1 conte a 1 euro

Crec recordar que altres vegades ja he parlat aquí de les estones productives que suposa el desplaçament per la ciutat en transport públic. La meva llista d’activitats seria aquesta:
- llegir (fonamental per mantenir aquest blog),
- escriure (també bàsica, he començat el 90% dels posts al metro),
- i tafanejar les lectures d’altri (per exemple, una de les darreres: Bartleby de Melville en francès).

Fa pocs dies vaig poder eixamplar aquestes prestacions: “comprar” 1 conte a 1 euro.

El cas és que, mentre encetava la meva propera lectura (vegeu per aquí sota), va aparèixer una noia que em va donar uns papers (plegats i grapats) que eren un conte. El vaig fullejar immediatament.
Mentre detectava al text una bona pila de paraules típicament argentines, em vaig començar a neguitejar: no duia cap euro! Per aquest motiu, dues parades de metro més tard ja havia tornat a la lectura de Zweig, i la noia que repartia els contes es va tornar a acostar a mi. Amb tota la cara de sinceritat que vaig saber fer, li vaig dir: “és que no tinc cap euro!”.
Ella em va somriure i va endur-se el conte. Ho vaig entendre (si no hi ha euro no hi ha conte), tot i que em va fer una certa ràbia, és clar, ja que pensava que podria escriure un post sobre la lectura d’aquell conte.
La sorpresa va ser quan la noia repartidora de contes es va tornar a apropar a mi, aquest cop amb un altre conte –també a 1 euro–, i em va dir: “éste te lo puedo dar”.

I aquí el tinc, pendent de ser llegit i comentat en aquest incomparable blog. Se’ns acumula la feina, però no hem de defallir, oi?

Llegeixes o què?!, un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure, somriure...

Il·lustra el post la portada del conte (per a mi gratuït) a 1 euro

Comentaris

  1. L'Espolsada llibres5:00 p. m.

    Potser el conte el podries escriure tu amb tot el que et passa al metro, no?

    ResponElimina
  2. Jesús M. Tibau5:13 p. m.

    una bona història i una bona manera d'interntar guanyar-se la vida reparntint relats

    ResponElimina
  3. Marta6:51 p. m.

    Realment el metro és una bona font d'inspiració. M'agrada també observar a la gent.Val mes que reparteixin contes que mocadors de paper. Una abraçada

    ResponElimina
  4. Mireia6:59 p. m.

    Ara m'has deixat intrigada amb aquest conte. ja ens explicaràs

    ResponElimina
  5. aristocrataiobrer2:17 a. m.

    Ja fa molt, potser més d'un any, també me la vaig trobar al metro. Encara segueix al peu del canó? Quina moral!

    ResponElimina
  6. rebaixes9:29 p. m.

    Al metro enrrollable que porto sempre a la butxaca li he preguntat si hi havia cap noia que repartis contes i m'ka dit que no el mareigés que estava enrrollat. Ja ho preguntaré al de fusta que tinc a la caixa d'eines de paleta. Ara em queda lluny. L'avi Anton. Soc aquí gràcies a Jesus. Agraeixo el bon ratet.

    ResponElimina
  7. Jesús M. Tibau7:16 a. m.

    us informo que he inclòs aquest post a la secció Blogs degustació del diumenge

    ResponElimina
  8. SU6:17 p. m.

    L'Espolsada,
    El metro no m’inspira gens (per escriure contes, vull dir); suposo que forma part de la quotidianitat i em fa mandra (ai, la mandra!).

    Jesús,
    No sé si algú es pot guanyar la vida, però la veritat és que em va sorprendre. Gràcies per destacar el nostre blog!

    Marta,
    Reconec que cada cop ho faig menys, això d’observar la gent... Tinc molta feina per llegir! Fins molt aviat!

    Mireia,
    Aviat us dic alguna cosa del conte.

    Aristocrataiobrer,
    Uffa, un any dius? Espero que en tot aquest temps hagi trobat millors clientes que jo!

    Anton (rebaixes)
    Celebro la bona estona i que passessis per aquí!

    A tots i totes,
    Gràcies!

    SU, meitat triplement lectora

    ResponElimina
  9. Roger10:44 p. m.

    doncs a mi m'has deixat amb la intriga de la noia. Em penso que m'agradaria trobar-me-la...

    ResponElimina
  10. SU5:59 p. m.

    Roger,

    No et sabria dir gaire cosa, de la noia. Tot va anar tan ràpid, i va ser tan inesperat!

    Gràcies per passar per aquí! He recomanat el teu blog a un parell d'amigues que es dediquen a l'ensenyament (o hauria de dir educació?).

    Bé, en qualsevol cas, gràcies de nou i petonàs!

    SU, meitat

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent»

Imatge
En unes hores comença el club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent» que, organitzat pel Consorci de Biblioteques de Barcelona ,  em tindrà una mica entretinguda durant les properes tres setmanes. La relectura d’aquest llibre per a preparar aquest club ha estat un veritable plaer, una mena de redescoberta «del personatge». Friso per comentar amb altres lectores i lectors les entrades d’aquest dietari que Joan Triadú va escriure durant 3 anys de la seva adolescència, del 1938 al 1940, és a dir, dels 16 als 19 anys. Impacient, espero que les persones que s’hi hagin apuntat tinguin ganes de submergir-se en la lectura d’aquestes pàgines que ens mostraran la construcció de Joan Triadú com a persona, no només com a mestre sinó també com a escriptor, com a crític literari, com a lector... Un jove d’origen molt humil que arriba a la universitat, amb dificultats econòmiques i de salut, que es converteix en creient i que, com qualsevol jove de la seva eda
Més informació

Club de lectura: m'agrada

Imatge
--> M'agrada preparar la sessió de presentació dels clubs de lectura. És el primer contacte amb les lectores i els lectors, persones que s'han apuntat al club, que no conec ni em coneixen... sense més expectatives que compartir, un cop al mes, les lectures que proposo. M'agrada sentir els nervis d'aquest primer dia, una sensació que es repeteix a cada sessió de tots els meus clubs de lectura (encara no ho he aconseguit evitar!).  M'agrada , en aquesta primera sessió, interpel·lar les lectores i els lectors amb preguntes com aquesta: «Per què llegeixo?» i trobar-me respostes com aquestes: «Em diverteix, em distreu, em fa pensar i veure les coses d'una altra manera i m'agrada aprendre», «Llegeixo per conèixer millor la natura humana, també per adquirir coneixement i gaudir de la bellesa de les paraules», «Porque lo necesito como el aire que respiro»... M'agrada (continuarà...).
Més informació

Revista Rosita

Imatge
Julius Heinemann, Simultan (2011) Des d'aquest mes de gener he començat a col·laborar a la Revista Rosita  preparant una secció de poesia. La idea era aprofitar el «fons d'armari» de llibres de poesia que tinc a casa, que he anat comprant -o que m'han regalat- en els darrers deu o quinze anys. La secció, que he «batejat» amb el títol de «Rosita es una rosita es una rosita es una rosita», vol ser una invitació a llegir poesia, que penso que ens fa falta i que tampoc ens hauria de costar tant. Els quatre poetes que, de moment, he llegit i he proposat són aquests: Wisława Szymborska , Marin Sorescu ,  Pepe Sales i  Alejandra Pizarnik . Sense que sigui una tria sistemàtica, sí que tinc la intenció d'anar alternant poetes vius i morts (aquí de moment estic fallant); dones i homes; catalans i de fora. El mètode és simple: seguint aquest plantejament, trio el llibre del/de la poeta que tinc a casa (els llibres de poesia i de teatre estan força ben endreçats!) i el llegei
Més informació