Dijous passat... Tot un plaer

Dijous passat (i gràcies a la Lena!) vaig conèixer la traductora Anna Casassas. Em va fer molta il·lusió conèixer-la ja que aquella setmana havia llegit a les meves alumnes del Centre Cívic Matas i Ramis uns fragments “Del Diari d’una traductora” i, a més, havia parlat d’ella en l’entrevista que m’havia fet l’Ada Castells a propòsit de l’aparició d’Atentament. Lectures crítiques de Joan Triadú, que precisament es publicava el mateix dia al “Cultura” de l’Avui.

Dijous passat vaig conèixer la traductora Anna Casassas. Ella -i una multitud de traductores i traductors d’aquest petit país nostre- s’aplegaren a l'auditori de l'Arts Santa Mònica on se celebrà l'acte de lliurament del setè premi Jordi Domènech de traducció de poesia.

El jurat del premi, format per D. Sam Abrams, Nathalie Bittoun-Debruyne, Feliu Formosa, Joaquim Sala-Sanahuja, Josep Maria Sala-Valldaura, Dolors Udina i Víctor Sunyol (tothom present a la sala, si no vaig errada) van voler fer constar l’alta qualitat de les traduccions i dels llibres originals, i va acordar declarar com a finalista la traducció del llibre de Giuseppe Ungaretti Il dolore, presentada per Lluís Servera Sitjar, i atorgar el setè premi de traducció de poesia Jordi Domènech a la traducció de Gravitações, d’António Ramos Rosa, presentada per Antoni Xumet Rosselló.

Dijous passat, en acabar l’acte de lliurament del setè premi de traducció de poesia, vaig conèixer la traductora Anna Casassas. Una estona abans, Joan Fontcuberta ens havia delectat amb la conferència “Traduir. L'ofici” que l’any vinent, en una nova edició d’aquest premi que es manté i creix dia a dia gràcies a la bona feina de Cafè Central i al suport de la Fundació Banc de Sabadell, podré llegir i assaborir encara més.

Dijous passat vaig conèixer la traductora Anna Casassas. Tot un plaer.


Il·lustra l'apunt un detall del cartell de "Travesías. Paisajes de interior", de Paloma Navares

Comentaris

  1. L'Espolsada llibres5:21 p. m.

    Quina enveja haver-la conegut, li faria tantes preguntes... Ahir la vaig veure a l'hora del lector i em va encantar.

    ResponElimina
  2. SU6:47 p. m.

    Fe, des de que dedico els caps de setmana a fer feines de correcció em perdo "L'hora del lector"!!! Intentaré veure-la a tv3 a la carta...

    No vaig tenir gaire temps de fer-li preguntes, però em va semblar força accessible, o sigui que ja saps!: una propera convidada per a l'Espolsada i endavant!

    Petonàs!

    SU

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Club de lectura: m'agrada

Imatge
--> M'agrada preparar la sessió de presentació dels clubs de lectura. És el primer contacte amb les lectores i els lectors, persones que s'han apuntat al club, que no conec ni em coneixen... sense més expectatives que compartir, un cop al mes, les lectures que proposo. M'agrada sentir els nervis d'aquest primer dia, una sensació que es repeteix a cada sessió de tots els meus clubs de lectura (encara no ho he aconseguit evitar!).  M'agrada , en aquesta primera sessió, interpel·lar les lectores i els lectors amb preguntes com aquesta: «Per què llegeixo?» i trobar-me respostes com aquestes: «Em diverteix, em distreu, em fa pensar i veure les coses d'una altra manera i m'agrada aprendre», «Llegeixo per conèixer millor la natura humana, també per adquirir coneixement i gaudir de la bellesa de les paraules», «Porque lo necesito como el aire que respiro»... M'agrada (continuarà...).
Més informació

Revista Rosita

Imatge
Julius Heinemann, Simultan (2011) Des d'aquest mes de gener he començat a col·laborar a la Revista Rosita  preparant una secció de poesia. La idea era aprofitar el «fons d'armari» de llibres de poesia que tinc a casa, que he anat comprant -o que m'han regalat- en els darrers deu o quinze anys. La secció, que he «batejat» amb el títol de «Rosita es una rosita es una rosita es una rosita», vol ser una invitació a llegir poesia, que penso que ens fa falta i que tampoc ens hauria de costar tant. Els quatre poetes que, de moment, he llegit i he proposat són aquests: Wisława Szymborska , Marin Sorescu ,  Pepe Sales i  Alejandra Pizarnik . Sense que sigui una tria sistemàtica, sí que tinc la intenció d'anar alternant poetes vius i morts (aquí de moment estic fallant); dones i homes; catalans i de fora. El mètode és simple: seguint aquest plantejament, trio el llibre del/de la poeta que tinc a casa (els llibres de poesia i de teatre estan força ben endreçats!) i el llegei
Més informació

Club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent»

Imatge
En unes hores comença el club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent» que, organitzat pel Consorci de Biblioteques de Barcelona ,  em tindrà una mica entretinguda durant les properes tres setmanes. La relectura d’aquest llibre per a preparar aquest club ha estat un veritable plaer, una mena de redescoberta «del personatge». Friso per comentar amb altres lectores i lectors les entrades d’aquest dietari que Joan Triadú va escriure durant 3 anys de la seva adolescència, del 1938 al 1940, és a dir, dels 16 als 19 anys. Impacient, espero que les persones que s’hi hagin apuntat tinguin ganes de submergir-se en la lectura d’aquestes pàgines que ens mostraran la construcció de Joan Triadú com a persona, no només com a mestre sinó també com a escriptor, com a crític literari, com a lector... Un jove d’origen molt humil que arriba a la universitat, amb dificultats econòmiques i de salut, que es converteix en creient i que, com qualsevol jove de la seva eda
Més informació