Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: maig, 2008

No és per mandra. De veritat

Imatge
Sense ser-ne gaire conscient (“marca de la casa”) em vaig proposar llegir L’home manuscrit (un plaer) i, després de llegir-lo, parlar-ne en aquest incomparable blog (allò que les de Llegeixes o què?! dèiem “un repte”, normalment condemnat al fracàs). Vaig començar a llegir-lo (vaig escriure un post que en donava fe ) i, no gaire més tard, vaig acabar la seva lectura (no sense plegar puntes de moltes pàgines que m’havien interessat). I ara em trobo que li vaig trobar gust a això de comentar la lectura de L’home manuscrit així, de mica en mica, entretenint-me en el petits detalls que m’han cridat l’atenció. Us deixo aquí sota una nova pinzellada del que m’ha suggerit la novel·la d’en Baixauli, sense cap mena de dubte, un llibre inspirat i, “per les meves parts”, inspirador. L’home manuscrit té un mèrit, una gràcia, una característica que el fa peculiar: et convida a llegir-lo. Però aquesta “convidada” no l’hem d’entendre en el sentit “educat” del terme, sinó en aquell –i d’aquí la gr

Tres paraules?

Imatge
Un any més, ens arriba des de Segovia una breu crònica del Titirimundi . Ens arriba, com sempre, de part d’un amic que enguany ha fet l’esforç de traduir-nos el seu text al català. No m’allargo més. Amb tots vosaltres: Titirimundi 2008, tres paraules Una . El Titi es fa gran, i no vol morir d'èxit, va dir el seu director, Julio Michel. No obstant això, per a no fer-lo, convindria vigilar els espectacles que es duen, la seva qualitat, la seva idoneïtat, el seu atractiu. Sembla que aquest any ha repapiejat una mica, i les baves se li han escapat en algunes funcions no massa profundes, no tan intenses com es desitjaria, que, de vegades, ni tan sols responien a les expectatives d'un festival de províncies que ja no és. Bé. Dos . Stephen Mottram, amb els seus ninots articulats, la seva fantasia submar in a, la seva capacitat per a fer del lúdic un interrogar constant sobre la identitat de l’ésser humà. Hi havia una bola que podia ser del món, i que anava desfullant

Blogs com el nostre. O no.

Imatge
Ja he acabat de llegir L’home manuscrit . Mentre acabo de rumiar que he de deixar escrit en aquest magnífic i incomparable blog sobre que m’ha semblat aquesta lectura, he pensat que estaria bé incorporar uns quants enllaços nous, per això d’anar eixamplant horitzons amb les dèries, les visions, les opinions, les fòbies, les obsessions... de persones que llegeixen i que, a més, diuen la seva en magnífics i incomparables blogs, com el nostre. O no. Aquí els teniu, benvingudes i benvinguts!!! Ariadna al laberint grotesc , El racó de les impressions i la memòria , Versos per a l'amant , Una illa plena de llibres , Antaviana , Cuchitril Literario . Llegeixes o què?! , un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure... i no us oblideu de somriure. Ah, i si sou a Barcelona el dijous 15 de maig , a 2/4 de 8 del vespre, podreu sentir en Manuel Baixauli (i en Joan Margarit!), en viu i en directe, a l’acte de presentació dels Premis de la Crítica Catalana 2007 que, amb tot mereixement, han