Entre “notes” i “notes”

Mentre estic preparant una segona tongada de “notes per al blog” m’ha sortit aquest apunt.

No fa pas gaire que m’autoenyorava
, però un dia va passar que vaig tenir la possibilitat d’anar a una d’aquelles activitats a l’entorn del llibre i la lectura que se celebren al món mundial. I vaig aprofitar-ho. O sigui que aquí teniu un nou capítol de les meves “Cròniques des del no-criteri”:

El divendres 15 de maig, a les set del vespre, vaig “escapar-me” a la Sala d’Actes de l’Arts Santa Mònica
(La Rambla, 7, de Barcelona), al lliurament de la cinquena edició del Premi Jordi Domènech de Traducció de Poesia a Isidor Marí, per la traducció del llibre Vents, de Saint-John Perse.

Va ser fantàstic compartir una estona de la vetllada amb una bona amiga i escoltar les paraules d’Antoni Clapés
, de Víctor Sunyol i del premiat, un emocionat Isidor Marí. A més de la lectura d’alguns poemes, en versió original i en la versió premiada, l’acte va acabar amb la intervenció de la doctora Laura Borràs, professora de Teoria de la Literatura de la Universitat de Barcelona i Directora d’Hermeneia, que va dictar la conferència “Traduir paraules, traslladar significats, construir el món”. Havia tingut l’oportunitat de sentir-la en una altra ocasió i he de dir-vos que tampoc aquesta vegada no em va acabar de fer el pes. No és l’única persona que ho fa –malauradament–, però em sembla absurd plantejar una xerrada on el que diu la conferenciant ho estic llegint pràcticament igual en la seva presentació de power point.

Però tot quedà compensat quan ens van repartir “Els meandres de la traducció”, el text que Isabel Núñez havia pronunciat en aquest mateix acte, en l’edició anterior. Va ser una delícia sentir-lo en aquella ocasió i llegir-lo serà, sense cap mena de dubte, un veritable plaer.

Llegeixes o què?!, un blog per on passar, llegir, comentar i escriure...


Il·lustra l'apunt d'avui un detall de Kawagushiko,
fotografia de Asako Narahashi (2003)

Comentaris

  1. No siguis tan "dura", xiqueta amb la conferenciant, que a part de la forma (que et dono la raó), el fons estava força bé!

    La bona amiga teva!

    Una bona abraçada!

    M. Elena

    ResponElimina
  2. D'acord!
    El fons estava bé i llavors... per què calia "entretenir-nos" amb imatges i lletres en una pantalla?
    Potser va bé per donar classes a la universitat, però a les persones que ens vam aplegar a l'Arts NO ens calia...

    Ja veus, bona amiga, a més de "dura" sóc tossuda!!!

    Vinga, gràcies un cop més per compartir les teves impressions...

    SU

    ResponElimina
  3. Moltíssimes gràcies! A mi també em passa això del power point, sempre em desconcerta (i em produeix una estranya barreja de tristesa i mal humor) que ens ensenyin la mateixa frase com si fóssim nens molt petits i que ens somriguin molt, és una americanització, potser?

    ResponElimina
  4. zbelnu,

    Gràcies a tu! No tinc cap explicació al fenomen, per desgràcia...

    Llegeixo que seràs a Madrid aquest cap de setmana. La meva família i jo també hi anirem! Potser ens veiem...

    I moltes gràcies per deixar el teu comentari.

    SU

    ResponElimina
  5. Hola, Su

    Gràcies pel teu comentari al Racó de les Impressions i la Memòria. El llibre de L'antropòleg innocent és un d'aquells que ens han recomanat des de sempre, i han de formar part del bagatge d'aquells que intenten esbrinar alguna cosa més.

    M'ha agradat que exposis les sensacions -desagradables- que produeix això del Power Point. Hi ha regles en les exposicions públiques que alguns conferenciants ignoren sistemàticament. No és bo.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  6. Jordi,

    No cal que em donis les gràcies pel meu comentari. Ja he trobat el llibre i ja el tinc a la pila dels "pendents-més immediats".

    Us llegeixo...

    SU

    ResponElimina
  7. Hola,
    dijous passat va venir a Manlleu la Laura Borràs per parlar-nos

    M. Mercè Marçal. La poesia com a compromís.

    em va agradar molt com va enfocar la xerrada, dels dels inicis Cau de llunes fins que ens va deixar la M. Mercè Marçal.
    L´´us del power point és un recurs per reforçar la part oral.
    Imma C.

    ResponElimina
  8. Imma,

    Celebro que us agradés. Suposo que, depenent del tema, el powerpoint acompanya més o menys. Un recurs, com bé dius, que reforça la part oral, però si llegeixes a la pantalla el mateix que estàs sentint, per a mi no té sentit.

    Gràcies per dir-hi la teva.

    Sempre ets benvinguda!

    Salut, tecnologia i llibres!

    SU

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Club de lectura: m'agrada

Revista Rosita

Club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent»