Tot són experiències (I)

Finalment ja he acabat Llegim plegats, de Mercè Carrillo, i em reafirmo en les meves contradiccions: és totalment recomanable però, per sort per a mi, no l’ha publicat fins ara!

Com ja us vaig dir, aquest breu volum recull l’experiència de la seva autora com a coordinadora de clubs de lectura, una activitat realitzada durant vuit anys, plena de vivències i lectures. Una experiència molt interessant i enriquidora, en molts sentits, i on la col·laboració de totes les lectores i els lectors que l’han acompanyada en els clubs ha estat fonamental, com també en la realització d’aquest llibre.

Coincideixo amb Mercè Carrillo quan defineix la finalitat d’un club de lectura “existeix per ampliar el diàleg que tenim amb nosaltres mateixos quan llegim un llibre, fent-nos sortir de la solitud de la lectura silenciosa i deixant sentir altres veus”, i fins i tot puc estar d’acord en la motivació que té una persona (les lectores, els pocs lectors) que té per participar-hi “tanca el llibre i decideix que vol compartir les seves sensacions amb altres lectors”.

On no comparteixo la seva opinió és en el paper que tenim les persones que coordinem o dinamitzem aquestes lectures. Per a Carrillo, a cada sessió hauríem de lliurar als lectors “una fitxa i una guia. En la primera hi ha d’haver una breu biografia de l’autor, un resum de l’obra, una llista de personatges que hi apareixen i el paper que desenvolupen dins la història, així com uns suggeriments per a la lectura”. Mercè Carrillo demostra aquí que és una persona preparada, perquè la lectura de Llegim plegats ens aporta molta informació sobre autors, moviments, tendències literàries, etc., que a mi m’ha semblat extraordinària, però que jo no hauria estat capaç d’aportar com a dinamitzadora del club (per això ara diria que no, si m’ho proposessin). Perquè cada vegada que m’he presentat a la primera sessió del curs –aquest és el tercer– ho he fet d’aquesta manera: “sóc una lectora, igual que vosaltres”. Crec que al club de lectura no hem de fer classes de literatura, hem de parlar de literatura.

Torno a això del material, que la meva experiència m’ha demostrat que és innecessari. Els lectors en tenen prou amb una pinzellada biogràfica de l’autor o l’autora que llegiran, però del que es tracta és de llegir. No hem de suggerir-los res. Les lectores i els lectors –els que són “devoradors” de llibres i els que comencen tot just a sentir el gust per la lectura– ja ens diran el que els ha suggerit el llibre. El que és important és compartir-ho, com hem dit abans.

I ara torno a distanciar-me de Carrillo, perquè ens atorga a les coordinadores una mena de funció moderadora de les intervencions de les lectores i lectors. Ella mateixa reconeix que, a vegades, se li ha fet difícil “fer callar” a aquella persona que vol opinar de tot i, en canvi, “fer parlar” a aquella persona o més tímida o amb menys experiència lectora. Per a mi això no ha estat mai cap problema. A cada sessió del club de lectura plantejo una dinàmica de treball diferent, però abans de la posada en comú, sempre hi ha una feina prèvia en petits grups que ajuda a equilibrar la participació de tothom. Qui té més empenta intervé en el moment de la posada en comú, però totes i tots aporten alguna cosa en el petit grup. Si la dinàmica és bona (no sempre estic inspirada!), tothom té l’oportunitat de dir la seva...

I per ara ja n’hi ha prou d’aquest color, que no vull avorrir-vos més! Encara em deixo alguna cosa al tinter, així que us convido a llegir “Tot són experiències (II)”, properament, en aquestes pantalles...

Llegeixes o què?!, un blog per on passar, llegir, comentar i escriure

Il·lustra el post d'avui, el número 100 de la segona etapa de Llegeixes o què?!,
el detall d'una obra sense títol de Cy Twombly, un artista que acabo de conèixer i que m'agrada