El llegir -«per feina»- fa perdre l'escriure

ES CONFIRMEN LES DADES: El llegir fa perdre l'escriure i, més concretament, el llegir «per feina».

Ara, sóc perfectament conscient que amb això que us dic no he descobert la sopa d'all ni tampoc no us vull confondre, que jo, això d'escriure, «només» ho practico a Llegeixes o què!?, i ho faig precisament per explicar-vos la meva vida lectora, que no és poca, com veureu tot seguit amb alguns fragments escollits d'algunes de les darreres lectures, en aquest cas, «per feina»:

“Els joves n'estem farts, d'aquesta gran responsabilitat que en diuen 'futur'. Ell no hi vol ni pensar. No vol sentir a dir que les coses van malament, perquè ja prou cansat n'està de la seva vida com per adonar-se que el món que l'envolta és una merda. Prefereixes no decidir com serà el 'teu' món?, es fa a sí mateix la pregunta, tal com li ha fet tantes vegades ell. Doncs potser sí. No n'està segur del tot. Tampoc està del tot convençut que, un dia, el món sigui 'seu'.” Dia de neteja de Núria Curcoll (p. 55).

"...Prefereixo quedar-me aquí baix, tranquil·lament, més que no pas treballar tot l'any amb les esnobs de dalt. Quan veig els llibres que han de col·locar als prestatges cada dia. Aquests llibres que es publiquen avui, hi ha de tot, però en general no són bona companyia. I si es freqüenten diàriament mals llibres, un no es torna pas intel·ligent.” la signatura 400 de Sophie Divry, traduïda per Patrícia Boldú Ibars (p. 45).

“Correré amb un estil perfecte el dia que jutgin la bellesa de la cursa amb un barem, igual que en patinatge artístic. Però, de moment, només cal que vagi tan de pressa com pugui.” Córrer de Jean Echenoz, traduït per Anna Casassas (p. 62).

“... tampoco ha sido una noche desaprovechada... Contigo ninguna... me ayudas a espantar los malos espíritus. Lo que se espanta hablando -dijo ella-, es la amenaza de la muerte; yo por eso hablo sola, como para dar fe de cada día ante mí misma, menos mal que luego viene la escoba del sueño, porque si no estarían las calles imposibles de palabras pudriéndose; y al día siguiente otra vez a inventar tarea, los libros ayudan mucho, y recitar.” Irse de casa de Carmen Martín Gaite (p. 277-278).

“La mujer que iba a morir escribe en su cuaderno azul. Escribe que han ingresado doce mujeres de las Juventudes Socialistas Unificadas y que a ella la van a meter en este expediente, y que las van a
juzgar muy pronto. Trece, como las menores que fusilaron el cinco de agosto de mil novecientos treinta y nueve, como Las Trece Rosas.” La voz dormida de Dulce Chacón (p. 56).


“...El meu últim refugi: els llibres. Plaers senzills, com trobar cebes silvestres al marge de la carretera, o... com un amor correspost.” Agost de Tracy Letts, traduït per Joan Sellent (p. 39).

Sobre la imatge: 
Harunobu, Suzuki (1725-1770) Two Women by a Lacquer Cabinet, One Reading a Book 
(«robada» a http://ves.cat/makk)

Comentaris

  1. Potser hauries de llegir menys per feina i més per plaer, a veure si arribaran les vacances i no tindràs ganes d'agafar cap llibre, cosa que seria un sacrilegi. Que el llegir no et faci perdre el llegir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xexu, no pateixis per mi! També trobo estones per llegir "per plaer". Espero tenir temps -abans d'acabar l'any- per penjar un altre apunt i parlar-ne.
      Gràcies per passar per aquí, una vegada més!
      Molts petons!
      I els meus millors desitjos de bones lectures per al 2015!
      SU

      Elimina
  2. SU, quanta feina lectora! però com diu en XeXu que el llegir no et faci perdre el llegir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estimada Mireia,
      Sí, ara la meva feina és llegir... Puc dir que sóc una privilegiada, la veritat! Però evidentent té els seus inconvenients.
      Una abraçada i el meus millors desitjos lectors per al 2015!
      SU

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Club de lectura: m'agrada

Revista Rosita

Club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent»