divendres, 22 de desembre de 2006

Lectores i lectors ideals

A vegades, mentre llegeixes un llibre, et sorprens pensant coses com: “aquest autor li encantaria a...”, “En ... devoraria aquesta novel·la”, “he de recordar el nom d’aquest poeta per dir-li a ...” o “aquests contes, la ..., els trobaria infumables!”... A vegades, fas lectures-recomanacions personalitzades sense saber-ho.

Com ja sabeu, un cop cada tres setmanes, una de les meitats de Llegeixes o què?! es posa davant d’una càmera i en parla, de llibres, tot buscant-ne, per a ells, les lectores i els lectors ideals.

Aquest cop, la tongada ha estat de quatre llibres!, ja que la proximitat de les festes nadalenques propicien, amb sort, uns diners extres per a les compres (i els regals!) i un temps de lleure més llarg per a la lectura.

Aquí va la descripció de les lectores i els lectors ideals per als llibres següents:

- Si sou amants del ball i de les biografies. Si us va agradar “All that jazz”. Si voleu conèixer el món de les gires, dels musicals als Estats Units d’Amèrica.... Us agradarà Bob Fosse. Vida y muerte, de Martin Gootfried, d’Alba editorial i traduïda per Marc Rosich (Llegeixes o què?!, a Ràdio Ciutat de Badalona, diumenge 13 de novembre de 2006, Any del NO-Llibre i la NO-Lectura).
- Si busqueu contes irònics i paròdics. Si us agrada llegir literatura dins la literatura. Si us agraden les històries escrites en un estil més aviat minimalista... Us agradarà Bestioles, de Tana Marcé, publicat a l’Editorial Moll.
- Si llegiu poesia. Si llegiu poesia que vol ser "una reflexió sobre l'ésser humà i la seva imparable cretinització materialista". Si llegiu poesia que premien els jurats... Us agradarà Missa pagesa, de Dolors Miquel, editada per Edicions 62 i guanyadora de la cinquena edició del Premi de poesia Sant Cugat a la memòria de l'escriptor i lingüista Gabriel Ferrater.
- Si us agraden les T de Teatre. Si us van agradar fa 15 anys i les heu anat seguint i voleu recuperar els millors moments de la seva carrera teatral. Si voleu xalar de valent amb cinquanta minuts de material extra totalment inèdit... Us agradarà 15, de T de Teatre, un llibret i un dvd editat per Enciclopèdia Catalana i Vernal Media.

Ja sabeu el que toca... A llegir! O no!

Que les festes nadalenques us siguin lleus...



[El text d’aquesta setmana el volem dedicar a l’equip de “Saló de lectura”, perquè sempre ha pensat en nosaltres, lectores i lectors, encara que no tots som “ideals”, és clar!]

La imatge, basada en les portades d’aquests llibres, creació del nostre indispensable crack, Ivan Saez

dimecres, 13 de desembre de 2006

Nostàlgia recomanable

Una de les meitats de Llegeixes o què?! comença a tenir una certa edat i, tot i que no se n’amaga gaire, avui ha estat del tot conscient d’allò de... “fa vint anys que tinc vint anys”. UFF!

“La culpable” d’aquest lleu trasbals ha estat la visita a l'exposició Ramon Barnils, periodista de referència, que es pot veure a l'edifici Rambla de la Universitat Pompeu Fabra, a Barcelona, fins demà passat!!!

D’alguns dels textos de l’exposició us n’oferim un petit tast tot seguit, referits evidentment a Ramon Barnils:

És a través del llenguatge que expliquem la realitat, i han de ser les nostres paraules les que han d'expressar allò que entenem o descobrim del món. Fer l’esforç d’escriure correctament vol dir pensar, raonar, argumentar. Quantes vegades estem convençuts d’un pensament i, en escriure’l, ens adonem de com és d'inconsistent! Estripa el paper i torna a començar. Esborrar, corregir, estripar: un activitat necessària que ens ajuda a ser precisos, rigorosos, i a llençar molts paràgrafs idiotes a la paperera. En això també era un mestre.
Xavier Muntanyà

Som bons periodistes quan expliquem coses interessants, de forma correcta, intentant evitar al màxim els errors i els paranys i aspirant a la perfecció. Perfecció tant respecte al que expliquem com a la forma en la qual ho expliquem.
Ep! I si assumim amb responsabilitat i seriositat la nostra capacitat d'intervenir en la cosa pública. I que conste, no caldria ni dir-ho però tal i com està el pati ho diré, que aquesta responsabilitat de la qual parle mai no ha estat renyida ni amb els bars, ni amb la nit ni amb el gintònic. Sobretot si el gintònic és de Bombay.
Vicent Partal

A totes les cases on va viure hi havia desenes de milers de llibres. La lectura no només li servia per combatre el tedi sinó també per formar-se com a persona i com a periodista.
Biel Barnils

La meitat més veterana de Llegeixes o què?! –evidentment, des del seu NO-criteri més absolut– us recomana que la visiteu, que estigueu al cas de la seva itinerància...
Donar-hi un tomb i veure-hi, en viu i en directe, la màquina d’escriure d’en Ramon Barnils, al costat d’un paquet de Ducados, d’un cendrer ple de burilles i d’una corbata de disseny cenetista és una experiència tan nostàlgica com totalment recomanable!!!

Llegeixes o què?!, un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure i somriure...

La imatge, detall de l'exposició

dimarts, 28 de novembre de 2006

Setmana de recomanacions (TRES eren TRES)

Tornen a tocar els vuit minuts de recomanacions lectores.

Les de Llegeixes o què?! ens n’adonem, SÍ, que potser ens fem pesadetes amb això de parlar de llibres i de les nostres lectures, però ves que no fos un dels nostres objectius!!!
Som conscients que, encara que sigui sense cap mena de criteri, quan parlem de llibres ho fem de tres en tres i ens allarga aquesta pàgina cosa de no dir... Però és el que toca, amics i amigues de Llegeixes o què?!
Així que les dues meitats més agosarades de Llegeixes o què?! us proposen la lectura de tres llibres, tres volums de diferent mida i de difícil classificació pel que fa al que tots coneixem com els gèneres literaris habituals, novel·la, conte, poesia, etc.
Ei, cap problema!
Les de Llegeixes o què?! us recomanem la lectura d’aquests tres llibres fantàstics, que quan els llegiu segur que us vindran ganes de recomanar-los a la vostra veïna... I si voleu, també els podeu comentar aquí mateix...

Viatges amb Heròdot, de Ryszard Kapuscinski, editat en català per Empúries, amb traducció d’Anna Rubió i Jerzy Slawomirski. En castellà el trobareu a Anagrama, traduït per Ágata Orzeszek. Viatges amb Heròdot és una barreja de biografia, de llibre de viatges i de reportatge. Kapuscinski se’ns presenta l’any 1951 a la seva Polònia natal, quan estudia a la Universitat de Varsòvia i el seu somni és “creuar la frontera”. L’autor es gradua i comença a treballar en un setmanari; l’any següent l’envien de reporter a la Índia, amb la finalitat d’apropar aquest país als lectors polonesos. Kapuscinski se n’hi va, però amb un llibre fonamental sota el braç, que és Història, d’Heròdot. Aquest és el punt de partida del llibre, que té els seus millors moments quan Kapuscinski relata les seves peripècies de jove i inexpert reporter en uns països on la llengua, les tradicions i la manera de fer són tan diferents a tot allò que coneix, però ell s’hi apropa –i ens hi apropa- amb humilitat, amb un gran desig de saber, d’acostar-se al desconegut i d’explicar-nos-el per escurçar aquesta distància que a vegades sembla insalvable. I què hi pinta Heròdot aquí? Heròdot és el seu exemple a seguir. Kapuscinski adopta el seu sistema de treball, que passa sempre per conèixer i detallar-ho tot minuciosament i no deixar de preguntar per adquirir coneixement, que després comparteix amb tothom que llegeix la seva obra.

L’aeroplà del Raval, de Tina Vallès, editat per labreu edicions. Un altre llibre que no podem classificar dins d’un gènere literari concret. L’origen de L’aeroplà del Raval el trobem a la xarxa, a internet, on avui mateix podem seguir “volant” amb la pilot, Tina Vallès. Aquest és un dels llibres publicats, amb tot l’encert per part de labreu edicions, a partir de l’escriptura d’un bloc (http://tinavalles.blogspot.com/). Us convidem a entrar-hi, ja que hi trobareu “vols” divertits, com per exemple els relacionats amb els veïns i veïnes de l’escala, crítics, com els que fan referència a les problemàtiques diverses que sorgeixen en un barri com el Raval de Barcelona, i punyents, que són els que tenen més relació amb la professió de la Tina Vallès, la de correctora i traductora.

Converses, de Carles Hac Mor i Antoni Clapés, editat per Cafè Central, Emboscall i Associació per a les Arts Contemporànies. Aquest llibret sorgeix de l’interès del poeta i editor Antoni Clapés per incitar/encetar uns estudis de rigor sobre l’obra inclassificable de Carles Hac Mor. A Converses llegim les qüestions plantejades per Clapés i les respostes que li dóna Hac Mor; una de les peculiaritats d’aquestes converses és que van tenir lloc per mitjà del correu electrònic. És un llibre apassionant, recomanable per a tots els que llegeixen i també tenen la necessitat d’escriure. Clapés, amb les seves preguntes perfectament dirigides, ens fan conèixer la personalitat i l’obra d’Hac Mor, alhora que ens fan reflexionar sobre la creació artística i literària en el seu sentit més ampli.


La imatge de les portades, un cop més, manipulada pel nostre col·laborador-crack Ivan Saez

dimecres, 22 de novembre de 2006

Sobre la traducció (o diàleg entre dues meitats)

No podem concretar amb gaire exactitud quan va ser que les de Llegeixes o què?! (BÉ, ALGUNES DE LLEGEIXES O QUÈ?!) vam començar a parar atenció a les traduccions dels llibres –ja ho sabeu, pocs– que llegim...

Algunes possibilitats:
1. Durant la carrera, aquells cinc anys passats en un edifici de la plaça Universitat? CINC O SIS... EN TOT CAS VAN SEMBLAR MÉS DE 1.000!
2. Després de conèixer la Dolors Udina (Llegeixes o què?!, a Ràdio Ciutat de Badalona, diumenge 1 de maig de 2005, Any del Llibre i la Lectura)? ADMETO QUE AQUEST ÉS UN BON PUNT DE PARTIDA...
3. Després d’assistir a les II Jornades de Traducció i Literatura convocades per la Càtedra Jordi Arbonès, els passats dies 18 i 19 d’octubre? SEGUR QUE NO.
4. Un cop llegit l’article “El oficio invisible. Traducir en España”, publicat al suplement “Babelia” el dissabte 28 d’octubre de 2006?

I les respostes:
1. Impossible!!!
2. No direm que NO.
3. Ui, massa NIVELL.
4. Nooooooooooooo, els articles són massa llargs. AH, VAL! EM FEIA COSA DIR QUE NO, PER ALLÒ DE "NUNCA ES TRISTE LA VERDAD, LO QUE NO TIENE ES REMEDIO".

Sigui com sigui, les de Llegeixes o què?! hi pensem, en això de la traducció. PFFF!!!!! Ens hi fixem –com sempre, des del nostre NO-criteri més absolut–, i fins i tot pensem que hi ha algun llibre que potser hagués necessitat una bona repassada abans de sortir publicat... (tranquils/tranquil·les! no direm noms, que ja tenim altra feina!). BÉ, A UNA MEITAT DE LLEGEIXES O QUÈ?! LI SEMBLA QUE MOLTS LLIBRES NO HAURIEN D'HAVER SORTIT, PERÒ NO CAL QUE SIGUI NOMÉS PER LES TRADUCCIONS... EN RECORDO UN, QUE MAI NO VAM ACABAR DE LLEGIR, TOT I QUE ERA EL NOSTRE REPTE PARTICULAR...

Però com que les de Llegeixes o què?! tenim una debilitat absoluta per recomanar-vos tot allò que ens interessa, no volem deixar passar l’oportunitat, parlant de la traducció, de donar-vos notícia de la convocatòria del 3r Premi Jordi Domènech de Traducció de Poesia...

Quin traductor o quina traductora de poesia es podrà resistir a la temptació d’enviar unes traduccions al català al carrer de Perot Rocaguinarda? UHMMMM, JA FRISO PER SABER-HO...

Llegeixes o què?!, un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure i somriure... O NO!

La imatge, de la I convocatòria d'art contemporani Feedback

dimarts, 14 de novembre de 2006

Si ens hi trobem... Parlem-ne, no?

Les de Llegeixes o què?! sempre hem estat unes grans divulgadores d’activitats engrescadores i de llibres interessants.

O no...

També, en un moment determinat de la història de Llegeixes o què?!, una colla de persones relacionades amb el món del llibre i la literatura (escriptors i escriptores, traductores, crítics, il·lustradores, llibreters, bibliotecàries, presentadores...) van veure com el seu pas per Llegeixes o què?! significava “un abans i un després” en la seva vida professional...

O no...

Les de Llegeixes o què?! –evidentment, des del seu NO-criteri més absolut– hem provat d’incentivar la lectura –bàsicament la nostra–, us hem donat notícia d’activitats tan entranyables com “Poesia als Parcs” (no us perdeu, aquest proper diumenge, les lectures de Francesc Parcerisas i Joan Duran), i ens hem il·lusionat quan hem acabat un llibre i, a més, hem conegut les aventures d'en Montalbano, un detectiu sicilià que té força gràcia...

O no...

Així que, arribat aquest punt, les de Llegeixes o què?! creiem que heu de conèixer l’activitat que us comentem a continuació: avui, a les 7 de la tarda, l’escriptor Claudio Magris participa al cicle ‘El valor de la paraula’ de la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona (Plaça de Lesseps, 20-22). Claudio Magris conversarà amb el crític Jordi Llovet sobre la seva darrera novel·la A cegues (Edicions de 1984)/A ciegas (Anagrama). Claudio Magris és una de les figures cabdals de la literatura italiana contemporània.

Les de Llegeixes o què?! –en la nostra línia habitual– només hem llegit el meravellós postfaci que va escriure al nogensmenys meravellós Verde agua, escrit per la seva dona, Marisa Madieri.

Si ens hi trobem... Parlem-ne, no?

Llegeixes o què?!, un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure i somriure...

La imatge, detall d'una foto exposada a la Fundació Foto Colectania

dimarts, 7 de novembre de 2006

Un no parar

Les de Llegeixes o què?! no parem... És un no parar sense criteri –com és habitual–, però seguint els signes dels temps, és a dir, fer moltíssimes coses i totes malament, és clar!
En aquesta línia, us oferim els darrers llibres comentats per una de les meitats de Llegeixes o què?! en els seus vuit minuts habituals de recomanacions lectores.

Akí va el rotllo...

Perifèria és el segon llibre de relats de Jordi Sempere. El primer es titulava Contes per una setmana. Tots dos editats per Llibres de l’Índex. A Perìfèria, Jordi Sempere, antropòleg de professió, retrata un univers proper però a la vegada força desconegut, com són els horts urbans que hi ha al voltant de les grans ciutats. L'autor presenta una colla de personatges grotescos, tendres i divertits; humans i animals comparteixen protagonisme. Les situacions que ens presenta a les vuit narracions són al límit de la imaginació més estripada i el lligam comú de totes elles és aquest espai d’horts urbans. L'humor presideix tots els relats del llibre, que també compta amb les il·lustracions de Roger Fortea.

Interior anglès, de Jordi Coca, és el títol núm. 33 de Textos a part, la col·lecció de teatre contemporani d’Arola Editors. Jordi Coca és un autor contrastat, autor de novel·les com La japonesa, L’Emperador o Cara d’àngel. Vinculat des del 1970 a l’Institut del Teatre de Barcelona, la seva relació amb el teatre abraça l’autoria, la direcció, la traducció i l’ensenyament. Interior anglès s’emmarca en el projecte de Coca, que és el de l'exploració de l'ésser humà des del punt de vista no racional, no sentimental, sinó dels sentits, les intuïcions, de l’ànima... que ell intenta explicar des de diferents registres. Aquesta vegada li ha tocat al teatre. Fins que no la veiem dalt dels escenaris, Interior anglès és una peça per llegir i després quedar amb els amics i fer teatre-fòrum.

Els corrents invisibles/Las corrientes invisibles (Antologia bilingüe 1988-2003), publicada per Ellago Ediciones, és un llibre concebut a manera de repàs d’una trajectòria generosa i fecunda, truncada per la mort del poeta el passat mes de juny. Aquesta antologia poètica presenta, acarats, la versió original en català dels poemes i la seva traducció al castellà. Una versió que ha dut a terme Marta Garcia.
El valor de la paraula com a instrument de reflexió i com a arma, el compromís amb la societat, amb el país i amb la llengua, la necessitat de plantar cara a la injustícia... són alguns dels temes que, en dosis diferents segons cada llibre, impulsen la poesia de Garcia Grau. I aquí en trobem un petit tast.

Llegeixes o què?!, un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure i somriure...

Nova composició del nostre col·laborador imprescindible, l’Ivan Saez

divendres, 20 d’octubre de 2006

Ja han passat tres setmanes!

La meitat de Llegeixes o què?! més afamada de celebritat mediàtica ha tornat a perpetrar els seus vuit minuts de “glòria televisiva”.

No en sap prou i hauria de llegir més, però seguint la línia habitual del meravellós tàndem de Llegeixes o què?!, per aquesta ocasió ha comptat amb la col·laboració de la directora de la Biblioteca Can Casacuberta de Badalona, l’Imma Casals (Llegeixes o què?!, a Ràdio Ciutat de Badalona, diumenge 12 de juny de 2005, Any del Llibre i la Lectura), que en el mateix espai ha aprofitat per recomanar algunes activitats que es realitzaran durant el proper mes de novembre (ara sí, de “rabiosa” actualitat!) a la biblioteca.

Si us abelleix, aquí sota trobareu els llibres comentats...


“Mira y el Mahatma”, escrit per Sudhir Kakar i traduït al castellà per Beatriz López-Buisán és un llibre que ens relata la vida de l’anglesa Madeline Slade, que l’octubre de 1925 va embarcar-se cap a la Índia per viure a l’ashram on Gandhi treballava per la seva causa, la d’alliberar el seu país de la dominació britànica amb la força de la no-violència. El que va ser el seu professor d’hindi ens relata les vicissituds d’aquesta anglesa amb temperament apassionat, impulsiva i poc convencional. Un títol més de Circe, l’editorial que ens acosta a la vida de personatges de gran rellevància històrica a través de la biografia de persones molt properes.

A finals del segle XIX i començaments del XX hem de situar el llibre “Entre horas. El desafío de la narrativa femenina ante una nueva època”, recull de relats publicats per Lumen i compilats per Teresa Gómez i Aránzazu Usandizaga. Hem de situar l’escriptura d’aquests contes a l’època per la lluita pels drets de les dones, en plena batalla pel vot i per tenir un lloc dins la cultura. És una bona oportunitat per llegir relats de dones que han deixat petjada en la literatura contemporània, com Virginia Woolf, Edit Wharton o Katherin Mansfield, al costat d’altres de més desconegudes –trobem peces que mai fins ara no havien estat traduïdes al castellà–, com Mary Wilkins Freman, Kate Chopin o Margaret Oliphant.

“Trucades des del cel” de Jordi Folck, publicat per l’editorial Barcanova, és la primera novel·la per a adults d’aquest periodista i publicitari que fins ara havia publicat diversos llibres adreçats al públic infantil i juvenil. La història, situada a la ciutat italiana de Nàpols, s'enceta amb la mort de Giambattista Della Chiesa, un peculiar treballador de la Companyia de Telèfons, que va demanar ser enterrat amb un telefonino. Pocs dies després d'haver traspassat, el senyor truca a casa per explicar que és al cel i que està molt bé de salut. Aquesta curiosa situació permet a Folck plantejar una ferotge crítica social. La novel·la és plena de paraules, expressions i cançons típicament italianes, fet que la fa més entretinguda...

Ja ho sabeu, cada tres setmanes, aproximadament, seguiu els embarbussaments d’una de les meitats de Llegeixes o què?! a “Sortida Nord” (Televisió de Badalona).

Llegeixes o què?!, un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure i somriure...

Les portades, muntatge del nostre col·laborador I. Saez

dimecres, 27 de setembre de 2006

I ara... "toca tele"!!!

La meitat de Llegeixes o què?! menys sincera i, per tant, més afamada de celebritat mediàtica, disposa -cada tres setmanes aproximadament-, de vuit minuts de “glòria televisiva”.

I fent què?

Sí, aquesta és una MOLT bona pregunta! Parlant de llibres!!!

Us ho podeu creure? No, no ens contesteu ara mateix...

Aquests vuit minuts es perpetren a Televisió de Badalona, més concretament al magazine “Sortida Nord”, presentat pel periodista badaloní Miquel López (Llegeixes o què?!, a Ràdio Ciutat de Badalona, diumenge 19 de febrer de 2006, Any del NO-Llibre i la NO-Lectura).

Ara, per si us fa gràcia saber quins són els llibres que la meitat de Llegeixes o què?! menys sincera ha hagut de llegir (O NO) aquests darrers dies per parlar-ne a la petita pantalla, us els posem aquí sota mateix...


Us ho podeu creure? No, no ens contesteu ara mateix...

Llegeixes o què?!, un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure i somriure...