Experiències lectores

Ens els inicis dels temps, les de Llegeixes o què?! feien un programa de llibres i de lectures a Ràdio Ciutat de Badalona que, com tothom sap i és profecia, les havia de fer riques i famoses...

El programa de ràdio tenia el seu punt. El NIVELL el posaven les convidades i els convidats, evidentment, però l’indocumentat i meravellós tàndem de Llegeixes o què?! hi posava tota la il·lusió i tot el seu bon humor –que no era poc, per cert–. Una de les obsessions de les de Llegeixes o què?! era parlar de llibres i de lectures, però parlar-ne sense reduir-ho a la presentació de novetats editorials ni tampoc convertir el programa en un debat d’experts. I és que l’inexpert tàndem de Llegeixes o què?! creia –encara ara– que la lectura és un fet popular, que hi ha molta gent que llegeix al metro, a l’autobús, a casa seva, als parcs, etc., i que també han de dir la seva...

El temps passa i les de Llegeixes o què?! ja no fan el programa de ràdio, però, cadascuna des de la seva pròpia personalitat de meitat de Llegeixes o què?!, treballa per la causa de la lectura com a fet popular... I així ha estat que, des de l’octubre passat fins al mes de juny, una de les meitats de Llegeixes o què?! ha “dinamitat” un Club de Lectura a la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona.

En recollim breument algunes de les seves impressions:

“Les lectores i els lectors en estat pur!!! Quin plaer! Llegir i gaudir de l’experiència compartint les teves impressions amb d’altres persones. Conèixer obres i autores i autors que fins ara t’eren del tot desconeguts. Aprofundir o extreure una altra visió d’aquella obra que ja coneixies. Llegir, escriure, anotar, buscar al diccionari el significat de paraules inconegudes, escoltar, llegir en veu alta, aprendre, créixer...”

I a continuació, la llista dels llibres llegits:

La nit de l’oracle, de Paul Auster, L’arbre de Judes, de Sílvia Soler, Cròniques de la veritat oculta, de Pere Calders, Poesia completa, d’Alfonso Costafreda, Les amants, d’Elfriede Jelinek, Homeless, de Pau Vidal, Ciudad del hombre, Nueva York, de Josep Maria Fonollosa i Un matrimoni de Boston, de David Mamet.

D’aquí un temps (la mandra habitual de les de Llegeixes o què?! marcarà el tempo), potser trobareu l’explicació d’alguna d’aquestes experiències lectores. Mai no se sap!

[el post d’avui el dediquem a: Carme, Neus, Carme, Teresa, Sandra, Carme, Imma, Marta, Lluïsa, Joan, Rosario, Fina, Madeleine, Pilar, Conxa, Ramon, Sònia, Mercè, Assumpció, M. Teresa i Josep M. També a l’Emma i l’Elena, bibliotecàries i amigues!]

Il·lustra el post un nou muntatge espectacular del nostre col·laborador-megacrack, Ivan Saez

Comentaris

  1. Anònim9:40 a. m.

    Gràcies pel teu post. Ha estat un plaer compartir aquest any amb tots vosaltres, i com molt bé dius, dins nostre queda reflectida aquesta experiència. Espero seguir l'any vinent.

    ResponElimina
  2. Jesús M. Tibau11:44 a. m.

    Sóc escriptor especialista en relats breus, com ara el recull Postres de músic, i des de no fa gaire temps, també blocaire convençut.
    Al meu bloc de temàtica literària, Tens un racó dalt del món (títol del meu primer llibre i també un anagrama del nom del meu poble, Cornudella de Montsant), hi poso comentaris literaris, sensacions, activitats, fragments de contes i, a més, proposo jocs literaris amb premis inclosos. Ja he penjat la setena proposta. Et convido a visitar el meu bloc i a participar en els seus jocs.
    http://jmtibau.blogspot.com
    D'altra banda m'agradaria que els nostres bloc s'agermanessin i posar enllaços mutus. Què et sembla?

    ResponElimina
  3. El veí de dalt8:48 p. m.

    Veig que sou unes treballores convençudes del negre sobre blanc. I que al vostre Club, quasi tot són dones (com sol passar). Felicitacions i que no decaigui la festa!

    ResponElimina
  4. SU6:04 p. m.

    Marta,
    Gràcies a vosaltres! Jo també espero poder seguir l’any vinent!

    Josep M,
    No desesperis... Aviat t’incorporarem al bloc. Encara no ens coneixes gaire, però el nostre tempo és lent.

    Veí,
    Gràcies per passar-te pel nostre piset! Sí, noi, les dones som majoria arreu i, a més, llegim!!! Som la bomba!

    Un petó!

    Les de Llegeixes o què?!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Club de lectura: m'agrada

Imatge
--> M'agrada preparar la sessió de presentació dels clubs de lectura. És el primer contacte amb les lectores i els lectors, persones que s'han apuntat al club, que no conec ni em coneixen... sense més expectatives que compartir, un cop al mes, les lectures que proposo. M'agrada sentir els nervis d'aquest primer dia, una sensació que es repeteix a cada sessió de tots els meus clubs de lectura (encara no ho he aconseguit evitar!).  M'agrada , en aquesta primera sessió, interpel·lar les lectores i els lectors amb preguntes com aquesta: «Per què llegeixo?» i trobar-me respostes com aquestes: «Em diverteix, em distreu, em fa pensar i veure les coses d'una altra manera i m'agrada aprendre», «Llegeixo per conèixer millor la natura humana, també per adquirir coneixement i gaudir de la bellesa de les paraules», «Porque lo necesito como el aire que respiro»... M'agrada (continuarà...).
Més informació

Revista Rosita

Imatge
Julius Heinemann, Simultan (2011) Des d'aquest mes de gener he començat a col·laborar a la Revista Rosita  preparant una secció de poesia. La idea era aprofitar el «fons d'armari» de llibres de poesia que tinc a casa, que he anat comprant -o que m'han regalat- en els darrers deu o quinze anys. La secció, que he «batejat» amb el títol de «Rosita es una rosita es una rosita es una rosita», vol ser una invitació a llegir poesia, que penso que ens fa falta i que tampoc ens hauria de costar tant. Els quatre poetes que, de moment, he llegit i he proposat són aquests: Wisława Szymborska , Marin Sorescu ,  Pepe Sales i  Alejandra Pizarnik . Sense que sigui una tria sistemàtica, sí que tinc la intenció d'anar alternant poetes vius i morts (aquí de moment estic fallant); dones i homes; catalans i de fora. El mètode és simple: seguint aquest plantejament, trio el llibre del/de la poeta que tinc a casa (els llibres de poesia i de teatre estan força ben endreçats!) i el llegei
Més informació

Club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent»

Imatge
En unes hores comença el club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent» que, organitzat pel Consorci de Biblioteques de Barcelona ,  em tindrà una mica entretinguda durant les properes tres setmanes. La relectura d’aquest llibre per a preparar aquest club ha estat un veritable plaer, una mena de redescoberta «del personatge». Friso per comentar amb altres lectores i lectors les entrades d’aquest dietari que Joan Triadú va escriure durant 3 anys de la seva adolescència, del 1938 al 1940, és a dir, dels 16 als 19 anys. Impacient, espero que les persones que s’hi hagin apuntat tinguin ganes de submergir-se en la lectura d’aquestes pàgines que ens mostraran la construcció de Joan Triadú com a persona, no només com a mestre sinó també com a escriptor, com a crític literari, com a lector... Un jove d’origen molt humil que arriba a la universitat, amb dificultats econòmiques i de salut, que es converteix en creient i que, com qualsevol jove de la seva eda
Més informació