Una història avorrida? Quan encara tinc les galtes enrojolades

Moltes vegades ja m’he pronunciat sobre el gran NIVELL de les blogaires i els blogaires que passen per aquí i que deixen els seus comentaris, però les intervencions de la Marta i el Llibreter en el meu darrer apunt ho tornen a deixar ben clar. Entono el mea culpa per ser tan badoca (i tan mandrosa!) i anotar com estranyes frases i construccions que eren del tot correctes. Accepteu les meves disculpes, quan encara tinc les galtes enrojolades.

Fet aquest preàmbul, del tot necessari, segueixo parlant-vos d’Una història avorrida
i de les coses que m’ha suggerit.

A la pàgina 23 del primer capítol (p. 7-27), em trobo el professor de medicina Nikolai Stepànovitx en la seva faceta pedagògica, que em dóna moltes claus per preparar les meves sessions del Club de lectura
: “Per fer una bona classe, és a dir, que no avorreixi els alumnes i els resulti profitosa, cal tenir, a més de talent, destresa i experiència. S’ha de ser molt conscient de les pròpies forces, saber molt bé per a qui la fas i conèixer perfectament la matèria que expliques. A més cal posar-hi els cinc sentits, observar amb atenció i no perdre mai el camp visual.”

Quan llegia aquest monòleg d’Anton Txèkhov (1860-1904) també llegia El joc de Déu de Salvador Macip
, i suposo que per aquest motiu moltes de les referències “científiques” de Nikolai Stepànovitx em van cridar l’atenció. En aquest cas, a la pàgina 26, encara del primer capítol, diu: “Quan exhali el darrer sospir continuaré creient que la ciència és el més important, el més bell i necessari a la vida; que sempre ha estat i serà la més gran manifestació de l’amor i que només gràcies a ella l’home serà capaç de vèncer la naturalesa i a si mateix.”

Dos assumptes més que Txèkhov tracta a Una història avorrida són el teatre i, a part de l’amor a la ciència, un masclisme que –ho confesso– m’ha deixat força perplexa. Pel que fa al teatre, em quedo amb aquest paràgraf de la pàgina 38 (del segon capítol, p. 29-57): “...A mi em sembla que si una obra de teatre és bona, no hi ha necessitat d’importunar els actors perquè ens produeixi la impressió deguda; ens podem limitar únicament a llegir-la. Si una obra és dolenta, en canvi, cap representació no farà que sigui bona.”
I algunes de “les perles masclistes” que deixa anar Nikolai Stepànovitx (el sarcàstic alter ego de Txèkhov, vull pensar...) les enumero tot seguit:
“... unes apreciacions tan agudes i assenyades que haurien estat dignes d’una bona intel·ligència masculina.” (p. 41)
“... idees com aquestes només poden provenir de la ment d’un home.” (p. 42)
“Jo no l’entenc, aquest odi, i probablement calgui ser una dona per entendre’l. [...] Jo això m’ho explico senzillament per l’endarreriment de les dones.” (p. 48)
“La dona moderna és tan ploranera i dura de cor ara com a l’edat mitjana. I segons el meu parer, fan molt bé tots aquells que els aconsellen educar-se com els homes.” (p. 48-49)

Per acabar –aquesta vegada definitivament– de parlar d’Una història avorrida, reprodueixo unes frases (p. 106) que m’han semblat genials i que considero d’aplicació obligatòria: “Diuen que els filòsofs i els veritables savis són indiferents. No és cert. La indiferència és la paràlisi de l’ànima; és una mort prematura.”

Ai.., aix..., això és tot!

Llegeixes o què!?, un blog.

Comentaris

  1. Mira que llegir Txèkhov i El joc de Déu a la vegada! Ell ho diu molt millor que jo! (malgrat que al llibre mati tots els científics que surten, penso com Txèkhov).

    ResponElimina
  2. després d'aquests dos apunts, corro a buscar la història avorrida. No li tindrem en compte el masclisme evident, ho deixarem en que era víctima de l'època, i es clar, els homes tampoc no poden ser perfectes!!!

    Adopto com a frase de capçalera la que parla de fer classes “Per fer una bona classe, és a dir, que no avorreixi els alumnes i els resulti profitosa,.... etc"

    ResponElimina
  3. Salvador,

    Tu ja ho saps prou bé, com va això d'alternar llibres i lectures... I fan de bon combinar, Txèkhov i Macip, vés per on!

    SU

    ResponElimina
  4. viu i llegeix,

    Em sembla que queda ben demostrat, amb els meus apunts, que ni els homes ni les dones no són perfectes!!!

    Hi ha alguna altra frase d'"Una història avorrida" relacionada amb l'ensenyament que t'agradarà. Ja m'ho sabràs dir...

    SU

    ResponElimina
  5. 1. El principi d´este post em sembla que et defineix (positivament)

    2. M´encantaria pertànyer a un clb de lectura, per ací no hi ha gaires.

    3. Txekhov és una de les meues (moltes) assignatures pendents.

    ResponElimina
  6. M'agradarà llegir aquest llibre. M'has fet agafar interès.

    ResponElimina
  7. Estonetes,

    1. Gràcies pels ànims però la veritat és que sóc una mica desastre!

    2. Poder participar d'un club de lectura és una experiència que, si pots, no t'has de deixar perdre!

    3. Aquest és un Txèkhov una mica especial, però no deixis de llegir, si pots, "La gavina", "L'oncle Vània" o les més representades que són "Les tres germanes" i "L'hort dels cirerers".

    SU

    ResponElimina
  8. kweilan,

    És un llibre que es fa llegir...

    SU

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Club de lectura: m'agrada

Revista Rosita

Club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent»