Si ens hi trobem... Parlem-ne, no?

Les de Llegeixes o què?! sempre hem estat unes grans divulgadores d’activitats engrescadores i de llibres interessants.

O no...

També, en un moment determinat de la història de Llegeixes o què?!, una colla de persones relacionades amb el món del llibre i la literatura (escriptors i escriptores, traductores, crítics, il·lustradores, llibreters, bibliotecàries, presentadores...) van veure com el seu pas per Llegeixes o què?! significava “un abans i un després” en la seva vida professional...

O no...

Les de Llegeixes o què?! –evidentment, des del seu NO-criteri més absolut– hem provat d’incentivar la lectura –bàsicament la nostra–, us hem donat notícia d’activitats tan entranyables com “Poesia als Parcs” (no us perdeu, aquest proper diumenge, les lectures de Francesc Parcerisas i Joan Duran), i ens hem il·lusionat quan hem acabat un llibre i, a més, hem conegut les aventures d'en Montalbano, un detectiu sicilià que té força gràcia...

O no...

Així que, arribat aquest punt, les de Llegeixes o què?! creiem que heu de conèixer l’activitat que us comentem a continuació: avui, a les 7 de la tarda, l’escriptor Claudio Magris participa al cicle ‘El valor de la paraula’ de la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona (Plaça de Lesseps, 20-22). Claudio Magris conversarà amb el crític Jordi Llovet sobre la seva darrera novel·la A cegues (Edicions de 1984)/A ciegas (Anagrama). Claudio Magris és una de les figures cabdals de la literatura italiana contemporània.

Les de Llegeixes o què?! –en la nostra línia habitual– només hem llegit el meravellós postfaci que va escriure al nogensmenys meravellós Verde agua, escrit per la seva dona, Marisa Madieri.

Si ens hi trobem... Parlem-ne, no?

Llegeixes o què?!, un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure i somriure...

La imatge, detall d'una foto exposada a la Fundació Foto Colectania

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent»

Imatge
En unes hores comença el club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent» que, organitzat pel Consorci de Biblioteques de Barcelona ,  em tindrà una mica entretinguda durant les properes tres setmanes. La relectura d’aquest llibre per a preparar aquest club ha estat un veritable plaer, una mena de redescoberta «del personatge». Friso per comentar amb altres lectores i lectors les entrades d’aquest dietari que Joan Triadú va escriure durant 3 anys de la seva adolescència, del 1938 al 1940, és a dir, dels 16 als 19 anys. Impacient, espero que les persones que s’hi hagin apuntat tinguin ganes de submergir-se en la lectura d’aquestes pàgines que ens mostraran la construcció de Joan Triadú com a persona, no només com a mestre sinó també com a escriptor, com a crític literari, com a lector... Un jove d’origen molt humil que arriba a la universitat, amb dificultats econòmiques i de salut, que es converteix en creient i que, com qualsevol jove de la seva eda
Més informació

Club de lectura: m'agrada

Imatge
--> M'agrada preparar la sessió de presentació dels clubs de lectura. És el primer contacte amb les lectores i els lectors, persones que s'han apuntat al club, que no conec ni em coneixen... sense més expectatives que compartir, un cop al mes, les lectures que proposo. M'agrada sentir els nervis d'aquest primer dia, una sensació que es repeteix a cada sessió de tots els meus clubs de lectura (encara no ho he aconseguit evitar!).  M'agrada , en aquesta primera sessió, interpel·lar les lectores i els lectors amb preguntes com aquesta: «Per què llegeixo?» i trobar-me respostes com aquestes: «Em diverteix, em distreu, em fa pensar i veure les coses d'una altra manera i m'agrada aprendre», «Llegeixo per conèixer millor la natura humana, també per adquirir coneixement i gaudir de la bellesa de les paraules», «Porque lo necesito como el aire que respiro»... M'agrada (continuarà...).
Més informació

Revista Rosita

Imatge
Julius Heinemann, Simultan (2011) Des d'aquest mes de gener he començat a col·laborar a la Revista Rosita  preparant una secció de poesia. La idea era aprofitar el «fons d'armari» de llibres de poesia que tinc a casa, que he anat comprant -o que m'han regalat- en els darrers deu o quinze anys. La secció, que he «batejat» amb el títol de «Rosita es una rosita es una rosita es una rosita», vol ser una invitació a llegir poesia, que penso que ens fa falta i que tampoc ens hauria de costar tant. Els quatre poetes que, de moment, he llegit i he proposat són aquests: Wisława Szymborska , Marin Sorescu ,  Pepe Sales i  Alejandra Pizarnik . Sense que sigui una tria sistemàtica, sí que tinc la intenció d'anar alternant poetes vius i morts (aquí de moment estic fallant); dones i homes; catalans i de fora. El mètode és simple: seguint aquest plantejament, trio el llibre del/de la poeta que tinc a casa (els llibres de poesia i de teatre estan força ben endreçats!) i el llegei
Més informació