El millor moment

Ahir al vespre, a la presentació de La llum i el no-res d’Antoni Clapés a la Llibreria Cafè Laie, vaig tenir l’alegria i el plaer de saludar a altres persones* que, com ell (29 de gener de 2006), havien estat convidades a Llegeixes o què!?, el programa de ràdio fet pel tàndem més simpàtic i inconscient de la radiodifusió mundial!

Allà em vaig trobar amb la traductora Dolors Udina (1 de maig de 2005), la il·lustradora Cristina Losantos (30 d’abril de 2006), el multifacètic Jordi Cervera (11 de juny de 2006) i l’amiga i estudiosa Montserrat Bacardí (15 de maig de 2005).

La veritat és que la llibreria feia patxoca, de tan plena... Il·lustres poetes, amics i amigues, saludats i coneguts van respondre a la invitació que, amb molt bon criteri, havíem rebut de l’editorial de manera personalitzada. Els felicito per aquesta iniciativa i, amb la confiança, els proposaria que rumiessin alguna manera més dinàmica, més participativa... diferent... de fer la presentació d’un llibre. Pensem-hi!

Ara, per a mi, a més de la satisfacció de fer una activitat llibresca i en bona companyia, m’atreviria a dir que el millor moment de la vesprada va ser quan vaig sortir de la llibreria (havent passat per caixa, evidentment!), amb tres llibres a la bossa: Sense re, sense remei de Pepe Sales (promesa complida, Llibreter!
), La flor blanca de l’estramoni de Ramon Erra i La llum i el no-res d’Antoni Clapés, aquest últim amb dedicatòria inclosa, és clar...

Ai, quina llegiguera...

*Les diferents dates que apareixen a l’apunt corresponen als dies en què vam tenir l’honor de rebre-les a Llegeixes o què!?

Llegeixes o què?!, un blog per on passar, llegir, comentar i escriure... sempre amb un somriure!


Il·lustra l'apunt el detall d'una obra de l'admirat Miquel Barceló

Comentaris

  1. Mira que contenta :)
    Nosaltres a nit també vam tenir una vetllada esplèndida amb la Rodoreda i el seu Jardí vora el mar.
    Petons!

    ResponElimina
  2. Sí, Fe, encara em dura l'emoció...

    Celebro que a L'Espolsada també fos "festa grossa", ahir...

    Salut, petons i llibres!

    SU

    ResponElimina
  3. Su, llegeixes el mateix llibre en català i en castellà? Això es mereix un post ^^)

    ResponElimina
  4. Uhhmmmm, m'ha agradat molt aquesta observació!!!

    I tant, que es mereix un post!

    L'estic embastant...

    Petonet,

    SU

    ResponElimina
  5. ...a mi, aquest és el llibre que més m'agrada de Ramon Erra, que no és poc, doncs (pel que això escriu) és un dels que escriuen més bé, i alaguait, perquè està a punt de sortir els contes Russos del gran Francesc Seres, o ja ha sortit?

    ResponElimina
  6. Robert,

    Feia molt de temps que volia llegir alguna cosa de n'Erra, i aquesta reedició no la podia deixar escapar! Avui he començat a llegir-lo (al metro).

    Disculpa, en Serés no m'ha trucat per confirmar això dels contes...

    Tonet i gràcies per passar per aquí!

    SU

    ResponElimina
  7. Així han reeditat "la flor blanca de l'estramoni?"
    Ja era hora!
    És un llibre preciós i introbable.
    Fins i tot una vegada vaig trucar a la Magrana per veure si el pensaven reeditar, i em van contestar d'una manera que vaig pensar que no els interessava gens. I em vaig emprenyar molt.
    (o és que en vas comprar un dels pocs exemplars que en queden, que tenien oblidat a Laie?)

    I salutacions a Clapés i a la gent de Cafè Central, la iniciativa i l'editorial més interessant d'aquest païset petit i desgraciadet.

    ResponElimina
  8. Anònim,

    El llibre de l'Erra és una segona edició.

    I un altre dia ja donaré records (de part de qui?) a en Clapés, ok?, perquè ara mateix, l'octubre em queda una mica lluny...

    Gràcies, de tota manera, per deixar el teu comentari.

    SU

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Club de lectura: m'agrada

Revista Rosita

Club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent»