Llibreta reservada?

Ahir vaig acabar d’omplir una de les meves llibretes, aquelles on hi ha les notes inútils –o no– que després trobeu a Llegeixes o què?!

Aquest matí, de la prestatgeria de les llibretes, he agafat una de nova (o no tan nova). La que he escollit recordava que ja l’havia fet servir, quan anava escrivint els fragments que m’agradaven o em cridaven l’atenció de Mentira (648 pàgines) d’Enrique de Hériz. L’exemplar de la novel·la no era meu i, per tant, les anotacions durant la lectura havien d’anar a part, però no el vaig poder acabar de llegir perquè el vaig haver de tornar a la seva propietària! Les frases anotades són extenses i em sembla que no cal reproduir-les aquí. De fet, m’estimo més no fer-ho per veure si així és possible reprendre la seva lectura i, algun dia, fer-vos-en cinc cèntims...
A la mateixa llibreta, però, descobreixo que després dels fragments de Mentira en tinc uns altres d’El día menos pensado (192 pàgines), del mateix autor. Les tinc –tot i que d’aquestes no me’n recordava– perquè aquest llibre tampoc no era meu, sinó que el vaig agafar en préstec a la biblioteca.
En reprodueixo un parell:
“Claro, con el destino sólo se puede hablar a gritos porque siempre está lejos” (p. 53)
“... pero estoy seguro que se ríe de puro miedo, la risa de hojalata se le oxida en la oscuridad” (p. 109)

I és que fa dies que Enrique de Hériz “em ronda”, concretament des de que vaig llegir la crítica que J. A. Masoliver Ródenas escrivia del seu darrer llibre, Manual de la oscuridad (576 pàgines). Em va cridar l’atenció perquè a la novel·la hi ha un mag (i jocs de mans, suposo, com a L’home d’origami) i també formigues (com a L’home d’origami). Fins aquí el paral·lelisme, crec, però la coincidència de la lectura del llibre i de la crítica em va fer una certa gràcia.

Em sembla que serà una bona idea que reservi aquesta llibreta per a les meves notes dels llibres d’Enrique de Hériz i els possibles apunts que en generi la seva lectura, no?

Llegeixes o què?!, un blog per on passar, llegir, comentar i escriure... millor fer-ho tot amb un somriure!


Il·lustra l'apunt d'avui un detall d'una fotografia d'una princesa, de Robert Wilson

Comentaris

  1. Crec que això d'apuntar fragments, frases, comentaris de les lectures, dóna una nova dimensió als llibres i diu molt del moment en què van ser escollits. Potser si tornessis a fer la tria ara, n'elegiries uns altres perquè tot i que el llibre és el mateix les persones canvien. Continua conreant aquest saludable hàbit de donar dimensió als textos

    ResponElimina
  2. M'hi he trobat, Carina, que he rellegit un llibre i, per una banda, m'he transportat al temps en què el vaig llegir per primer cop i, per l'altra, no he trobat explicació a per què havia subratllat els fragments...

    Ai, la vida i la lectura...

    Gràcies pel teu comentari.

    Ens llegim!

    SU

    ResponElimina
  3. Jo també he subratllat fragments i amb el temps no m'hi he reconegut...
    De l'Hériz no he llegit res, quin em recomaneu?

    ResponElimina
  4. Fe,

    Amb el no-criteri que em caracteritza, jo començaria per aquest últim (Manual de la oscuridad).

    No sé, esperem a veure si passa per aquí alguna lectora o lector de l'Hériz, no?

    Gràcies per passar per aquí, un cop més!

    Petó,

    SU

    ResponElimina
  5. Jo vaig llegir mentira i malgrat tenir unes crítiques boníssimes no em va acabar d'agradar massa.

    ResponElimina
  6. Estic esperant també que algu piuli sobre el manual de la oscuridad. M'interssa el tema de la ceguesa, i de com l'autor va estar fent simulació amb un tecnic de rehabilitació visual de la ONCE.
    Seguiré la meva vella politica de no llegir novetats...almenys novetats de trinca!

    ResponElimina
  7. Kweilan,

    De "Mentira" em vaig quedar per la pàgina 190...

    "El día menos pensado" es pot llegir. No és una meravella però té el seu què.

    Ja no puc dir res més!

    viuillegeix,

    I sí, el món de la ceguesa també em crida l'atenció, però ara mateix, un llibre de 572 pàgines no està al meu abast.

    Gràcies també a vosaltres per ser-hi!

    SU

    ResponElimina
  8. ... Vaig llegir Mentira, i, tot i ser reticent a llegir-lo al principi, em va agradar- Tinc el Manual de la Oscuridad per llegir (la pila de llibres comença a inclinar-se perillosament)... Els fragmets subratllats, copiats, marcats, en ser rellegits poden aribar a ser retalls de fotografies velles d'un mateix...

    ResponElimina
  9. digue'm ariadna,

    La meva "nova" pila de llibres per llegir fa feredat!

    Això de les fotografies velles "m'ha tocat" una mica... ai, que ens fem grans!

    Aprofito l'avinentesa per afegir-vos un apunt sobre "Manual de la oscuridad": http://illadelsllibres.blogspot.com/2009/06/manual-de-la-oscuridad-enrique-de-heriz.html

    (les faltes d'ortografia fan mal, però llegiu-lo).

    Petó,

    SU

    ResponElimina
  10. ... aixxx, volia dir fragments, no es pot anar ràpid...
    ... potser també pot interessar...
    http://manualdelaoscuridad.blogspot.com/
    ... tot i que el blog ve de la mà de l'editorial, l'autor s'hi va passant...

    ResponElimina
  11. digue'm ariadna,

    gràcies per la informació del blog del llibre...

    ara ja no tenim excusa!

    Salut i bones lectures a tothom!

    SU

    ResponElimina
  12. Doncs a mi "Mentira" em va agradar força!

    ResponElimina
  13. Gràcies veí!

    Si "Mentira" et va agradar ho tindrem en compte!

    Petó!

    Ens llegim, com sempre...

    SU

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Club de lectura: m'agrada

Revista Rosita

Club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent»