge
El millor d'aquest apunt és que està fet, no només amb una breu selecció de la poesia que m'agrada llegir i/o rellegir, sinó que ha crescut amb les aportacions d'amigues i amics. Gràcies Anna, Elena i Jaume! Avui és d'aquells dies que et “poemes” a sobre! Espero que us agradin. Cada paraula és un batec de vida que vol donar-se. * Ben poca cosa basta a l'amor: sols creure's una mirada. * Paper o marbre, allò que la ment toca s'omple de vida. Joana Raspall , Arpegis Haikús . Saldes: ABADIAeditors, desembre 2004 NO SÉ JUGAR AMB MÀSCARES No sé jugar amb màscares, amics. Estimo massa les paraules nostres de molts llavis de cendra, crit i flama. No em serveixen per fer-ne hàbil disfressa d'uns pocs pensaments clars ni per bastir-me, en arbres de misteri, nius de somnis remots. A la cruïlla dels camins de la nit, la veu ressona: hem escollit, en l'espera de l'alba els dards de la veritat, o un dur silenci. Maria Àngels Anglada, Poesia completa

esclaus (o esclaves!) del sexe

Imatge
La meva contribució al Dia de la Poesia Catalana a internet : SI DIUS QUE NO M'ESTIMES Si dius que no m'estimes llavores per què em truques? Si no m'ames, no em truquis més. A cops tots som esclaus del sexe. Pepe Sales (Barcelona, 1981) Del llibre Sense re, sense remei , laBreu edicions ( alabatre , 12), maig 2009 Poesia dedicada a la Cris, perquè sàpiga que estem al seu costat

Nova professió

Imatge
El dimarts va ser el darrer dia del segon trimestre del taller que aquest curs he batejat amb el nom de Laboratori Creatiu d'Escriptura , un invent com qualsevol altre per passar una estona compartint amb les persones que s'hi apunten dos dels meus màxims plaers: llegir i escriure. Per al proper trimestre seguirem amb aquesta línia de treball: a partir de la lectura de textos anirem treballant i aprofundint en diferents aspectes del procés d'escriptura.   Ja ho saben les meves i els meus alumnes que tinc més vocació de lectora que d'escriptora, però he de reconèixer que “les dues professions”, cada dia que passa, s'encavalquen més... El dilluns d'aquesta mateixa setmana havia enfocat la sessió del club de lectura a partir d'elucubrar sobre quin hauria pogut ser el procés d'escriptura –concretament la narrativa– del llibre que havíem llegit.  El cas és que quan preparava aquesta darrera sessió i arribava a aquest punt, “les dues professions”, no vaig

El punt número 1

Imatge
Sempre he estat de llistes, jo. Però no de llistes de llibres més (o menys) llegits, més (o menys) comprats o més (o menys) comentats a la blogosfera. Sóc de fer-me llistes de les coses que he de fer. També sóc de fer llista quan anem al supermercat però he de reconèixer que la majoria de les vegades acabo oblidant-la a la prestatgeria de la cuina. Em sembla que això de fer llistes em surt de forma natural i ho vaig començar a posar en pràctica de molt joveneta. Fa uns anys, en un d’aquells cursos que esporàdicament vaig poder fer quan treballava a l’administració (ara no vull ni pensar com deu estar aquest assumpte!), em van dir que era una bona manera d'organitzar-te el temps. O sigui que, tot sovint, faig llistes... El dimecres vaig ser a Vic. Va ser un gran moment per a la humanitat blogaire, ja que la MATILDE URBACH  i jo ens vam conèixer (i besar i abraçar!), després de molt de temps de llegir-nos i comentar-nos mútuament. La Mati -o el que és el mateix, la bibliotecària q