Després de Sant Jordi


Tinc els meus exemplars d'Un altre got d'absenta i La dona que es va perdre signats per les seves autores. Gràcies noies! Curiosament, a més de bones lectores i escriptores, les dues són... esquerranes!!!

Vaig entendre la feixuga tasca de les agents literàries i les persones de premsa o d'altres àrees de les editorials. El seu paper, en un dia com aquest, és doblement fonamental: com a transportistes i com a conversadores en les llargues estones d'espera d'alguna lectora o lector que s'acosti a les parades per demanar una dedicatòria. Durant aquella conversa és cabdal entretenir suficientment “l'escriptora de la casa” perquè no es desmoralitzi en veure que, al seu costat, una autora mediàtica té una cua infinita a la recerca de la preuada signatura. Glups!

I per acabar (o no): algú sap qui és el traductor del llibre més venut en català el Dia de Sant Jordi? Lluís Solanes (perdoneu però algú ho havia de dir!).

Comentaris

  1. Vicent Llémena i Jambet11:56 p. m.

    Aquesta anècdota em recorda quan anàvem a alguna presentació d'algun llibre d'un amic del qual no vull recordar el nom, i els acompanyants ens preguntàvem: _Heu llegit el llibre? Mireu que després ve l'examen d'X.
    Bé, és una anècdota, i que siga d'esquerres el fa molt més interessant si més no dialècticament.

    Vicent

    ResponElimina
  2. Salvador Macip12:26 a. m.

    Molt cert això de les pobres agents i caps de premsa! Algú ha d'ajudar a passar el tràngol als qui no són els quatre triomfadors del dia.

    I molt bo això de mencionar el traductor més venut! S'ho mereix!

    ResponElimina
  3. tina vallès10:16 a. m.

    :) Servidora va sense agent i parla amb els que té als costats. Fent amics! (O no.)

    ResponElimina
  4. SU2:09 p. m.

    Tina, tu ets una crack!

    Jo em referia a escriptores tipus "La Santa Autora", que tu coneixes bé!

    I aquest (O no) m'enkanta... Friso per llegir algun ganxet que en parli!!!

    Un petó a punt a punt de beure'm el got d'absenta fins al final,

    SU

    ResponElimina
  5. SU2:12 p. m.

    Vicent,

    Ja se sap que, a vegades, la sinceritat pot fer mal... Si més no dialècticament.

    Una abraçada i gràcies per ser-hi!

    SU

    ResponElimina
  6. SU2:15 p. m.

    Salvador,

    Celebro que estiguis d'acord amb el que dic a l'apunt.

    La veritat és que no tinc ni idea de si és una bona traducció o no, però em sembla que és el mínim que s'hauria de fer.

    Una abraçada ben forta!

    SU

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Club de lectura: m'agrada

Imatge
--> M'agrada preparar la sessió de presentació dels clubs de lectura. És el primer contacte amb les lectores i els lectors, persones que s'han apuntat al club, que no conec ni em coneixen... sense més expectatives que compartir, un cop al mes, les lectures que proposo. M'agrada sentir els nervis d'aquest primer dia, una sensació que es repeteix a cada sessió de tots els meus clubs de lectura (encara no ho he aconseguit evitar!).  M'agrada , en aquesta primera sessió, interpel·lar les lectores i els lectors amb preguntes com aquesta: «Per què llegeixo?» i trobar-me respostes com aquestes: «Em diverteix, em distreu, em fa pensar i veure les coses d'una altra manera i m'agrada aprendre», «Llegeixo per conèixer millor la natura humana, també per adquirir coneixement i gaudir de la bellesa de les paraules», «Porque lo necesito como el aire que respiro»... M'agrada (continuarà...).
Més informació

Revista Rosita

Imatge
Julius Heinemann, Simultan (2011) Des d'aquest mes de gener he començat a col·laborar a la Revista Rosita  preparant una secció de poesia. La idea era aprofitar el «fons d'armari» de llibres de poesia que tinc a casa, que he anat comprant -o que m'han regalat- en els darrers deu o quinze anys. La secció, que he «batejat» amb el títol de «Rosita es una rosita es una rosita es una rosita», vol ser una invitació a llegir poesia, que penso que ens fa falta i que tampoc ens hauria de costar tant. Els quatre poetes que, de moment, he llegit i he proposat són aquests: Wisława Szymborska , Marin Sorescu ,  Pepe Sales i  Alejandra Pizarnik . Sense que sigui una tria sistemàtica, sí que tinc la intenció d'anar alternant poetes vius i morts (aquí de moment estic fallant); dones i homes; catalans i de fora. El mètode és simple: seguint aquest plantejament, trio el llibre del/de la poeta que tinc a casa (els llibres de poesia i de teatre estan força ben endreçats!) i el llegei
Més informació

Club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent»

Imatge
En unes hores comença el club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent» que, organitzat pel Consorci de Biblioteques de Barcelona ,  em tindrà una mica entretinguda durant les properes tres setmanes. La relectura d’aquest llibre per a preparar aquest club ha estat un veritable plaer, una mena de redescoberta «del personatge». Friso per comentar amb altres lectores i lectors les entrades d’aquest dietari que Joan Triadú va escriure durant 3 anys de la seva adolescència, del 1938 al 1940, és a dir, dels 16 als 19 anys. Impacient, espero que les persones que s’hi hagin apuntat tinguin ganes de submergir-se en la lectura d’aquestes pàgines que ens mostraran la construcció de Joan Triadú com a persona, no només com a mestre sinó també com a escriptor, com a crític literari, com a lector... Un jove d’origen molt humil que arriba a la universitat, amb dificultats econòmiques i de salut, que es converteix en creient i que, com qualsevol jove de la seva eda
Més informació