divendres, 25 d’abril de 2008

Trenta-quatre pàgines

Si disposeu d’una estona “per a vosaltres”, em permeto aconsellar-vos la lectura de La presència pura, de Christian Bobin, d’edicions del salobre, en traducció al català d’Antoni Clapés.

Passareu una estona extraordinària... Per deixar escrita alguna cosa: les imatges són senzilles però tenen una força aclaparadora; com les olors que t’arriben, com els sentiments que et provoquen... Em sembla que mai un llibre sobre la malaltia d’Alzheimer us dirà tant, en només trenta-quatre pàgines.

El llibre admet i segurament necessita relectures (que em permetrien escriure un post brillant, “de NIVELL”), però no puc deixar passar el temps... llegiu-lo!

Llegeixes o què?!, un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure, somriure...


Il·lustra el post "L'arbre" de Guillaume Leblon

dissabte, 19 d’abril de 2008

En dono fe

He començat a llegir L’home manuscrit. No només ho demostra el fet que he escanejat la portada i l’he “pujada” al blog, sinó que he començat a prendre nota del detalls del llibre que m’estan cridant l’atenció.

Començo per aquest paràgraf, de la pàgina 46:
“Volia triomfar. De fet, vivia cada situació quotidiana convençut que acabaria sent descrita en un llibre o rodada en un film. No en tenia dubtes. Com Picasso, que anotava l’any, mes, dia (de vegades l’hora) en cada un dels seus dibuixos, per insignificant que fóra, a fi de facilitar la feina als estudiosos i de conferir, a cada un dels seus actes, un valor històric, també jo datava i arxivava acuradament cada un dels meus papers. Tot el que feia ho considerava important. Malgrat haver despatxat Déu, no em sentia sol, sabia que per darrere s’acostaven, des de lluny, a poc a poc, els futurs erudits, els biògrafs, els especialistes, i el públic, és clar, el gran públic que reconeixeria –bastant més tard, no ens enganyem, no sé si estant jo viu o devorat per cucs- l’excel·lència de la meua obra. Els qui m’envoltaven no n’eren conscients, de tot això...”.

És un text, em sembla, bastant il·lustratiu de l’interès que aquest llibre ha despertat entre “els malalts de llegiguera” (parafrasejant l’admirat Biel Mesquida) o, encara diria més, entre els “tocats per l’escriptura”.
Vaja, com ens “va retratar” Virginia Woolf quan parlava d’Orlando:

"...Orlando era un hidalgo que padecía del amor de la literatura..."/"...Pero algo peor venía. Pues una vez que el mal de leer se apodera del organismo, lo debilita y lo convierte en una fácil presa de ese otro azote que hace su habitación en el tintero y que supura en la pluma. El miserable se dedica a escribir..." (ho sento, el vaig llegir en castellà).

Malgrat els esforços que han fet i faran moltes persones enteses del món del llibre i la literatura, és precisament aquest punt de reflexió-bucle entre vida i literatura el que no enxampa el gran públic, perquè aquest no té pretensions lletraferides, “només” vol llegir i deixar-se atrapar per una història.

Crec que no m’equivoco gaire si dic que L’home manuscrit no serà cap èxit de vendes per aquest proper Sant Jordi, però ja l’estic llegint... en dono fe.

[Vaig començar a pensar i escriure aquest post el dimarts; fins avui dissabte, ha sortit una crítica del llibre al Quadern, he descobert que ja tenia “notes” sobre aquest llibre del mes de juliol de l’any passat, i la Mireia ha deixat la seva opinió al blog. Com diria aquella: “Pura vida, pura literatura...”].

Llegeixes o què?!, un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure, somriure...



Il·lustra el post una fotografia de Doug Scott

divendres, 11 d’abril de 2008

Coincidències aclaridores

Ahir al migdia vaig coincidir amb en Subal Quinina al metro. El seu blog està força bé, però el que llegeixo d’ell són les seves col·laboracions a paperdevidre. L’he sentit recitar versos o llegir textos en veu alta a l’Horiginal i, per aquest motiu, sé la cara que té.
Ahir a la nit em vaig tornar a trobar en Subal Quinina, aquesta vegada fent el clàssic zàping a la tele, abans d’anar a dormir. El programa era
L’hora del lector i en Subal Quinina compartia sofà amb Manuel Baixauli.
I amb el poc criteri que em caracteritza, avui he decidit que, la setmana vinent, després de la sessió del Club de lectura, començaré a llegir L’home manuscrit. M’ha semblat el millor sistema d’elecció de la propera lectura. Why not?

Gràcies de tot cor a les
bones lectores que em recomanen bones lectures...

Llegeixes o què?!, un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure, somriure...


Il·lustra el post una fotografia de José Luis Guerín

dimarts, 1 d’abril de 2008

Potser hi haurà crònica

Porto començats dos llibres i no m’hi acabo d’enganxar. No em mateu: un és d’en Camilleri i l’altre és d’en Mitch Albom. Res a veure l’un amb l’altre. No és que no m’agradin, és que, en aquests moments, no em deleixo per llegir-los.
No em preocupa, però, perquè ara mateix tinc feina a rellegir Historia de una maestra de la Josefina Aldecoa per preparar la propera sessió del Club de Lectura, i acabar de documentar-me sobre Wislawa Szymborska, alguns dels poemes de la qual treballarem més endavant, també al Club.


Mentre m’hi acabo de posar –i per entretenir-me, vaja– el que sí m’agradaria fer és treure el nas per alguna d’aquestes activitats:
- “Jaume I, mite de la tribu i realitat històrica”, dimecres 2 d’abril a les 5 de la tarda, a La Pedrera, dins les IV Jornades de la revista Serra d’Or. Hi participaran Stefano M. Cingolani (al vespre segur que el trobareu al bar
Horiginal, Anton M. Espadaler (al dia següent potser serà a can Bassas), Toni Soler (l’historiador que escrivia, abans de “Polònia”) i Francesc-Marc Àlvaro (moderador i damnificat de Renfe).
- Presentació del llibre Mala vida, de Carles Quílez, dijous 3 d’abril, a les 7 del vespre, a laie llibreria cafè, amb la presència del Conseller d’Interior Joan Saura (que no sé si serà millor que vingui “el de veritat” o l’actor Cesc Casanovas).

Bé, i si hi ha inspiració, potser hi haurà crònica...

Llegeixes o què?!, un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure, somriure...

Il·lustra el post un detall de Testimonios futuros, de Bárbara Fluxá