Dels últims al proper

Ja fa dies que hauria d’haver escrit alguna cosa de les meves darreres lectures: La identitat dona (Editorial La Desclosa, 2006) i Los objetos nos llaman (Seix Barral, 2008). M’hi poso “ara mateix”.

El primer és un recull d’entrevistes a 14 dones contemporànies que destaquen (o han destacat) en el seu camp professional, on se’ns mostra com es plantegen, entenen, viuen, la identitat de gènere. Les preguntes són les mateixes per a cada una de les protagonistes i, com diu la mateixa investigadora Montserrat Ribas, cadascuna ha tingut completa llibertat en l’extensió de la resposta, fet que s’agraeix i permet conèixer amb més profunditat la personalitat de l’entrevistada. No he llegit totes les entrevistes, només les de les dones que coneixia la seva trajectòria professional. Algunes de les respostes m’han semblat no només interessants, sinó que m’hi he identificat totalment.

No pretenc descobrir Juan José Millás a ningú. Per a mi és un escriptor genial. Aquest volum aplega una sèrie de contes on l’autor escriu, a partir del món familiar i de situacions quotidianes, sobre un altre món paral·lel que és exactament igual al nostre però més inquietant. Una de les coses que més m’han agradat del llibre és que, en moltes ocasions, he trobat “el conte destinat” a una persona concreta del meu entorn: aquest li agradaria al meu oncle (“El precio de las almas”, p. 139-141), aquest a la meva dona (“Cuerpo y alma”, p. 211-213), aquest sembla escrit per agradar-li a la meva mare (“Dios es zombi”, p. 105-107)... Literatura aparentment senzilla però en realitat d’alta volada, que agrada, que pots recomanar a totes les teves veïnes i amigues i que, quan tanques el llibre, penses que voldràs rellegir d’aquí no gaire.

I ara, l’etern problema: quin és el proper llibre? Us deixo seguidament una llista i espero els vostres suggeriments:
La intimitat
, de Marc Romera.
El diablo hechizado por un perfume de limoncillo
, de Gary Victor (traducció de Mireia Porta i Arnau).
La dona dels cent somriures
, de Monika Zgustová.
Camaleó
, de Lluís Llort.
L'estepa infinita
, d’Esther Hautzig (traducció d’Anna Llisterri).

Llegeixes o què?!, un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure, i no us oblideu de dir-hi la vostra...

Il·lustra el post d'avui un detall d'una fotografia d'Horacio Coppola

Comentaris

  1. caram quin nivell!
    jo em decanto pel romera uhmmm!!!

    ResponElimina
  2. Em sap greu però no n'he llegit cap. N només no t'audo sinó que possiblement m'acabi posant de deures algun del llibres que has tens pendents

    ResponElimina
  3. Em pots passar el conte "cuerpo y alma",crec que tinc temps per llegir dues pàgines!

    Petons

    Leire

    ResponElimina
  4. Tinc un post de "l'estepa infinita". A mi em va agradar.

    ResponElimina
  5. Anna,
    pensava que triaries "El diablo hechizado por un perfume de limoncillo", però veig que en Romera et tira més...

    Mireia,
    No et preocupis que tu ja m'ajudes molt passant per aquí i deixant els teus comentaris.

    Leire,
    Te'l passo de seguida, ok?

    kweilan,
    Llegiré el teu post, gràcies!

    De moment:
    Romera i "L'estepa infinita" són els principals candidats!

    Gràcies per dir-hi la vostra!

    SU

    ResponElimina
  6. Hola, l'article que vas penjar el 26 de novembre surt al suplement de L'AVUI!!!!!!!!! Feia mesos que no me'l comprava, i va i, avui que me'l compro, surt el blog. FELICITAS!!!!!

    ResponElimina
  7. En prenc nota! No atrapo la feina!

    ResponElimina
  8. Conxu amb aquests de l'Avui!!!
    Un dissabte que em despisto...
    Gràcies Mireia!

    Fe,
    Àmims que tu pots amb tot!

    Gràcies per ser-hi, noies!

    SU

    ResponElimina
  9. Si passes pel blog veuràs que avui al IEC es presenta una petita joia del Dylan Thomas.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Club de lectura: m'agrada

Revista Rosita

Club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent»