dimecres, 31 de desembre de 2014

Les meves estones de llegir «per plaer»

Ja va quedar constància al darrer apunt que el llegir fa perdre l'escriure.

Avui, darrer dia del 2014, constatem que les meves estones de llegir «per plaer», com a mínim en aquest darrer semestre, s'han concentrat en dos gèneres principalment: el còmic i la poesia.


Us en deixo un tast: 

- Es increíble la cantidad de retratos que tiene, Deben de ser más de trescientos.
- Llevo más de trescientos años coleccionándolos.
- ¿Ha vivido tanto tiempo? Debe haber hecho muchísimas cosas.
- Se equivoca. ¿Sabe cuál es el problema de la inmortalidad? La desidia.
- La inmortalidad es como las vacaciones de verano. Se apodera de ti la apatía, hay tiempo, todo lo dejas para mañana y al final nuca no haces nada.

Las calles de arena de Paco Roca (p. 62).

PARAULES

Compte amb les paraules,
fins les més miraculoses.
Per a les miraculoses fem tot el que podem,
a vegades ens envaeixen com insectes
i no deixen cap fiblada, sinó un bes.
Poden ser tan bones com dits.
Tan de fiar com la roca
on hi enganxem el cul.
Però també poden ser flors o nafres.

Tanmateix, m'enamoren les paraules.
Són tórtores que cauen del sostre.
Sis taronges sagrades assegudes a la meva falda.
Són arbres, les cames de l'estiu,
i el sol, el seu rostre apassionat.

Tanmateix, sovint em fallen.
És tant el que vull dir,
tantes històries, imatges, proverbis, etc.
Però les paraules no són prou bones,
les equivocades em besen.
De vegades volo com una àliga,
però amb les ales d'un fraret.

Però tracto de tenir-ne cura
i ser gentil amb elles.
Ous i paraules s'han de tractar amb cura.
Un cop es trenquen són coses
impossibles d'adobar.

Com ella. Poemes escollits (1960-1965) d'Anne Sexton, traduïts per Montserrat Abelló (p. 291)

SESSIÓ CONTÍNUA

El cartell il·luminat d'un cinema
al capdavall d'un carrer fosc de petita ciutat.
La taquillera deixa la mitja
i mira per sobre de les ulleres de muntura metàl·lica
si algú ve a veure la pel·lícula.

On és la nena que sempre plorava?
I el professor de matemàtiques amb la mare vella i cega?
I els eixams de canalla que seien a primera fila?
I la cambrera corpulenta en la seva nit lliure?
I l'enterramorts que s'adormia i roncava?

Una nit d'agost d'un altre segle.
La banda sonora ara i adés prou forta
per sentir els trets des del carrer,
però no els sospirs dels amants de la pantalla,
que es donen la mà, a punt de dir-se adéu.

Mestre de disfresses de Charles Simic, traduït per Marta Pera Cucurell (p. 81).


I, seguidament, us faig la llista dels llibres que són a casa esperant que pugui trobar el moment ideal per ser llegits... Cosa que haurà de ser ja el 2015!

Birnam de Víctor Sunyol, LaBreu Edicions.

El món resplendent de Siri Hustvedt, Anagrama, traducció de Ferran Ràfols Gesa.

Un dia qualsevol de Tatiana Sisquella, Columna.

Entreactes. Entorn de la política, el feminisme i el pensament de Fina Birulés, Edicions Trabucaire.

Tsili. Història d'una vida de Aharon Appelfeld, Club Editor, traducció d'Eulàlia Sariola.

Els dotze terrors de Nadal de John Updike amb il·lustracions d'Edward Gorey, Raig Verd, traducció de Jordi Puntí.

Pietra viva de Leonor de Recondo, editorial minúscula, traducció de Lluís Maria Todó.

Cuarenta y tres maneras de soltarse el pelo d'Elvira Sastre, Lapsus Calami.

Intemperie de Jesús Carrasco, Seix Barral.

Sobre pérdidas y ganancias de Letitia Ilea, Valparaíso Ediciones, traducció de Xavier Montoliu Pauli

Frutos extraños de Leila Guerrero, Alfaguara.


Bon any i bones lectures... Per plaer, per feina... per sempre!

divendres, 26 de desembre de 2014

El llegir -«per feina»- fa perdre l'escriure

ES CONFIRMEN LES DADES: El llegir fa perdre l'escriure i, més concretament, el llegir «per feina».

Ara, sóc perfectament conscient que amb això que us dic no he descobert la sopa d'all ni tampoc no us vull confondre, que jo, això d'escriure, «només» ho practico a Llegeixes o què!?, i ho faig precisament per explicar-vos la meva vida lectora, que no és poca, com veureu tot seguit amb alguns fragments escollits d'algunes de les darreres lectures, en aquest cas, «per feina»:

“Els joves n'estem farts, d'aquesta gran responsabilitat que en diuen 'futur'. Ell no hi vol ni pensar. No vol sentir a dir que les coses van malament, perquè ja prou cansat n'està de la seva vida com per adonar-se que el món que l'envolta és una merda. Prefereixes no decidir com serà el 'teu' món?, es fa a sí mateix la pregunta, tal com li ha fet tantes vegades ell. Doncs potser sí. No n'està segur del tot. Tampoc està del tot convençut que, un dia, el món sigui 'seu'.” Dia de neteja de Núria Curcoll (p. 55).

"...Prefereixo quedar-me aquí baix, tranquil·lament, més que no pas treballar tot l'any amb les esnobs de dalt. Quan veig els llibres que han de col·locar als prestatges cada dia. Aquests llibres que es publiquen avui, hi ha de tot, però en general no són bona companyia. I si es freqüenten diàriament mals llibres, un no es torna pas intel·ligent.” la signatura 400 de Sophie Divry, traduïda per Patrícia Boldú Ibars (p. 45).

“Correré amb un estil perfecte el dia que jutgin la bellesa de la cursa amb un barem, igual que en patinatge artístic. Però, de moment, només cal que vagi tan de pressa com pugui.” Córrer de Jean Echenoz, traduït per Anna Casassas (p. 62).

“... tampoco ha sido una noche desaprovechada... Contigo ninguna... me ayudas a espantar los malos espíritus. Lo que se espanta hablando -dijo ella-, es la amenaza de la muerte; yo por eso hablo sola, como para dar fe de cada día ante mí misma, menos mal que luego viene la escoba del sueño, porque si no estarían las calles imposibles de palabras pudriéndose; y al día siguiente otra vez a inventar tarea, los libros ayudan mucho, y recitar.” Irse de casa de Carmen Martín Gaite (p. 277-278).

“La mujer que iba a morir escribe en su cuaderno azul. Escribe que han ingresado doce mujeres de las Juventudes Socialistas Unificadas y que a ella la van a meter en este expediente, y que las van a
juzgar muy pronto. Trece, como las menores que fusilaron el cinco de agosto de mil novecientos treinta y nueve, como Las Trece Rosas.” La voz dormida de Dulce Chacón (p. 56).


“...El meu últim refugi: els llibres. Plaers senzills, com trobar cebes silvestres al marge de la carretera, o... com un amor correspost.” Agost de Tracy Letts, traduït per Joan Sellent (p. 39).

Sobre la imatge: 
Harunobu, Suzuki (1725-1770) Two Women by a Lacquer Cabinet, One Reading a Book 
(«robada» a http://ves.cat/makk)

dijous, 18 de desembre de 2014

No s'hi invita particularment, però...

Francisco Bores
El dilluns 22 de desembre a les 7 del vespre el Centre de Documentació de la Direcció General de Política Lingüística (carrer Portal de Santa Madrona, 6-8 de Barcelona) ens trobarem una estona amb en Joan Daniel Bezsonoff per parlar de la seva darrera novel·la Matar De Gaulle.

L'activitat l'organitza l'Associació Amics de la Bressola i aquest serà ja el tercer llibre d'autors de la Catalunya Nord que donem a conèixer a través del club de lectura que conduïm -una mica temeràriament- des de Llegeixes o què!?

El curs passat vam llegir Les cròniques del deu coix de Joan-Lluís Lluís i enguany hem començat el club amb els Contes empipats de Miquel Arnaudies.

Ep, l'activitat és COMPLETAMENT gratuïta.

No s'hi invita particularment, però... Aprofitaríem per desitjar-nos felices festes i tal i tal, no?

dimarts, 2 de desembre de 2014

Sessió oberta del club de lectura de la llibreria A peu, de pàgina

El dimarts vinent 9 de desembre, a partir de dos quarts de vuit del vespre, la llibretera d'A peu, de pàgina i Llegeixes o què!? us convidem a la sessió del club de lectura.

No cal venir d'etiqueta.

L'única cosa que us recomanem és haver llegit o vist Agost (la representació teatral o la pel·lícula) de Tracy Letts.

L'adaptació catalana d'Agost fou representada al Teatre Nacional de Catalunya durant els anys 2010, 2011, 2012 i 2013. Protagonitzada per l'enyorada Anna Lizaran en el paper de Violet, es tracta de l'obra més vista en la història d'aquest teatre.

La pel·lícula Agost es va estrenar el setembre de 2013 i va ser dirigida per John Wells. La història és una adaptació al cinema de l'obra teatral feta pel mateix Tracy Letts i està protagonitzada per Meryl Streep i Julia Roberts.

Us avancem quatre pinzellades del text:

El títol en versió original (en anglès) és August. Osage County, 2007.

Amb aquesta obra, Tracy Letts va triomfar a Broadway i va obtenir el Premi Pulitzer i el Premi Tony a la millor obra.

La va dedicar al seu pare.

L'editor de Núvol, Bernat Puigtobella, signa el pròleg de la traducció catalana de l'obra.

Un bon eslògan de l'obra podria ser aquest: «Malgrat el drama inherent, Agost entusiasmarà a les persones que gaudeixin dels seus diàlegs, brillants, plens de comentaris cínics, sense eufemismes.» O no.

I fins i tot ens podríem posar profundes i dir: «Agost ens parla de la força que té la veritat per sortir a la llum, i el dolor que infligeix en les persones quan aquesta veritat ha estat llargament segrestada i finalment emergeix amb tota la violència de les revelacions.»

Però el que serà realment important de la sessió oberta del club de lectura de la llibreria A peu, de pàgina és que comptarem amb la presència de Joan Sellent, traductor en català d'aquesta obra. Com diria aquella: «Solvència contrastada!».