dimarts, 28 de juliol de 2009

Com també ha de ser!

La gent que llegeix, a vegades, es reuneix per compartir les impressions, les sensacions que li ha despertat la lectura d’un llibre. A vegades es reuneix en una biblioteca, en un cafè o en una llibreria. A vegades, aquesta gent que llegeix és tan amable que em convida a la seva tertúlia literària.
I així va ser que la setmana passada vaig fer cap a L’Espolsada llibres per afegir-me al seu club de lectura i comentar
En lloc segur de Wallace Stegner. L’exemplar l’havia comprat allà mateix en la meva primera visita, ja feia uns mesos, i l’havia llegit per recomanació de la Fe, la conductora del club i llibretera de L’Espolsada.
M’hi vaig incorporar tard (sortir a 2/4 de 8 de Barcelona en cotxe és una experiència dantesca) i la tertúlia ja estava començada, però malgrat aquest inconvenient em vaig sentir molt ben acollida. Les lectores del club (només hi havia un lector), estaven del tot engrescades comentant la personalitat dels personatges protagonistes de la novel·la, un dels al·licients de la lectura. Stegner ens els descriu de manera magistral i –com va dir una de les participants– t’acabes implicant en les vides de la Charity i en Sid i d’en Larry i la Sally. Coneixem la vida de tots ells a partir de la memòria i la traça estilística d’en Larry, que és protagonista i alhora narrador (i que em sembla que tothom acaba identificant amb el mateix Stegner) de la història d’amor i amistat que trobem a En lloc segur. Com va quedar palès a la tertúlia, aquest punt de vista en condiciona la lectura, però ni l’autor ni el protagonista se n’amaguen, com llegim a la pàgina 118: “Si hagués portat un diari, el podria repassar i comprovar el que la memòria diu de manera plausible però que no necessàriament ha de ser la veritat. Però portar un diari hauria estat com escriure notes mentre es travessen les cataractes del Niàgara en un barril (...) Henry James diu en algun lloc que si has d’escriure notes sobre com et colpeix una cosa, probablement vol dir que no t’ha colpit tant.”
Mentre la tertúlia seguia animada, vaig aprofitar per donar una ullada a altres paràgrafs i frases que tenia subratllades i em vaig adonar que moltes d’elles –com em passa tot sovint– estaven relacionades amb l’escriptura, o sobre els escriptors (“Som criatures estranyes, els homes, i els escriptors, més estranys encara que la majoria”, p. 123; i també un fantàstic diàleg a les pàgines 254 i 255), amb el fet d’escriure (“Em va dir que, segons li havien fet saber, havia començat una segona novel·la. Com m’anava? Li ho vaig dir: lenta i difícil. Molt bé, va dir. Com més costa d’escriure més fàcil és de llegir.”, p. 179), o sobre la facilitat o no de publicar i també sobre el món editorial (una altra conversa molt interessant que trobem a les pàgines 179 i 180).
I entre una cosa i l’altra es van fer quarts d’onze de la nit. En general, el llibre havia agradat –i molt!– i la Fe proposava la lectura del setembre. Després jo m’enduia un parell de llibres que li havia encarregat i m’acomiadava de tothom confiant que un altre dia em tornin a convidar. Les lectores i el lector del club seguien la tertúlia fora de la llibreria, a la plaça, amb unes cerveses a la mà, com també ha de ser!

[Aprofito l’apunt per tornar a agrair a la meva dona que, una vegada més, em fes de xofer en aquesta nova aventura!]

Llegeixes o què?!, un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure i, sobretot sobretot, no us oblideu de somriure!!!
Il·lustra l'apunt d'avui un detall de "Pensando en Leibniz" de Jesús Pastor

10 comentaris:

  1. Un privilegi compartir una lectura! :)

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies Su per voler comptartir aquests moments amb nosaltres i evidentment hi estàs convidada sempre que vulguis!!!
    Et vas perdre la part que comentàvem les crítiques aparegudes al diari :O

    ResponElimina
  3. Clidice,

    Això de llegir i compartir és tot un regal, sense cap mena de dubte!

    Fe,

    Em vaig perdre una part mooooolt interessant! Sempre que pugui vindré, gràcies!

    Un petó,

    SU

    ResponElimina
  4. Gràcies al teu apunt he posat al reader un nou blog: el de l'Espolsada. I m'heu picat la curiositat amb Wallace Stegner. Vaig tenir el llibre a la mà i no em va cridar l'atenció. Però el que us llegeixo me'l fa interessant.

    Volia buscar en el teu blog si n'havies dit alguna cosa més, però m'he adonat que no tens la barra superior del blogger que permet fer cerques dins el blog. Per què no la poses i ens permets passejar pel teu blog? Au vinga!

    ResponElimina
  5. Jaume,

    Seguir a L'Espolsada és una bona elecció!

    I això que em demanes... Ui, hauré de parlar amb el meu assessor informàtic. Vols dir que no em dones molta feina?

    Gràcies pel suggeriment!

    Salut i bones llibreries!

    SU

    ResponElimina
  6. Em fareu sortir els colors!
    Hola Jaume ara et visito :)

    ResponElimina
  7. T'ho mereixes, Fe!

    I el blog del Jaume té NIVELL, que tinc bon ull per aquestes coses.

    Vinga, a llegir...

    SU

    ResponElimina
  8. EN LLOC SEGUR "encara" no l'he llegit, però tard o d'hora "caurà"...

    ResponElimina
  9. La vida es dura com el torro tou congelat.
    No tenia prou autors pendent que vinga, un altre nou a la llista.

    Wallace Stegner, no li seguia la pista a aquest

    ResponElimina
  10. Mireia,

    Em sembla que t'agradarà. Com va la càrrega de piles? Gaudeix de les teves vacances!

    Rufus,

    Benvingut a Llegeixes o què?! Si la teva llista és tan llarga com la meva "anem apanyats!

    Gràcies per deixar els vostres comentaris...

    Petó estiuenc!

    SU

    ResponElimina