Vaig decidir organitzar les meves col·laboracions a "Nervi" amb aquest format: "...raons per llegir...". Sempre m'ha costat molt escriure sobre els llibres que llegeixo i vaig creure que aquesta fórmula m'hi ajudaria.
Pots copiar el que vulguis, faltaria més!
I sí, és un llibre recomanable però no és un llibre que puguis recomanar "a tothom".
Zoraida Burgos Les meves lectures de poesia estan vinculades, molt estretament, amb les meves visites a la Biblioteca Mercè Rodoreda (és la més propera a casa i el seu fons especial està dedicat a la poesia ). Per aquest motiu –suposo– que quan aquest matí he agafat Convivència d’aigües , el llibre de Zoraida Burgos que aplega tota la poesia publicada –i alguns poemes inèdits– publicat per LaBreu Edicions, m'he trobat una pàgina que «ja estava marcada» , i que m'ha portat al poema següent: COMIAT Recordaré el teu cos, el pes del teu cos que he estimat tan tard però amb follia, i moriré a poc a poc enterbolint-se el meu cap pels mots que em negues. Passaré en malson esfereïdor les inútils mans buides pels llençols freds i moriré a poc a poc a la meva tan volguda abans soledat que m'aplana. Recordaré el teu sexe dolç, la tebiesa de les teves mans a cada tros de la meva pell i moriré a poc a poc de fam, de solitud, de la manca de tu, que em deixes. [p. 55] Afegeixo seguid...
Julius Heinemann, Simultan (2011) Des d'aquest mes de gener he començat a col·laborar a la Revista Rosita preparant una secció de poesia. La idea era aprofitar el «fons d'armari» de llibres de poesia que tinc a casa, que he anat comprant -o que m'han regalat- en els darrers deu o quinze anys. La secció, que he «batejat» amb el títol de «Rosita es una rosita es una rosita es una rosita», vol ser una invitació a llegir poesia, que penso que ens fa falta i que tampoc ens hauria de costar tant. Els quatre poetes que, de moment, he llegit i he proposat són aquests: Wisława Szymborska , Marin Sorescu , Pepe Sales i Alejandra Pizarnik . Sense que sigui una tria sistemàtica, sí que tinc la intenció d'anar alternant poetes vius i morts (aquí de moment estic fallant); dones i homes; catalans i de fora. El mètode és simple: seguint aquest plantejament, trio el llibre del/de la poeta que tinc a casa (els llibres de poesia i de teatre estan força ben endreçats!) i el llegei...
En unes hores comença el club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent» que, organitzat pel Consorci de Biblioteques de Barcelona , em tindrà una mica entretinguda durant les properes tres setmanes. La relectura d’aquest llibre per a preparar aquest club ha estat un veritable plaer, una mena de redescoberta «del personatge». Friso per comentar amb altres lectores i lectors les entrades d’aquest dietari que Joan Triadú va escriure durant 3 anys de la seva adolescència, del 1938 al 1940, és a dir, dels 16 als 19 anys. Impacient, espero que les persones que s’hi hagin apuntat tinguin ganes de submergir-se en la lectura d’aquestes pàgines que ens mostraran la construcció de Joan Triadú com a persona, no només com a mestre sinó també com a escriptor, com a crític literari, com a lector... Un jove d’origen molt humil que arriba a la universitat, amb dificultats econòmiques i de salut, que es converteix en creient i que, com qualsevol jove de la seva...
això de les "12 raons per llegir..." hauria de ser un blog. o una secció fixa. m'agrada! et puc copiar la idea?? XD
ResponEliminapetons!
ps: t'has deixat la raó número 13: "perquè segur que no sóc la primera que us el recomano" (en el meu cas, ets la segona :-)
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
EliminaSfer,
ResponEliminaVaig decidir organitzar les meves col·laboracions a "Nervi" amb aquest format: "...raons per llegir...". Sempre m'ha costat molt escriure sobre els llibres que llegeixo i vaig creure que aquesta fórmula m'hi ajudaria.
Pots copiar el que vulguis, faltaria més!
I sí, és un llibre recomanable però no és un llibre que puguis recomanar "a tothom".
Un petó!
SU