De tresor a tresor i tiro...
Quan encara m’he d’endinsar en el món poètic de Tomàs Arias, trobo un altre tresor relacionat amb aquest home polifacètic a través de l’apunt d’un dels meus blogs de referència, regentat per persones que aprecio i admiro des de la distància (unes a Vic... jo a Barcelona). El cas és que en el seu moment vaig imprimir l’apunt per “córrer a comprar el llibre”, cosa que no he fet... fins avui! Sota d’aquest apunt imprès (en aquesta pila única que em fa costat aquestes darreres setmanes), trobo unes fotocòpies de Vidas escritas de Javier Marías que vaig fer per enviar a la meva estimada “altra meitat” radiofònica i blogaire... (eren altres temps !) . Es tracta de les pàgines que parlen de Madame du Deffand (95-103). Recordo que mentre les llegia no podia evitar pensar en l’“altra meitat”, amb tot el meu carinyu : Lo malo es que casi todo el mundo le parecía idiota, y no se excluía: “Ayer tuve doce personas, y admiré la diferencia de clases y matices de la imbecilidad: éramos todos perfe