dijous, 20 de setembre de 2018

Llegir poesia

Jaume Coll Mariné*
Hi ha coses a la vida que t'arriben, t'estimulen i -no saps ben bé com!- s'hi queden, o sigui que a partir d'aquesta temporada he decidit que això de llegir poesia formi part, sí o sí, de Llegeixes o què!?

No us penseu que vaig triar el llibre perquè l'autor és el baixista d'Obeses; el vaig anar a buscar a la biblioteca aquest estiu perquè en Jaume Coll Mariné havia participat en un dels programes de Ciutat Maragda de la passada temporada i em va semblar una veu molt interessant. També me'n va parlar una lectora que tot sovint passa per aquí i, a vegades, per algun dels meus clubs de lectura.

Us en destaco els poemes següents:

UN PARDAL HA VINGUT A MORIR-SE AL MEU QUARTO


De tots els llocs del món, de tots els llocs secrets

i seus que hi ha pel món, va entrar per la finestra

del meu quarto com qui entra, segur, dins algun lloc

calent i bo, i es va arraulir, marró i petit,

tot ell com un manyoc de por i de plomes seques,

damunt del llit, que no era fet. I es va morir.


Vaig entrar, i molts pardals vaig veure que marxaven

des del barrots de la finestra del meu quarto,

tardor endins, vespre enllà; com quinze o vuit pardals

van enlairar-se, junts, cap a llocs que no sé.

I el sol era marró, petit, i no es ponia.


NOCTURN


A dalt d'un roure vell           hi gralla l'ocell negre;

rodola vall endins          la seva gorja espessa.


S'adormen els turons          d'esquena moradenca,

s'adorm el cabirol,         s'adormen rius i penes.


L'ocell s'envola i fuig,         la nit n'és tota plena.

S'adorm el darrer gos;         la nit té una ala oberta.



LA GATA GROGA

Avui la lluna és molt blava, no és gaire grossa, però és blavíssima. El cel també és d'un negre molt blavós; i el terra i els arbres són blaus i estan perfectament definits. Si mires amunt, hi ha una línia molt fina sobre les muntanyes que sembla de dia. Se sent un soroll molt fort i constant de grills i una gossa udola, que va alta, i molts altres gossos li responen amb uns udols molt blaus i llargs que ressonen fondos i lleugers per la vall de sota casa. Hi ha una gata amagada sota un cotxe, i és només els seus ulls.



I el llibre en qüestió és aquest:

Un arbre molt alt

Jaume Coll Mariné

Barcelona: Edicions 62, gener 2018

LV Premi de Poesia Ausiàs March de Gandia


*Fotografia de JCM «robada» del blog Aparador de poesia. Gràcies!

dimarts, 18 de setembre de 2018

Club de lectura: m'agrada

M'agrada preparar la sessió de presentació dels clubs de lectura. És el primer contacte amb les lectores i els lectors, persones que s'han apuntat al club, que no conec ni em coneixen... sense més expectatives que compartir, un cop al mes, les lectures que proposo.

M'agrada sentir els nervis d'aquest primer dia, una sensació que es repeteix a cada sessió de tots els meus clubs de lectura (encara no ho he aconseguit evitar!).

M'agrada, en aquesta primera sessió, interpel·lar les lectores i els lectors amb preguntes com aquesta: «Per què llegeixo?» i trobar-me respostes com aquestes: «Em diverteix, em distreu, em fa pensar i veure les coses d'una altra manera i m'agrada aprendre», «Llegeixo per conèixer millor la natura humana, també per adquirir coneixement i gaudir de la bellesa de les paraules», «Porque lo necesito como el aire que respiro»...

M'agrada (continuarà...).

dissabte, 1 de setembre de 2018

La lectura no s'atura

Si avui és 1 de setembre «toca» penjar apunt al blog per confirmar que la lectura no s'atura!

Ja he actualitzat la informació sobre els clubs de lectura d'aquest curs. A l'agost he pogut avançar amb les lectures que ja tenia programades, o sigui que crec que podré fer un bon paper en la conducció dels clubs.

Un dels llibres que he llegit per plaer durant aquestes vacances ha estat Devoción, de Patti Smith, traduïda al castellà per Ana Mata Buil i editada per Lumen el maig d'aquest mateix any.

És un llibre curt i estrany. «Devoción», de fet, és un conte llarg, que va precedit d'una mena de pròleg o introducció «Cómo funciona la mente» i que al final té un altre text, com un epíleg, titulat «Un sueño no es un sueño». Tot escrit per Patti Smith, això sí. També hi trobem diferents fotografies, en blanc i negre, inserides al llarg de llibre, que inclou una pàgina d'agraïments, però, en canvi, no té índex. 

Me'l vaig comprar i el vaig llegir perquè guardo un molt bon record de la lectura d'Éramos unos niños –publicat a la mateixa editorial el 2010– i perquè me n'anava a París i allà s'havia gestat «Devoción»; vaig pensar que era una feliç coincidència.

Abans d'acabar, us deixo aquí una llista de coses que no vull deixar passar per alt:

Demà, a partir de les 19 h, inauguren Obaga Llibreria. No hi faltarem!

El proper dimarts me'n vaig a Sant Cugat a la presentació del club de lectura de la Biblioteca Central Gabriel Ferrater que m'han proposat de conduir. Ganes de començar!

En algun moment trauré el nas per La Setmana del Llibre en Català que, del 7 al 16 de setembre, celebra la seva 36è edició.