dijous, 25 de març de 2010

Dolorosa bellesa

Ahir vaig acabar de llegir L’illa de Giani Stuparich. La lectura d’aquesta narració breu (89 pàgines) m’ha proporcionat un munt de plaers (els que em sembla que ha de donar-nos una bona obra literària). Els enumero i miro d’il·lustrar-los.

1. Aprendre paraules noves:
Ja ho he dit en alguna altra ocasió (em sembla): sóc noia de ciutat i el meu llenguatge, per desgràcia, és molt reduït o, si ho preferiu, mooooolt “urbanita”. És per això que saber el significat de “llinya” (Cordill d’una canya de pescar, en l’extrem inferior del qual va subjecte l’ham), m’ha donat una veritable alegria.

2. Anotar frases que m’han semblat extraordinàries:
“El sol (...) havia deixat al cel una llum pàl·lida, d’una melangia sense consol.” (p. 63)
“...a l’atmosfera hi havia quedat un estupor cansat.” (p. 63)
“...l’illa estava abandonada enmig d’una immensitat infranquejable.” (p. 72)
“Quan el fill es va sentir la veu, va tenir la impressió d’haver arrencat de cop el finíssim vel de sentiments que fins aleshores l’havia embolcallat.” (p. 93)

3. Subratllar fragments per llegir i rellegir, i rellegir, i rellegir (selecció):
“El pare somreia afablement i responia amb gràcia. Era el vent de la vellesa que el que l’havia dut a port; havia vingut amb les llinyes noves per instal·lar-se amb les cames pengim-penjam a la riba i oblidar el món...”. (p. 37)
“Quan va arribar a l’altre costat de l’istme, el va envestir de cop la força d’aquell vent lliure, que no s’hauria imaginat que fos tan fort. De seguida li va arribar a la boca i a tota la pell la flaire humida de la sal. Va deixar córrer la mirada per la infinita extensió agitada de crestes escumoses. El va envoltar el tumult sonor de les ones que trencaven als esculls. Va fer uns quants passos i n’hi van arribar els esquitxos.” (p. 53)
“El pare no responia, no es rebel·lava. Una tristor impassible se li havia posat a la cara. El fill va notar com un buit entre ell i el seu pare, un principi d’enemistat. La incomoditat que sentia va créixer fins a esdevenir un inquiet desig de fuga. Però de cop es va acostar al llit i s’hi va asseure.” (p. 96)

4. Reflexionar:
A L’illa llegim una bella història sobre la incomunicació davant del dolor, sobre la por enfront del deteriorament d’un ésser admirable que està malalt, sobre la dificultat d’afrontar la pèrdua d’una persona propera i estimada. Malauradament, una situació que no és gens extraordinària... O potser sí, perquè no sempre la relació entre pares i fills és tan ideal com la que Giani Stuparich descriu a L’illa.

5. Escriure:
En definitiva, la lectura de L’illa de Giani Stuparich m’ha fet viure moments de dolorosa bellesa (apreciació subjectiva total!).

Llegeixes o què?!, un blog per on passar, llegir, comentar i escriure.

Il·lustra l'apunt d'avui, que vull dedicar al meu amic Francesc X.R., 
un detall d'una fotografia de Tomás Trénor

dimarts, 16 de març de 2010

Estem d’enhorabona!

L’editorial Minúscula ja té a les llibreries (a la del meu barri sense anar més lluny!) els dos primers títols traduïts al català: L’illa de Giani Stuparich i Verd Aigua de Marisa Madieri. Amb aquests dos llibres –de lectura imprescindible!– enceten “Microclimes”, amb disseny també de Pepe Far (Llegeixes o què!?, diumenge 14 de maig de 2006), que ha proposat per aquesta col·lecció un canvi de color, de blau a groc.


Recordo amb entusiasme la lectura de Verde agua, que ens va recomanar l’Antoni Clapés (Llegeixes o què!?, diumenge 29 de gener de 2006).
I també tinc molt present la pregunta que em venia al cap, després de llegir el llibre de Marisa Madieri o quan vaig regalar a la meva dona un altre títol de Minúscula (Venecia es un pez. Una guía de Tiziano Scarpa): “I per què no ho editen en català?”

La resposta s’ha fet esperar (10 anys i 60 títols en castellà) però em sembla que ha valgut la pena!

Sense cap mena de dubte,
estem d’enhorabona!

Ja he començat a llegir L’illa.

Llegeixes o què?!, un blog per on passar, llegir, comentar i escriure, sempre amb un somriure!


Il·lustra l'apunt d'avui un detall de Tempelhof (2007), fotografia de Begoña Zubero

divendres, 5 de març de 2010

-ment

Lamentablement, no és la primera vegada que necessitaria tenir el do de la ubiqüitat. Però de la mateixa manera que no puc renunciar a llegir un mínim de dos llibres alhora, tampoc no puc deixar de recomanar-vos d’assistir a les dues activitats que trobareu apuntades aquí sota.

Inevitablement, alguna d’elles me l’acabaré perdent...

Les activitats en qüestió tindran lloc el dilluns 8 de març, a partir de 2/4 de 8 del vespre:

A l’Espai Mallorca (carrer del Carme, 55, de Barcelona), els traductors Dolors Udina i Joan Sellent parlaran de la seva experiència com a traductors de Robert Louis Stevenson. La trobada servirà per presentar dos llibres d’aquest autor, concretament En els mars del sud, en traducció de Dolors Udina, i Weir de Hermiston, en traducció de Joan Antoni Cerrato; totes dues publicades per Edicions del Salobre
. També hi intervindrà el periodista i escriptor Sebastià Bennassar.
(Aquesta activitat s'ha anul·lat! Llavors ja no nevava, a Barcelona...).

Al cafè de la Llibreria Laie (carrer Pau Claris, 85, de Barcelona), les editores Beatriz de Moura (Tusquets Editors)
i Valeria Bergalli (Editorial Minúscula) intervindran en la segona sessió d’EDICCIÓ. Converses amb editors. El programa d’aquest cicle diu el següent: “Aquestes converses entre editors independents, consagrats i novells té un indiscutible tret comú: entendre l'edició com a adicció perquè només la perseverança explica que l'amor als llibres es tradueixi en editorials que, des dels marges o la consolidació, ocupen o aspiren a ocupar un lloc rellevant en el món del llibre.”
(Aquesta activitat s'ha anul·lat! Neva a Barcelona...).

Com us deia, les dues activitats, totalment recomanables!

Llegeixes o què?!, un blog per on passar, llegir, comentar i escriure...




Il·lustra l'apunt d'avui una seqüència del vídeo de Dora García
"Donde van los personajes cuando la novela se acaba" (2009)

dilluns, 1 de març de 2010

Un GRAN poti-poti

Possiblement espereu la crònica de la presentació del llibre revelació de l’any: Pere Calders–Joan Triadú. Estimat amic. Cartes–Textos, però no tinc el cos per fer cròniques... Tampoc no sé gaire com tinc el cos (deu ser la dieta), però alguna cosa sí que us diré...


Ho he organitzat en tres blocs (que no blogs):

Nous enllaços: La vaca sorda passeja i rumia pel bosc dels somnis; no té pressa, li han comentat que si llegeix la paraula escrita i para bé l’orella encara tindrà algun premi. Li ofereixo un passatge per lamevaillaroja, que accepta de bon grat però no immediatament; abans té pendent fer una volta prop del Riell Bulevard. Si la veieu per aquí feu-me un favor: aviseu un que vigila (i et fa la fitxa). Es quedarà molt més tranquil·la...

Activitats perfectament recomanables: LaBreu Edicions
ens convida a una setmana de recitals: Carles M. Sanuy, dimarts 2 de març a Vins i Divins (carrer de Barcelona, 3) a les vuit del vespre, i Andreu Galan i Marc Romera, dijous 4 de març a la Llibreria Robafaves (carrer Nou, 7) a les set de la tarda.
Els editors i l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès es complauen a convidar-nos a la presentació del llibre Traducció, edició, ideologia. Aspectes sociològics de les traduccions de La Bíblia i de L'Odissea al català, de Francesc Parcerisas (publicat per Eumo, UAB, UJI, UPF i UVic). La presentació anirà a càrrec del mateix autor; d’Armand Puig, professor de la Facultat de Teologia; de Ramon Pla, professor de la Universitat de Barcelona; i de Montse Ayats, directora d’Eumo Editorial. L'acte tindrà lloc dimecres dia 3 de març, a 2/4 de 8 del vespre, a la sala Sagarra de l’Ateneu Barcelonès (carrer de la Canuda, 6).

Nous llibres: Les darrers adquisicions les vaig fer divendres passat, aprofitant la festa del tercer aniversari de L’Espolsada
. Tenir la llibretera de capçalera a uns quants quilòmetres de distància pot tenir els seus inconvenients però tot queda en satisfacció si, a més d’adquirir els llibres que tens moltes ganes de llegir (Maletes perdudes de Jordi Puntí i La pressa del temps de Maria Barbal) coincideixes amb altres blogaires de capçalera (i entranyables!), com la Mireia i la Rosa. Gràcies noies!

Llegeixes o què?!, un blog per on passar, llegir, comentar i escriure...


Il·lustra l'apunt d'avui (i el de l'anterior apunt) una fotografia de Pepe Navarro