divendres, 24 d’abril de 2009

...tantes lectures com persones hi ha al món

Ahir vaig assistir (gràcies per fer-nos de cangur, mareta!) a l’estrena a Barcelona de Plastilina, una peça teatral de Marta Buchaca. El text ha aconseguit diversos premis i, prèviament a aquesta estrena –la setmana passada es va poder veure ja a Terrassa–, se’n van fer un parell de lectures dramatitzades.

Llegir teatre és per a mi un plaer i un estímul. Si, a més, tinc la sort de compartir l’experiència creativa d’un text amb la mateixa autora ja us podeu ben creure que és extraordinari. En el cas de la Marta Buchaca, em sembla que aquesta experiència està entrant en una incipient maduresa, que molt aviat ella mateixa tindrà ben assumida i de la què tothom n’acabarà gaudint.

Rebobino. Ahir es va estrenar Plastilina i, al seu programa de mà, llegeixo:

“...Plastilina neix d’un impuls i, després, hi intervé l’anàlisi raonada. Reescriure, per mi, és el punt més soporífer del procés d’escriptura. A mi m’agrada escriure a raig, sense pensar, sense saber per on anirà la cosa. I m’ho passo la mar de bé escrivint així. Un cop tinc una versió, però, el que toca és polir, reescriure, posar-hi coherència. Reescriure és ordenar, analitzar, i jo ho passo fatal quan ho faig. Però, desgraciadament, reescriure és absolutament necessari...”.

“...El respecte pel text és important i també és important decidir quan es deixa de respectar. Arriba un punt, inevitable, que la meva obra és la que hi ha a l’ordinador i la teva (es refereix a la directora, Marta Angelat) és la que hi ha a escena. [...] Recordo que a les primeres lectures jo al·lucinava amb les interpretacions que feies tu o els actors d’algunes rèpliques. A mi em passa que el que escric em sembla superevident, com si només es pogués llegir d’una manera, però és clar, és totalment fals. I precisament això és el que els autors hem d’assumir: que la nostra obra té tantes lectures com persones hi ha al món.”

I no puc evitar sentir-me molt orgullosa de la Marta i de la seva evolució com a dramaturga. A més de recomanar-vos que, si en teniu l’oportunitat, aneu a veure Plastilina, em permeto un altre consell: no perdeu la pista a la seva autora!

Llegeixes o què?!, un blog per on passar, llegir, comentar i escriure...


Il·lustra l'apunt d'avui un detall de l'obra "Odio a la humanidad",
de Javier Gutiérrez

8 comentaris:

  1. Gràcies, no la coneixia...tindré en compte la teua recomanació.

    ResponElimina
  2. kweilan,

    En sentiràs a parlar, de la Marta Buchaca, ja ho veuràs!

    Espero que el teu sant Jordi anés bé!

    Salut i bones lectures, sempre!

    SU

    ResponElimina
  3. Hola su, arribo a través de blogs amics. M'ha encantat tot el què fas al blog i t´he enllaçat per seguir-te llegint, mar enllà.
    Compartim la passió per la lectura i la vida. Et diex el meu enllaç per si et ve de gust visitar-me.
    Enhorabona pel blog i ja et llegiré.

    ResponElimina
  4. Tonina,

    Gràcies per les teves paraules amables sobre el blog.

    El teu fa molt bona pinta, sí senyora! O sigui que aviat t'incloc als meus.

    Un petó que t'arribi ben salat,

    SU

    ResponElimina
  5. Iujuuuuuuuuu? Fa dies que no us sento! Tot bé?

    ResponElimina
  6. Sóc viva! Però sense el temps suficient per parir un apunt amb cara i ulls...

    T'he llegit, però, Fe, i demà ja recullo "Les germanes Grimes"...

    Gràcies per l'interès!

    SU

    ResponElimina
  7. NO! Hi ha més lectures que persones al món, t'ho garanteixo. És una pena, hauríen de prohibir publicar res durant 20 anys!!!

    ResponElimina
  8. Ferran,

    Si aquesta prohibició tirés endavant mai no veuríem un llibre teu publicat, no?

    Gràcies per passar per aquí!

    Et poso a la llista dels "blogs interessants a seguir".

    Petó,

    SU

    ResponElimina