Apostes arriscades

La meitat televisiva de Llegeixes o què?! té un apunt pendent de “Llibres i tele”, que és el que hagués tocat la setmana passada si no fos perquè... som com som!

Bé, el fet és que cal parlar dels tres llibres que una de les meitats de Llegeixes o què?! -aquest meravellós tàndem!- es va empassar per poder-ne dir alguna cosa en els 8 minuts més ben aprofitats -O NO- de la televisió mundial... I, ara que ho pensa, la meitat més avorrida de Llegeixes o què?! creu que els tres llibres són, cadascun a la seva manera, tres apostes editorials molt arriscades...

Animal de circ. Tortell Poltrona, Marcel Barrera, Edicions Dau
Aposta arriscada perquè escriure una aproximació biogràfica sobre un personatge encara viu té els seus riscos... Cal tenir-ho en compte, ja que, en els darrers 15 dies, la vida de Jaume Mateu, Tortell Poltrona, ha fet un nou gir quan s’ha vist obligat a fer una “parada tècnica” del segon projecte del Circ Cric (que al llibre que ens ocupa s’anunciava com a represa amb èxit). El llibre és vàlid per acostar-se als orígens d’un pallasso de pista enamorat del circ, però perd consistència perquè, lògicament, no és un producte tancat. Una darrera revisió del text abans de sortir imprès també ens hagués estalviat moltes correccions anotades al marge.

Malditos. La biblioteca olvidada, Iván Humanes Bespín i Salvador Alario Bataller, Grafein Ediciones
Aposta arriscada perquè parlar de llibres maleïts i, per tant, oblidats o, el que és més important, pràcticament desconeguts per al que podríem anomenar
“el gran públic lector”, té els seus riscos... Perquè per parlar d’allò desconegut ho has de saber fer molt i molt bé, has de ser molt didàctic, has d’explicar moltes coses que potser pels autors resulten molt òbvies, però que per a una lectora –com és el cas- poc avesada a aquest tipus de llibres (els maleïts i els que en parlen), són molt necessàries per entrar-hi i gaudir de la seva lectura. [Podeu dir que és una mancança de la lectora, eh!, ho admetem...].

Els llibres, Manuel António Pina, Jardins de Samarcanda (Cafè Central/Eumo Editorial) [traducció de Gabriel de la ST Sampol]
Aposta arriscada perquè editar llibres de poesia és i serà sempre una aposta arriscada. Si llegiu Els llibres no en sortireu decebuts, perquè la seva lectura és tot un plaer. Els llibres és un recull de poemes que no et deixa indiferent. Com a lectora, et sents arrossegada pels seus versos, interpel·lada, en deliciós diàleg amb el poeta... I això, en aquest cas, a més de ser un risc resolt de manera excepcional per l’autor (i el traductor i els editors), és una invitació a devorar un nou text d’aquest destacat poeta portuguès.

Llegeixes o què?!, un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure i somriure...

La il·lustració, muntatge del nostre col·laborador imprescindible, Ivan Saez

Comentaris

  1. Molt bé el text i la imatge!! Com ho heu fet??

    Petons

    Leire

    ResponElimina
  2. El text no té secret, es tracta de llegir els llibres i ja està! La imatge és cosa del nostre megacrack, que s'hi entreté!

    Gràcies pel comentari!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Club de lectura: m'agrada

Revista Rosita

Club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent»