No tot ha de ser llegir (que deia aquella...)

Si teniu ganes, i temps, i inspiració, i sobretotsobretot, alguna cosa a dir, aquí sota trobareu dues convocatòries caniculars ben diferents i interessants.

Per una banda, des de la revista Paper de Vidre ens anuncien que la proposta temàtica que hauria d'orientar els escrits per al proper número, el primer de la pròxima temporada, és la cançó. Esperen els nostres textos fins al 10 de setembre.

Per l’altra, l’incomparable veí de dalt ens convida a escriure un text (i a enviar-li, és clar!), amb unes característiques ben peculiars... Trobareu tota la informació aquí i ja ens podem posar a la feina, que ell, amb els nostres escrits, ha d’organitzar una secció radiofònica a partir del 4 de setembre.

I si ens hi trobem... llegim-nos, no?

Llegeixes o què?!, un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure, somriure...

Il·lustra el post un detall de la fotografia de Franck Charel/Hoa Qui, Beijing

Comentaris

  1. CALXIOI8:43 p. m.

    Ja ho avisava aquell savi gres "no sólo de lectura vive el hombre", i clar com dius, com dieu no to ha de ser llegir, caldrà viure una mica també, que no se'ns oblidi la vida entre planes i lletres.

    ResponElimina
  2. SU3:19 p. m.

    Que no se'ns oblidi la vida... sí senyor, Joan, l'has ben encertada!

    Gràcies per passar per aquí!

    Ens llegim!

    SU, meitat

    ResponElimina
  3. Jesús M. Tibau5:00 p. m.

    escriure i llegir haurien de ser dues de les nostres peincipals activitats. I parlar també, esclar, j aque som animals lingüístics

    ResponElimina
  4. SU6:21 p. m.

    Escriure, llegir, parlar... que més es pot demanar? Bé, suposo que seria, per una banda, fer-ho en llibertat i, per altra banda, poder compartir totes aquestes activitats!

    Gràcies pel comentari, Jesús! Sempre ets benvingut!

    SU, meitat

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Club de lectura: m'agrada

Imatge
--> M'agrada preparar la sessió de presentació dels clubs de lectura. És el primer contacte amb les lectores i els lectors, persones que s'han apuntat al club, que no conec ni em coneixen... sense més expectatives que compartir, un cop al mes, les lectures que proposo. M'agrada sentir els nervis d'aquest primer dia, una sensació que es repeteix a cada sessió de tots els meus clubs de lectura (encara no ho he aconseguit evitar!).  M'agrada , en aquesta primera sessió, interpel·lar les lectores i els lectors amb preguntes com aquesta: «Per què llegeixo?» i trobar-me respostes com aquestes: «Em diverteix, em distreu, em fa pensar i veure les coses d'una altra manera i m'agrada aprendre», «Llegeixo per conèixer millor la natura humana, també per adquirir coneixement i gaudir de la bellesa de les paraules», «Porque lo necesito como el aire que respiro»... M'agrada (continuarà...).
Més informació

Revista Rosita

Imatge
Julius Heinemann, Simultan (2011) Des d'aquest mes de gener he començat a col·laborar a la Revista Rosita  preparant una secció de poesia. La idea era aprofitar el «fons d'armari» de llibres de poesia que tinc a casa, que he anat comprant -o que m'han regalat- en els darrers deu o quinze anys. La secció, que he «batejat» amb el títol de «Rosita es una rosita es una rosita es una rosita», vol ser una invitació a llegir poesia, que penso que ens fa falta i que tampoc ens hauria de costar tant. Els quatre poetes que, de moment, he llegit i he proposat són aquests: Wisława Szymborska , Marin Sorescu ,  Pepe Sales i  Alejandra Pizarnik . Sense que sigui una tria sistemàtica, sí que tinc la intenció d'anar alternant poetes vius i morts (aquí de moment estic fallant); dones i homes; catalans i de fora. El mètode és simple: seguint aquest plantejament, trio el llibre del/de la poeta que tinc a casa (els llibres de poesia i de teatre estan força ben endreçats!) i el llegei
Més informació

Club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent»

Imatge
En unes hores comença el club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent» que, organitzat pel Consorci de Biblioteques de Barcelona ,  em tindrà una mica entretinguda durant les properes tres setmanes. La relectura d’aquest llibre per a preparar aquest club ha estat un veritable plaer, una mena de redescoberta «del personatge». Friso per comentar amb altres lectores i lectors les entrades d’aquest dietari que Joan Triadú va escriure durant 3 anys de la seva adolescència, del 1938 al 1940, és a dir, dels 16 als 19 anys. Impacient, espero que les persones que s’hi hagin apuntat tinguin ganes de submergir-se en la lectura d’aquestes pàgines que ens mostraran la construcció de Joan Triadú com a persona, no només com a mestre sinó també com a escriptor, com a crític literari, com a lector... Un jove d’origen molt humil que arriba a la universitat, amb dificultats econòmiques i de salut, que es converteix en creient i que, com qualsevol jove de la seva eda
Més informació