dijous, 29 de gener de 2009

Tot són experiències (I)

Finalment ja he acabat Llegim plegats, de Mercè Carrillo, i em reafirmo en les meves contradiccions: és totalment recomanable però, per sort per a mi, no l’ha publicat fins ara!

Com ja us vaig dir, aquest breu volum recull l’experiència de la seva autora com a coordinadora de clubs de lectura, una activitat realitzada durant vuit anys, plena de vivències i lectures. Una experiència molt interessant i enriquidora, en molts sentits, i on la col·laboració de totes les lectores i els lectors que l’han acompanyada en els clubs ha estat fonamental, com també en la realització d’aquest llibre.

Coincideixo amb Mercè Carrillo quan defineix la finalitat d’un club de lectura “existeix per ampliar el diàleg que tenim amb nosaltres mateixos quan llegim un llibre, fent-nos sortir de la solitud de la lectura silenciosa i deixant sentir altres veus”, i fins i tot puc estar d’acord en la motivació que té una persona (les lectores, els pocs lectors) que té per participar-hi “tanca el llibre i decideix que vol compartir les seves sensacions amb altres lectors”.

On no comparteixo la seva opinió és en el paper que tenim les persones que coordinem o dinamitzem aquestes lectures. Per a Carrillo, a cada sessió hauríem de lliurar als lectors “una fitxa i una guia. En la primera hi ha d’haver una breu biografia de l’autor, un resum de l’obra, una llista de personatges que hi apareixen i el paper que desenvolupen dins la història, així com uns suggeriments per a la lectura”. Mercè Carrillo demostra aquí que és una persona preparada, perquè la lectura de Llegim plegats ens aporta molta informació sobre autors, moviments, tendències literàries, etc., que a mi m’ha semblat extraordinària, però que jo no hauria estat capaç d’aportar com a dinamitzadora del club (per això ara diria que no, si m’ho proposessin). Perquè cada vegada que m’he presentat a la primera sessió del curs –aquest és el tercer– ho he fet d’aquesta manera: “sóc una lectora, igual que vosaltres”. Crec que al club de lectura no hem de fer classes de literatura, hem de parlar de literatura.



Torno a això del material, que la meva experiència m’ha demostrat que és innecessari. Els lectors en tenen prou amb una pinzellada biogràfica de l’autor o l’autora que llegiran, però del que es tracta és de llegir. No hem de suggerir-los res. Les lectores i els lectors –els que són “devoradors” de llibres i els que comencen tot just a sentir el gust per la lectura– ja ens diran el que els ha suggerit el llibre. El que és important és compartir-ho, com hem dit abans.

I ara torno a distanciar-me de Carrillo, perquè ens atorga a les coordinadores una mena de funció moderadora de les intervencions de les lectores i lectors. Ella mateixa reconeix que, a vegades, se li ha fet difícil “fer callar” a aquella persona que vol opinar de tot i, en canvi, “fer parlar” a aquella persona o més tímida o amb menys experiència lectora. Per a mi això no ha estat mai cap problema. A cada sessió del club de lectura plantejo una dinàmica de treball diferent, però abans de la posada en comú, sempre hi ha una feina prèvia en petits grups que ajuda a equilibrar la participació de tothom. Qui té més empenta intervé en el moment de la posada en comú, però totes i tots aporten alguna cosa en el petit grup. Si la dinàmica és bona (no sempre estic inspirada!), tothom té l’oportunitat de dir la seva...


I per ara ja n’hi ha prou d’aquest color, que no vull avorrir-vos més! Encara em deixo alguna cosa al tinter, així que us convido a llegir “Tot són experiències (II)”, properament, en aquestes pantalles...

Llegeixes o què?!, un blog per on passar, llegir, comentar i escriure

Il·lustra el post d'avui, el número 100 de la segona etapa de Llegeixes o què?!,
el detall d'una obra sense títol de Cy Twombly, un artista que acabo de conèixer i que m'agrada


16 comentaris:

  1. Espero la segona part amb avidesa, tot i no tenir cap experiència en clubs de lectura

    ResponElimina
  2. Trobo apassionant això que fas de portar un grup de lectura. Tothom que hi està apuntat és un lector, que li agrada parlar de llibres, que disfruta amb la lectura...Fantàstic!!! I estic més amb tu que amb l'autora que comentes. Es tracta de parlar del llibre, emocions, opinions, suggerències...més que de Ha. de la literatura.

    ResponElimina
  3. Mireia,

    encara que no tinguis experiència en clubs, ets una lectora! I això és el que compta.

    kweilan,

    apassionant i enriquidora de no dir, és la meva feina al club!

    Gràcies, un cop més, per passar i dir-hi la vostra!

    Salut i BONS llibres,

    SU

    ResponElimina
  4. "Crec que al club de lectura no hem de fer classes de literatura, hem de parlar de literatura."
    M'ha agradat aquesta frase. Me l'apunto...

    ResponElimina
  5. Mireia (l'altra)8:59 a. m.

    La veritat és que hi ha tants pocs llocs on poder parlar de literatura...
    felicitats (per tot, pel blog i pel club xde lectura)

    ResponElimina
  6. Veí,

    De la frase te'n cedeixo el copyright, eh!

    Mireia,

    Sort en tenim dels blogs, per parlar de literatura, no?

    Gràcies a tots dos per ser-hi!

    SU

    ResponElimina
  7. Hola!
    Precisament amb els amics estem preparant un mini-club de lectura a Girona. Amb aquest post ens has orientat força. En seguirem la segona part!

    ResponElimina
  8. Mireia (l'altra)6:03 p. m.

    Tornes a sortir al cultura de l'Avui, FELICITATS!!!!!

    ResponElimina
  9. Xenofílic,

    un mini-club de lectura? vols dir que sereu pocs lectors o que llegireu només llibres que no passin de 10 pàgines? En qualsevol cas, si us serveix la meva experiència... endavant!

    Mireia (l'altra),

    no ho he vist, encara! Sempre estàs al cas, gràcies! Per cert, sense ànim de pressionar-te (o si), quan t'animes amb el teu blog?

    petons!

    SU

    ResponElimina
  10. hahaha!
    És perquè ho fem entre amics, de manera totalment amateur i amb uns bons vins i formatges...
    A veure què en surt de tot plegat!

    ResponElimina
  11. Jo em plantejo fer-ne un a la llibreria però amb l'esperit que els lectors/es de l'Espolsada que hagin llegit un mateix llibre puguin posar en comú les seves experiències... M'agradaria sentir què en pensen, i amb un club és una manera que flueixin converses que amb el dia a dia són complicades. Ja veurem... espero els teus consells.

    ResponElimina
  12. Xenofílic,

    literatura amb bons vins i formatge... això fa molt bona pinta! ja ens aniràs explicant com va!

    Fe,

    ja et vaig dir que em semblava una molt bona idea, això de fer un club de lectura a la teva llibreria. Compta amb mi per qualsevol cosa!

    Salut i llibres,

    SU

    ResponElimina
  13. Mireia (l'altra)11:15 a. m.

    La Mireia (del blog L'ALTRE INVENT) ja em té mig convençuda, amb això del blog. És qüestió de temps.

    Xenofílic: lectura, vi i formatge, quina combinació més engrescadora i quina enveja!!!!

    Jo , darrerament, passo per una època "grisa" pel que fa a lectures, estic veient molt cine, per això. espero recuperar aviat aquella ànsia de devorar llibres a manta que tenia fins fa no res.
    Són èpoques, suposo.

    ResponElimina
  14. Mireia (l'altra),

    Tot són èpoques, efectivament... Precisament ara, de cinema, jo vaig fatal!

    I a veure si un dia, qui sap, el xenofílic ens convida a Girona a una tertúlia d'aquestes seves, no?

    Vinga, a veure quin dia t'acabes d'animar amb això del blog.

    Petó,

    SU

    ResponElimina
  15. el llibre és interessant perquè descriu molt bé els clubs de lectura i incita a la gent a llegir

    ResponElimina
  16. Tens tota la raó, Jesús!

    Salut i gràcies per dir-hi la teva,

    SU

    ResponElimina