dimecres, 9 d’abril de 2014

Regal d'aniversari

Cristian Segura en plena lectura entusiasta
A Llegeixes o què!? ens encanten les llibreries: la del barri, ara amb gent jove, nova, amb empenta, la que s'ha acabat convertint en llibreria/llibretera “de capçalera”, la que s'obrirà de manera imminent, i la que és de visita “obligada”, per l'oferta d'activitats i per l'encant de la llibretera (per què no dir-ho?).

El cas és que precisament aquest apunt vol ser un regal d'aniversari (amb uns dies de retard) per aquesta llibreria, un text que és un resum d'una de les activitats que ens proposa aquesta temporada: Tupper Book (Un dijous al mes a les 19.30 h, UN LECTOR ens recomanarà els 5 millors llibres de la seva vida, ens haurà de convèncer, engrescar-nos, seduir-nos i fer-nos entrar unes ganes boges de llegir-los!).

El passat 20 de febrer de 2014 es van inaugurar aquestes sessions. El primer Tupper Bookero va ser el sarrianenc (i fins i tot bona persona) Cristian Segura. La seva intervenció es va fonamentar en la teoria de l'iceberg, nom que dóna títol al seu blog i que ell treu de Hemingway, quan deia allò de “la ficció no ha de reflectir la realitat, només ha de mostrar al lector 'la punta de l'iceberg'”.

Els autors i les autores: George Orwell, Alison Brechdel, Tom Wolfe, Leila Guerriero i Albert Forns. Totes i tots Premis Iceberg. De totes les obres ens en llegeix un fragment.

Comencem el resum:

George Orwell i la seva obra Dies de Birmània. Cristian Segura ens parla de l'Orwell compromès i autocrític; quan va a viure a Birmània, l'any 1924, veu i viu el racisme, el món colonial, i destrossa el colonialisme britànic però també veu i crítica el dels indígenes. Per altra banda, també hi ha una història d'amor amb una jove benestant britànic i la “descol·locació” de l'autor, que es troba enmig de dos mons, perdut.

Alison Bechdel i la seva obra Fun Home. En paraules de Cristian Segura, la millor autobiografia il·lustrada que mai ha llegit. D'una cruesa bestial, sense dramatisme ni situacions ensucrades: ella lesbiana, el pare bisexual (que es va descobrint al llarg del còmic) i una mare freda com el gel, que viuen en una funerària.

Tom Wolfe i la seva obra Lo que hay que tener (elegidos para la gloria), el primer llibre del “nou periodisme” segons Cristian Segura, que mostra rigor i molts anys de treball. El llibre crea l'atmosfera de la guerra freda i és bàsic per saber com es creen els mites (de canalles a herois!). Exemple del periodisme literari, però també del periodisme murri. Per Segura, cada paràgraf és una peça de rellotgeria...

La proposta següent d'en Cristian Segura ens porta a “l'altre” periodisme, exemplificat per Leila Guerriero, que escriu uns textos periodístics amb una narrativa molt màgica. Aquest tipus de periodisme –que ha arrelat molt a Llatinoamèrica en publicacions com “Etiqueta negra” (Perú), “Gatopardo” (Argentina), “Malpensante” (Colòmbia)–, proposa una escriptura que ens apropa als conflictes i als personatges d'una manera més emocional. En Cristian diu, de Leila Guerreiro: “És un prodigi, com escriu...”.

I per últim, l'Iceberg en català és per a Albert Forns i la seva obra Albert Serra (la novel·la no el cineasta). A Cristian Segura li agrada perquè és molt original i perquè juga amb l'ambivalència de la realitat i la ficció.

I això és tot!

Aprofito l'avinentesa per dedicar aquest apunt a la meva mare, que ahir va fer 69 anys. Gràcies per tot, mareta!

dijous, 3 d’abril de 2014

Cal que ho digui ben fort!

I va passar que un dia anava pel carrer i vaig trepitjar una llamborda que estava torta i em vaig torçar el turmell i vaig anar a parar a terra. I així va ser com em vaig trobar amb un esquinç de grau 3 i una baixa laboral que em té a casa amb un peu enlaire.

Des de llavors visc enganxada al portàtil, pendent dels correus i de tots aquests invents de les xarxes socials.

I, a hores convingudes, em desconnecto del món i em poso a llegir... Abans de l'estona destinada a aquest petit-gran plaer, aprofito l'avinentesa per deixar-vos aquí sota uns fragments escollits d'algunes de les meves darreres lectures (no us perdeu la darrera, que em va com anell al dit):

“-Els pensaments són reals -va dir-. Les paraules són reals. Tot el que és humà és real, i a vegades sabem coses abans que passin, encara que no en siguem conscients. Vivim en el present, però el futur és dins nostre en tot moment. Potser escriure és només això, Sid. No pas deixar constància de fets del passat, sinó provocar que les coses passin en el futur.”

La nit de l'oracle de Paul Auster, en traducció d'Albert Nolla.

Jo sóc l'altra. Tu ets jo mateixa:
aquella part de mi que se'm revolta,
que expulso lluny i em torna
feta desig, cant i paraula.

Feta desig, cant i paraula
et miro. Jo sóc tu mateixa.
No em reconec: sóc l'altra.

Desglaç de Maria-Mercè Marçal.

“Però ho recordo tot. En el temps del mas, vaig entendre que per als mortals la memòria és un lloc incert, una matèria canviant, a penes més sòlida que un viatge de núvols; vaig aprendre que a vegades aconsegueixen oblidar desgràcies, i que així poden viure com si fossin innocents. Els déus, en canvi, no oblidem mai res. No oblido mai res. A vegades ho faig veure, a vegades ho escric aquí mateix, però és fals. Quan dic que oblido és perquè, en realitat, prefereixo no haver de dir que he pres una decisió equivocada. Però ho recordo tot, i en particular el temps que semblava infinit de la nostra esplendor.”

Les cròniques del déu coix de Joan-Lluís Lluís, amb il·lustracions de Perico Pastor.

Ja sé que em repeteixo, però avui cal que ho digui ben fort!: "Salut i bones lectures, sempre!".