Som el que escrivim o escrivim el que som?

És una pregunta que em faig tot sovint, no només quan llegeixo, sinó també quan escric.

Aquesta qüestió se m’anava plantejant repetidament a mida que anava avançant en la lectura de L’últim patriarca, de Najat el Hachmi, un llibre valent, que es llegeix sense complicacions. Potser, en alguns moments, les històries s’allargassen innecessàriament, però en conjunt és de bon llegir...
Mentre avançava en la lectura em preguntava: com podria ser un llibre de ciència-ficció escrit per aquesta autora? Podria la Najat escriure un llibre que no tingués res a veure amb els seus orígens?

Vull creure que sí. I l’espero amb avidesa...

Llegeixes o què?!, un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure, somriure...

[La família al complet està molt contenta, emocionada i agraïda per aquesta Totxana! Gràcies!]


Il·lustra el post d'avui una creació de Guillem Cifré
per al programa de la Fira de Frankfurt (2007)

Comentaris

  1. No es mereixen, noies.
    JJ

    ResponElimina
  2. Toc, toc... hi torno. Per dir-vos que, posats a fer, en una altra Totxana -també d'aquests dies- faig alguna reflexió sobre fills i pares que us pot interessar, ara que comenceu la pel·lícula.
    És aquí: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/100788
    En aparença parla de música però si llegiu fins al final ja trobareu el "mensatge".
    Records a tots quatre.
    JJ

    ResponElimina
  3. Un cop llegida, crec que la Najat necessitava fer aquesta novel·la i que a partir d'ara ens podrà oferir moltes coses interessants...

    ResponElimina
  4. doncs sobre el títol de l'actualització...jo crec k som el que scrivim po tmb escrivim el k som...la vitat és que no m'havia plantejat mai la pregunta però ara que hi he pensat crec que una cosa no treu l'altre. Que som el que escrivim perquè amb el que escrvim reflectim una part dels nostres gustos, preocupacions, etc... (això qui escrigui clar). I escrivim el que som pel mateix i encara que escrivim algu completament inventat i ple de ficció crec que sempre podrien trobarse paral·lelismes amb la nostra personalitat.
    En fi no se...es la meva opinió. El llibre quà diu sobre axo?XD

    ResponElimina
  5. no cal oblidar que els escriptors som mentiders i que ens agrada disfressar-nos

    ResponElimina
  6. Per cert, com que jo sóc del parer que som el que llegim, una recomanació pels petits lectors de la casa. És dels primers llibres que podran remenar, són de Baula i és la col·lecció de llibres que cruixen, Bub llibres cruixents per infants curiosos :)

    ResponElimina
  7. Per cert, com que jo sóc del parer que som el que llegim, una recomanació pels petits lectors de la casa. És dels primers llibres que podran remenar, són de Baula i és la col·lecció de llibres que cruixen, Bub llibres cruixents per infants curiosos :)

    ResponElimina
  8. jo crec que la cosa està clara no: escrivim el que som i som el que llegim, o som el que escrivim i llegim el que som?, ara m'he fet un embolic, tu! de totes maneres crec que per ser no hi cap dubte que cal escriure i llegir, o som perquè escrivim i llegim?

    ResponElimina
  9. JJI, també n’estava al cas, d’aquest primer “mensatge”. El rodatge de la pel•lícula ha començat i tu figuraràs en els crèdits, sense cap mena de dubte...

    ResponElimina
  10. L’Espolsada,
    Estem d’acord. I com dic al post, l’espero amb avidesa...

    SU, parlant de la Najat

    ResponElimina
  11. L’Espolsada, Butterfly, Jesús M. i Joan,

    Seguiré donant-hi voltes a això de “Som el que escrivim o escrivim el que som?”, perquè em sembla que és una reflexió que sorgeix “naturalment” a les persones que llegim i escrivim.
    Per acabar-ho d’embolicar, us afegeixo un fragment que vaig llegir ahir mateix, del llibre d’en Teixidor: “Abans d’avançar pel camí del lector, penso que pot ser útil insistir en el procés de l’escriptura, encara que només sigui per treure’s del cap aquesta funesta mania de creure que tots els autors parlen d’ells mateixos a la ficció, en una mena de biografia dissimulada, perquè necessiten recolzar-se en la realitat, com si la ficció per si mateixa, el gran edifici de les paraules per si mateix, no fos prou creació.”

    Gràcies a tots per deixar els vostres comentaris!

    SU (la vida segueix després de les vacances)

    ResponElimina
  12. L'Espolsada,

    M'apunto això dels llibres cruixents per als nens!

    Gràcies!

    Petonàs!

    SU

    ResponElimina
  13. "Escrivim el que som", no en dubto gens. i els escriptors menteixen, és clar. Però se'ls troben les mentides. He llegit el llibre, Algun dia en faré la RESSENYA.

    ResponElimina
  14. Espero la teva ressenya amb interès, veí, com sempre...

    Gràcies per passar!

    Petó i fins molt aviat,

    SU, a punt de tancar l'ordinador

    ResponElimina
  15. Tot això és co el peix que es mossega la cua. Parlar sobre un mateix. Tan l'ou com la gallina tenen part de veritat, la deque no porten enlloc. Per la meva part, i mentres no es demostri el contrari, m'agrada pensar en l'afirmació d'un company que deia que, desrpés de molts anys de lector, tot just ara començava a aprendre a llegir, i que és tant o més difícl que escriure, o ves que, dic jo,no sigui una mateixa cosa, inspirar-expirar,inspirar-expirar...

    Salut!

    R

    ResponElimina
  16. Ramon,

    M'ha agradat molt això que et deia aquest company! Una bona reflexió que penso aprofitar per seguir reflexionant...

    Gràcies per deixar el teu comentari!

    Ens llegim,

    SU, meitat "traslladada"

    ResponElimina
  17. Escrivim el que som, no? Suposo que segons l'experiència de cadascú, tots agafem un estil o altre i escrivim d'una manera o altra segons les nostres experiències, les quals camuflem després de la manera que sigui. Bé, és el que penso jo almenys hehe. Ho trobo un debat interessant :)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Club de lectura: m'agrada

Revista Rosita

Club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent»