Primeres frases
No sabem ben bé els motius, però malgrat això, l’inclassificable tàndem s’entesta a parlar de llibres i de lectures. Deu tenir el seu mèrit, no? Diuen que no sempre cal llegir i comentar, i llegir i fer de crítiques, i llegir i... Bé, potser no cal i és evident que no tothom està preparat per fer-ho.
El cas és que les dues meitats de Llegeixes o què?! us proposen un dels seus concursos “non sense”, tan característics.
Seguidament trobareu les primeres frases d’una sèrie de llibres. Si us abelleix, us deixem endevinar de quin es tracta. Bona lectura! (encara que sigui breu!):
A la masoveria en aquella època hi havia molta gent llogada.
Enquadernats la majoria en pell i severament disposats a les prestatgeries, els llibres d’Esteban Werfell omplien gairebé del tot les quatre parets de la sala; eren deu o dotze mil volums que resumien dues vides, la seva i la del seu pare, i que formaven, a més, un recinte càlid, una muralla que el separava del món i que el protegia sempre que, com aquell dia de febrer, s’asseia a escriure.
La gent que escriu novel·les sovint no acaba d’acabar mai les coses que comença.
El policia que seia al costat del duaner va dir:
- Peter Whitel...!
A l’hora del pati, s’asseia sola en un pedrís i llegia un llibre enquadernat amb pell roja.
I el premi? S’admeten suggeriments. Parlem-ne...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada