Llegeixes o què?!

Des del meu darrer apunt  he començat a elaborar (en el meu cap) tota una sèrie d'assumptes per tractar en el proper: La meva perla de Sant Jordi. Els llibres que estem treballant en els meus tallers d'escriptura (al Centre Cívic Matas i Ramis  i al Casal Font d'en Fargues ). El llibre que vaig llegint (per plaer i també per feina) a petites dosis, quan puc tancar-me dins un parèntesi... Una exposició que no em vull perdre. Com estic preparant les darreres sessions dels clubs de lectura d'aquest curs. Etc. Però com els assumptes s'acumulen i el temps és el que és, el que he de dir-vos a corre-cuita és el següent: Demà inaugurem a Vic ! Si no teniu clar els motius pels quals no us hauríeu de perdre Llegir com viure. Homenatge a Joan Triadú , aquí podeu llegir-ne les meves 10 raons , com a mínim, i aquí podeu llegir una entrevista als seus comissaris.

Calders i Triadú, estimats amics  L'any comença mogut... i amb activitats interessants! Demà 12 de gener, a dos quarts de sis de la tarda, al passatge de Pere Calders (que travessa el carrer Parlament entre Borrell i Viladomat), homenatge a l'escriptor Pere Calders. “La cosa” promet i és DE NIVELL: - Maria Gorgues, Tina Vallès i Teresa Duran llegeixen contes Pere Calders. - Projecció d' Invasió subtil i d' El principi de la saviesa . - Entrevista a Pere Calders. - Laura Triquell interpreta Fet d'armes . - Amb Gisela Coromines i Calders i amanit amb jazz en directe. L'any comença mogut... i amb projectes de treball engrescadors! Dimarts 15 de gener, al Casal Font d'en Fargues, nou taller d'escriptura de Llegeixes o què!? L'any comença mogut... i amb encàrrecs de feina enllestits! Del 18 de gener al 28 d'abril, el Palau Robert acollirà l'exposició Llegir com viure. Homenatge a Joan Triadú. 1921-2010 . L'any comença mogut......

El dilluns 5 de novembre recomença tot a l' Espai Mallorca . Amunt! El dimarts 6 de novembre es presenta el llibre Vint esmorzars cap a la mort , del poeta de l'Índia Dilip Chitre. La traducció d'aquest llibre, feta per Gemma Gorga, va guanyar el vuitè Premi Jordi Domènech de Traducció de Poesia, que organitza cada any Cafè Central amb el suport de la Fundació BancSabadell. Amb les meves alumnes del Taller d'Escriptura comentarem el conte d'Alice Munro “Odi, amistat, festeig, amor, matrimoni”, en traducció de l'admirada Dolors Udina. El dimecres 7 de novembre tinc la segona sessió del Club de lectura a la Biblioteca J. Barbero de Trinitat Vella. El llibre que treballarem és Si menges una llimona sense fer ganyotes de Sergi Pàmies. El dijous 8 de novembre tinc la segona sessió del Club de lectura a la Biblioteca Francesca Bonnemaison de Ciutat Vella. El llibre que treballarem és Cares a la finestra: 20 dones poetes de parla anglesa del segle XX , de ...

Avís urgent: Es busquen lectores i lectors!!! Es recompensarà amb:  Lectures enriquidores i interessants.  Bon ambient de treball.  Tast i aprofundiment de gèneres literaris diversos.  “Dinamitadora” enginyosa i estimulant (“ja no tinc àvies!”). Raó aquí ! Altres notícies: Dilluns vaig assitir a la presentació del darrer llibre de la Flavia Company, Que ningú no et salvi la vida (Proa, setembre 2012). L'acte es mereix un apunt però de moment us haureu de conformar amb el resum que en fa la mateixa escriptora . De la novel·la ja n'ha parlat molta gent i prou bé. Em sembla que també m'agradarà dir-hi la meva.  Dimarts vaig començar un dels meus tallers d'aquest curs: Laboratori d'escriptura creativa. Un grup d'onze persones, amb ganes d'aprendre i compartir (i de llegir i escriure, ésclar!), ens trobarem aquí   setmana rera setmana fins a final d'any (com a mínim!). Seguint la recomanació d'en Jordi Puntí, he començat a llegir...

No, no es tracta de morir. I per això el primer que he de fer és disculpar-me per si us he fet patir durant aquest mes i mig d'incomunicació o, potser, de mala comunicació. Oblideu-vos del forat negre! Soltanto Madonne , de Mariano Vargas Aquí teniu un Llegeixes o què?! renovat i amb noves prestacions: un blog on seguirem parlant de llibres i lectures, però com des de fa un any i mig la meva realitat professional cada cop més gira entorn dels llibres, la lectura i l'escriptura (ep, quina enveja, no?), em semblava que havia d'aprofitar aquest enginy per compartir-ho amb tots vosaltres. La meva dèria de compartir no té limits... Per incorporar aquests canvis (que aniré pulint durant aquests dies) he comptat amb la col·laboració d'una bona amiga i -em sembla- molt bona professional d'aquest món 2.0 (o més) que tant ens ofereix però que no tothom sap treure-li profit. Us avanço, en la meva línia habitual de poti-poti, quins assumptes podria tractar ...

Tres propostes molt interessants que volen transmetre'ns maneres de fer, de viure, d'opinar, de criticar, d'escriure... de comunicar-nos, en definitiva. Tres www: a una hi vaig arribar de rebot; a l'altra m'hi han convidat a participar; i la darrera l'he descoberta aquest matí. Com deia aquella: “Bones lectures!”.

Aquest és el títol d’un document que recull frases, diàlegs, paràgrafs, cites... que he tingut la sort de trobar al llarg de moltes lectures fetes al llarg d’una pila d’anys –de llibres, de diaris, de revistes– i que m’han agradat especialment. A vegades rellegeixo algun d’aquests fragments i no m’hi reconec, ço és, que potser ara mateix no els triaria. No és el cas de la primera “entrada”, que tinc datada el 1992, i que és un fragment de Frida Kahlo de Rauda Jamis.            “Sin embargo, a pesar de ese cuerpo herido y adornado con trozos de hierro antiestéticos, tengo que reconocer que he sido locamente amada, según la expresión de Breton.          Tlazolteotl, diosa del Amor, debió estar conmigo.          He sido amada, amada, amada —no lo suficiente, porque nunca se quiere suficientemente, una vida no basta—. Y yo he amado sin cesa...

Començo la temporada ben distreta. Van passant els dies d’aquest setembre tan incert (per a mi, laboralment parlant) i el cap em bull d’idees per a escriure els apunts però no acabo de trobar ni el moment ni el fil conductor... Així que m’he assegut davant de l’ordinador amb el ferm propòsit de no aixecar el cul de la cadira fins que no deixi aquí constància del meu batibull. Del fil conductor... millor ni parlar-ne! Fa temps que vull renovar i actualitzar els blogs enllaçats. Donarem la benvinguda a aquests: Bitàcoles d'un eco , El tronc i les cendres , Instant Karma i Quadern de mots . La casa en obres ha tingut el rar privilegi d’entrar directament als destacats abans de passar un temps per la llista clàssica. El motiu? El NO-criteri que em caracteritza... Per altra banda, descongelo el racó de la Solsida amb la intenció d’animar a escriure a una blogaire que sempre ha comptat amb molts seguidors. Ja tenim dia i hora per a la sessió informativa del Club de Lectura del...

Una prèvia: tingueu moooolta paciència amb mi. Voldria parlar-vos de tantes coses: les que faig, les que voldria fer i no pu c, el que llegeixo, el que voldria llegir, el que hauria d’escriure, el que acabo escrivint. .. Aquest és el meu b atibull: El proper dimecres de maig 25 aniré a la p resentació de Maic a l’Horiginal, a les 20.30 h. M’agra daria veure el darrer projecte de la Lluïsa Cunillé. Llegeixo amb entusiasme Massa felicitat d’Alice Munro , en traducció al català de l’admirada Dolors Udina. Us recomano llegir aquesta crítica , excel·lent, de G emma Casamajó. Estic pendent de fer algunes entrevistes en relació a la publicació d’ Atent ament. Lectures crítiques de Joan Triadú, que ja ha tingut algun ressò als mitjans de comunicació. Ho podeu sentir aquí (11 de maig) i llegir aquí . Voldr ia acabar d’escriure l’apunt on us faig un resum de la xerrada que, sobre la lectura en l’àmbit famili ar, ens va fer a unes quantes mares i pares la Ros...

Aquesta setmana es presenta interessant. No només perquè estic engrescada en la lectura de dos llibres que em fan pensar, sinó perquè la meva ciutat està preparada per acollir –a més d’una mica de fred– la presentació de dos llibres que em donen bones vibracions : Dimarts 9 de novembre, a dos quarts de vuit del vespre, la Llibreria Bertrand (Rambla de Catalunya, 37, de Barcelona) acollirà la presentació d' El joc de déu , el darrer llibre del blogaire de referència i científic i escriptor i pare de família i persona encantadora, Salvador Macip . Dimecres 10 de novembre a dos quarts de nou del vespre, LaBreu Edicions ens convida a la presentació de La maleta , de Serguei Dovlàtov, traduïda per Miquel Cabal. En faran presentació i lectura al BarLlibreria Horiginal (carrer Ferlandina, 29, de Barcelona): Jordi Puntí, Miquel Adam, Xènia Dyakonova i Francesc Gelonch. I, per si encara no en teniu prou, passeu-vos per La màquina de fer llibres , que passa a engrossir la llista de blogs re...

Possiblement espereu la crònica de la presentació del llibre revelació de l’any: Pere Calders–Joan Triadú. Estimat amic. Cartes–Textos , però no tinc el cos per fer cròniques... Tampoc no sé gaire com tinc el cos (deu ser la dieta), però alguna cosa sí que us diré... Ho he organitzat en tres blocs (que no blogs): Nous enllaços: La vaca sorda passeja i rumia pel bosc dels somnis ; no té pressa, li han comentat que si llegeix la paraula escrita i para bé l’orella encara tindrà algun premi. Li ofereixo un passatge per lamevaillaroja , que accepta de bon grat però no immediatament; abans té pendent fer una volta prop del Riell Bulevard . Si la veieu per aquí feu-me un favor: aviseu un que vigila (i et fa la fitxa) . Es quedarà molt més tranquil·la... Activitats perfectament recomanables: LaBreu Edicions ens convida a una setmana de recitals: Carles M. Sanuy, dimarts 2 de març a Vins i Divins (carrer de Barcelona, 3) a les vuit del vespre, i Andreu Galan i Marc Romera, dijous 4 de març...

Tenia moltes idees per al proper apunt i com no m’acabava de decidir per quina triar, una mica més i no escric res fins l’any vinent!!! Com això seria absolutament imperdonable, m’apresso a fer-vos la llista de tot allò que em rondava pel cap. Si algú de vosaltres vol que ampliï algun dels temes, només m’ho ha de demanar... He de tornar al meu veí Eduard Márquez els tres llibres que em va deixar a l’estiu: La lluvia antes de caer de Jonathan Coe, Personajes desesperados de Paula Fox i Proleterka de Fleur Jaeggy. Tots tres molt particulars, interessants i alhora estranys, d’aquells que la lectura et requereix un esforç però que el fas amb plaer. Vaig acabar de llegir ja fa temps Petons de diumenge , de la Sílvia Soler. Com molts altres llibres que he llegit, abans de parlar-ne l’he de deixar reposar una mica. El problema (coneixent-me com em conec) és que potser passa el temps i no escric res. Coses de la mandra. He hagut de rellegir –una mica apressadament i en diagonal- el llibre q...

I això que tinc bones notícies! Vaig començar (i acabar!) La lluvia antes de caer de Jonathan Coe. En parlaré perquè em sembla que puc oferir una visió una mica diferent -o no- de la que mostra la blogosfera que llegeix en castellà. Aquest és un dels tres llibres que el passat mes de juliol em va deixar l’escriptor –i veí– Eduard Márquez . Un altre, que ja he començat, és Personajes desesperados de Paula Fox, que m’està agradant molt i que estic assaborint en petites dosis. M’he passat l’estiu confegint i corregint un llibre (aquest cop relacionat amb la pedagogia) de Joan Triadú . Ara mateix em trobo empantanegada en un altre procés de correcció d’un llibre on Triadú comparteix protagonisme amb Pere Calders . Es tracta de la publicació de la correspondència entre ells (quaranta-dos anys de cartes) completada amb els textos del crític sobre l’escriptor i la seva obra. Un llibre fet a quatre mans: les de l’amiga Montserrat Bacardí i les meves. Per acabar: tot i no escriure cap apunt d...

S’havia de fer, com a mínim, una segona part d’aquest apunt , o sigui que ara mateix m’hi poso. Els enllaços d’aquí al costat . Totes i tots tenim blogs enllaçats. Cadascuna i cadascú sabrà per què. Els meus hi són perquè els llegeixo (o què?!) i ja sabeu que, de tant en tant, en vaig incorporant de nous. Avui serà diferent, perquè n’incorporo un de nou (benvinguda Tonina ! ) però també reorganitzo i, el més important, faig neteja. Lloc on m’agradaria ser-hi . El proper dimarts 9 de juny, a dos quarts de vuit del vespre, a l’Espai Mallorca (carrer del Carme, 55, de Barcelona), a la presentació del llibre de poemes Allò doncs , de Danielle Collobert, traduït per Antoni Clapés i Víctor Sunyol, i editat per Jardins de Samarcanda (Cafè Central/Eumo editorial). La presentació anirà a càrrec d’ Isabel Núñez , escriptora i traductora i Nelly Schnaith, filòsofa i la lectura de poemes a càrrec de l’actriu Montse Vellvehí. Llibres que hauria de comentar . Fa relativament poc, L’Espolsada em recl...

He començat aquest apunt unes 5.300 vegades... No tinc res especial a dir-vos, però sí una acumulació –segurament del tot inútil– de “notes per al blog”. Començo, sense més dilació... La sessió especial amb l’Eduard Márquez va ser tot un èxit. No només perquè ell és un escriptor i un comunicador extraordinari, sinó perquè va ser una activitat força participativa per part de les lectores i altres convidats i convidades que hi van assistir. Estic preparant, per al mes de juny, la que serà la meva darrera sessió del Club de lectura. La del mes de maig va servir per “reconciliar-me” amb un autor que “havia abandonat” des de T’hauria de caure la cara de vergonya . Amb la lectura –i el treball per preparar la sessió del Club–, he tornat a “fer les paus” amb en Sergi Pàmies. Els vint contes de Si menges una llimona sense fer ganyotes en “tenen la culpa”. He començat a llegir L’home d’origami . No les tenia totes, abans de començar a llegir-lo, però em vaig empescar una estratagema d’auto-...

Ja estic treballant amb el proper llibre del Club, d’una autora que no havia llegit mai (ho confesso). De moment, una cosa molt positiva és que la seva lectura, sense cap mena de dubte, farà acréixer el meu limitat vocabulari. Sembla que hi ha un cert interès (Mireia, Anna, Montserrat...) per assistir a alguna de les meves sessions del Club. He de dir-vos que, en principi, no és possible, però si arriba a bon port el projecte d’una sessió especial, compteu que –complint una sèrie de requisits, això sí!– tothom qui vulgui hi serà convidada i convidat. La llista de llibres pendents de llegir comença a diversificar-se de manera curiosa: - els que vull llegir força immediatament (si és possible): el darrer llibre de contes de Flàvia Company , El violí d'Auschwitz de Maria Àngels Anglada (que volia haver treballat aquest any al Club), i Naturaleza infiel de Cristina Grande. - els que, ara que els poso tots junts, formen un poti-poti de lectura força curiós: L'home d'origami ...

Després d’una setmana de vacances, agafo la llibreta del blog i me n’adono que no tinc res especial a dir. I no és, precisament, que no hi tingui res anotat, a la llibreta, però és que no hi ha res que m’engresqui prou per escriure un post. Tot i així, em resisteixo a tenir abandonat Llegeixes o què?! una setmana més, o sigui que seguidament trobareu algunes de les anotacions disperses –com jo mateixa– dels dies que he estat allunyada d’aquestes pantalles: - Club de lectura: vaig començar la darrera sessió amb un ambient “hostil” cap al llibre que havien llegit les lectores i el lector, concretament Natura morta amb nens de Francesc Parcerisas. Després de la sessió, amb el treball concret –fet en grups de tres persones- sobre uns poemes escollits d’aquest recull, l’opinió de la gran majoria de lectores va canviar. Això fa que em plantegi, per al mes de març, una dinàmica que em donarà més feina i on hauré de comptar amb la complicitat de l’autor. A veure si tenim sort! - Nous blogs q...

I per cloure l’any! (Aquest post és un clar exemple de Poti-poti . No m’ho tingueu en compte, que s’acaba l’any i vol ploure... i plou!) En un dels llibres que “em toca” llegir, m’he topat amb aquest poema de Francesc Parcerisas : A LA MANERA D’ANNE SEXTON El fons del pou és fosc i sense por perquè és finit. Com el fons del teu cos i del meu cos és segur i és lluminós perquè és finit. Però la pell que no ens podem arrencar és la de l’altre: un desert que són paraules. La meva primera imatge o els ulls que no arribo a copsar em són la sang dels límits. I la veu que em diu el nom és distància i és silenci. I les ungles que esgarrapen són el temps que separa tots aquests dies que el llapis va marcant: fa divuit dies que t’espero. Em sembla que hauré d’acabar llegint alguna cosa d’Anne Sexton, no? Incorporo nous enllaços a un parell de blogs que estan d’allò més bé: LLIBRES I MÉS LLIBRES i Llibres llegits i per llegir . Durant el mes de gener ja els trobareu incorporats a la columna corre...

Encara xocada per la inclusió d’aquest incomparable blog a la pàgina 2 del suplement de Cultura de l’ Avui , me n’adono que tinc la llibreta plena de notes per a possibles posts i que no sé pas quina triar. Prioritzar acertadament no ha estat mai un dels meus punts forts, o sigui que, en la mateixa forma de garbuix en què estaven anotades (no em direu que la paraula no és bonica!), us les exposo: Lectures: - D’ Un home de paraula , d’Imma Monsó, em quedo amb un parell de paràgrafs que m’ha agradat i un desig: quan torni a néixer, jo vull ser el Cometa. - De Vint-i-quatre hores en la vida d’una dona , d’Stefan Zweig només puc dir que és un llibre que em sembla que “ha passat de moda”. Activitats que NO em vull perdre: - Fins al 31 d’octubre i dins el cicle d’exposicions monogràfiques d'editorials independents, la Llibreria Xoroi Llibreria Xoroi (carrer Berlinès, 20, de Barcelona) ens ofereix la dedicada als LIBROS DEL ASTEROIDE. Club de Lectura: - Ja està en marxa la temporada 2008-...

El veí de dalt ja va tenir molt mèrit en encertar dues de les quatre incògnites plantejades al darrer concurs “non sense” de Llegeixes o què!? , el d’endevinar les últimes frases de diferents llibres. La solució a les quatre incògnites les trobareu seguidament: Per Déu... Això no es fa! Hedda Gabler , Henrik Ibsen Un pare que ja no tornaria a ser patriarca, no pas amb mi, que el que havia vist no ho podia explicar, que una traïció tan fonda no l'hauria imaginada ni ell i encara menys venint d'una filla tan estimada. L’últim patriarca , Najat El Hachmi Tothom es va retirar a les cabanes en silenci i els mossos van apagar els llums de les taules. Encara era de nit, però ja s’acostava el moment més esplèndid de l’Àfrica: l’alba. Eben , Ryszard Kapuscinski "Sap", em diu, "a mi tant se me'n fum i llavors és el lloc adequat." 13-17 de juny de 1998 El viatjar infinit , Claudio Magris Tots quatre llibres, ben diferents!...